Domi Viñas, directora d’institut: «Per als adolescents, la credibilitat la dona el nombre de seguidors que tingui un youtuber»

–Si tirem cap enrere, amb la pandèmia, sí que hi va haver una reivindicació del dret a l’equitat digital, però en els últims anys s’ha fet més patent la necessitat de tenir un control de les xarxes i les relacions. Una situació que ens va sorprendre molt amb el confinament és que, malgrat ser un centre de màxima complexitat, totes les famílies tenien un dispositiu amb internet. Ordinadors i tauletes, no; però ‘smartphones’, totes. 

–El problema ara, no menor, és gestionar-ne els riscos.

–El primer plantejament és que el mòbil pugui o no pugui entrar a l’institut. Nosaltres optem perquè pugui, perquè forma part del material pedagògic i perquè detectem que els joves necessiten al llarg del matí l’ús del mòbil. I això ens parla d’una dependència, però existeix. Era una necessitat. En aquests moments per als joves és igual de necessari sortir a beure aigua que a veure qui els ha escrit, com va la seva xarxa social o fer una partida, si juguen a algun joc d’aquells col·lectius.  

–¿Una necessitat?

–Una necessitat, sí; per no parlar de les addiccions. Vam detectar que si fèiem una restricció molt severa anaven al lavabo a enviar whatsaps, el tenien amagat i quan tenien algun moment per esquivar el professor l’utilitzaven. 

–Era una activitat clandestina, amb totes les seves conseqüències.

–Exacte. Aquest fenomen ens fa repensar en quin espai hem de donar aquesta flexibilitat.

–¿Perquè no tinguin el mono i puguin estar després atents a classe?

–Exactament. Per això la normativa de centre és que es pot utilitzar el mòbil als espais d’oci (el pati), però amb unes condicions.

–¿Quines?

–Que no es poden gravar vídeos ni rebre trucades.

–¿I no es troben que a l’hora del pati no juguen perquè estan amb el mòbil?

–Sí, ens ho trobem.

–Però és un mal menor, entenc.

–En l’adolescència, l’hora del pati ha sigut sempre una estona de conversa, de socialització. I avui dia aquest espai de socialització es cobreix a través del mòbil. És el moment de veure quants ‘likes’ han donat a la meva publicació. La valoració de la implementació d’aquestes normes és molt positiva. Coneixen les normes i les apliquen. 

–Hem arribat a aquest punt perquè la situació ja està descontrolada. ¿No es podria treballar abans, aprofitant que són institut escola, perquè no arribessin a secundària amb aquesta dependència?

–És impossible. En primer lloc perquè el mòbil cada vegada s’incorpora abans a la vida del nen. Nens de 7 o 8 anys que reben un mòbil de regal de Reis o d’aniversari.

–¡¿Com?!

–Sí, sí. En les reunions amb les famílies les intentem conscienciar de la importància de retardar el mòbil, però costa. 

–Els nens ja no volen la tele, volen el mòbil.  

–Sí, veus les nenes de primària fent balls de TikTok i els preguntes d’on ho han tret i et diuen que de TikTok. L’ús del mòbil s’ha normalitzat de tal manera que no hi ha consciència dels perills. Llavors, ¿qui és l’encarregat d’estructurar aquesta mirada d’educar en la perillositat?

–¿L’escola?

–L’escola. Per exemple, hem deixat d’utilitzar les tauletes a infantil. Ens vam adonar que no podíem dir a les famílies que no deixessin la tauleta als nens i nosaltres deixar-los-hi. Per coherència. En molt poc temps hem vist que el que abans era una oportunitat d’equitat educativa ara és un perill. 

–De tots els perills, ¿quin és el que més els preocupa?

–Les situacions d’assetjament, de violència... És molt fàcil insultar des de l’anonimat de les xarxes. Coses que un no s’atreviria a fer o dir en persona sí que ho fa per Instagram. Alguns nois tenen tres comptes diferents, i això ens preocupa molt, perquè la vida d’aula ara es mou en qualsevol espai, les 24 hores del dia, i això no ho podem controlar.

–Unes xarxes en les quals corren com la pólvora els discursos racistes, masclistes... 

–Hem detectat un cert comportament retrògrad en molts temes. Per exemple, en com es posiciona l’alumnat, tant el nouvingut com el que no, respecte al català. Hi ha una resistència a parlar català cada vegada més gran. Hi ha un retrocés en tots els valors: coeducació, convivència, ecologia, igualtat, racisme... coses bàsiques. Una involució vinculadíssima a les xarxes. Tu segueixes una ‘tiktoker’ que t’està dient que les dones són totes unes porques perquè van vestides no sé com, i com que ho diu una ‘tiktoker’ que segueix molta gent és veritat, perquè si la segueix molta gent és perquè té raó. La credibilitat passa pel nombre de seguidors. 

–El youtuber té més credibilitat que la mestra.

–És clar. I fins i tot que la família. Va arribar un moment en què vam veure que aquesta desinformació anava en detriment de la qualitat democràtica del centre. Tot aquell ideari que teníem com a escola va començar a trontollar. És un fenomen que afecta principalment la política, l’educació, el classisme, el racisme... 

–¿I quin impacte tenen aquests missatge en unes aules tan diverses?

–¿Quina és la manera de l’alumnat nouvingut de ser acceptat? Doncs tenir una opinió molt semblant a la de la majoria. És una manera d’integrar-se. I això ens genera un conflicte amb la llengua, amb la coeducació... 

Notícies relacionades

Nens i ús abusiu del mòbil: «L’autèntic problema és a casa, no a l’escola»

Àlex Salleras, professor: «Vam dir que prohibiríem els mòbils i les famílies van aplaudir»

–¿I té impacte en la salut mental?

-Moltíssim. Conductes autolítiques; no soc el que esperen de mi i per tant em castigo. Després de la pandèmia hem obert protocols de suïcidi com no havíem obert mai. Situacions de salut mental molt límits.