Identificar les ‘fake news’: el repte (urgent) de l’alfabetització digital de nens i adolescents

Com assenyala Héctor Martínez, tècnic de projectes d’Equitat Digital de la Fundació Bofill, la fractura digital té dues dimensions més molt menys conegudes i encara pendents de resoldre: la competencial –una vegada tens accés a la tecnologia, ¿la saps utilitzar?– i, l’última i més difícil de resoldre, l’empoderament: com fer que aquesta tecnologia serveixi per generar oportunitats, i no per donar ales a la desinformació i els missatges d’odi, com està passant de forma alarmant.

Sobre aquesta última dimensió se centrarà aquest dimecres la jornada ‘No m’ho empasso! Construïm espais de confiança mediàtica’, organitzada per la Fundació Bofill i Verificat, entitats darrere del projecte Centres Desfake, que busca donar a docents i adolescents eines per saber diferenciar una notícia real d’una ‘fake new’, en un context en el qual la nostra infància i adolescència està altament exposada a grans volums d’informació de baixa qualitat i fins i tot malintencionada, amb un impacte claríssim en l’augment dels discursos que neguen el masclisme o el canvi climàtic entre els més joves, que reprodueixen de forma acrítica els ‘influencers’ mimats per l’algoritme.

Fets i opinions

Malgrat que tots els informes, estudis i experts internacionals alerten sobre la gravetat del problema –la principal via d’informar-se dels joves són les xarxes socials [TikTok i Instagram], i no són capaços de discernir entre un fet i una opinió–, el problema de la desinformació encara no és prou al centre del debat social i acadèmic (això és precisament el que persegueixen amb l’organització de jornades com la d’aquest dimecres al Hub Social del carrer de Girona).«El primer pas és problematitzar la desinformació, i aquest és el punt on som», assenyala Cristina Figueras, responsable de Verificat Escola, conscient que els centres tenen moltíssimes altres prioritats, totes urgents.

De fet, el 74% dels professors a Espanya perceben que els seus alumnes estan desinformats i un 67% assenyala que no s’han invertit recursos a impartir alfabetització mediàtica a les aules per ensenyar als alumnes a tenir una actitud crítica davant la informació, segons l’informe sobre alfabetització mediàtica a Espanya de la Fundació Luca de Tena publicat aquest any.

Una vegada reconegut el greu problema de la desinformació –i les seves conseqüències en la convivència, salut democràtica dels centres i salut mental dels adolescents–, es tracta de buscar estratègies per treballar l’alfabetització mediàtica informacional (AMI), una cosa que des de Verificat Escola fa temps que fan, posant sobre la taula els riscos reals de manipulació ideològica, desmotivació per l’aprenentatge, desafecció democràtica i polarització.

Notícies relacionades

190 hores anuals d’aprenentatge: la bretxa entre els nens que tenen accés a extraescolars i els que no

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

«El primer que diem als docents és que s’han d’aproximar a l’alumnat; conèixer-ne els hàbits informacionals, quins són els seus referents», indica Figueras, que resumeix l’estratègia a seguir en quatre passos: parar-se davant una informació; preguntar-se qui hi ha darrere; contrastar amb fonts expertes, i mirar les proves que aporta, una cosa que sona molt senzilla però no ho és (de fet, ‘menjar-se’ notícies no contrastades no és una cosa en la qual caiguin només els adolescents, precisament).

«L’educació mediàtica i informativa és un dret irrenunciable en l’equitat educativa», afegeix Martínez, que insisteix en la urgència d’actuar. De moment, al projecte Centres Desfake s’hi han sumat 10 centres i 43 docents. Un d’aquests és l’Institut Escola El Til·ler, al barri del Bon Pastor, a Barcelona. «Ens vam afegir al projecte perquè érem molt conscients del problema, ja que era una cosa que ja està afectant la democràcia del centre. Hi havia temes que sentíem que ja no podíem tractar; sobretot qüestions de coeducació i política», explica Domi Viñas, directora del centre, molt satisfeta del resultat de la participació en el projecte, que converteix els seus participants, en el seu cas els estudiants de quart d’ESO, en veritables ’fact-checkers’.