Radiografia del pacte d’Estat contra la violència masclista: 67% de mesures complertes i 32% en procés o sense executar

L’històric Pacte d’Estat contra la Violència de Gènere, que es va aprovar el desembre del 2017 i es va ratificar el 2021 amb l’absència de Vox, va complir el 2022 els cinc primers anys de vigència. I una de les mesures pactades per tots els partits a les Corts per millorar la lluita contra aquest problema estructural reclamava la Delegació del Govern que fes un informe d’avaluació sobre el grau de compliment de les 290 recomanacions, precisament als cinc anys de l’entrada en vigor. L’esmentada anàlisi ha sigut elaborada i depurada durant aquest any i el resultat llança que el 67% de les mesures estan complertes i el 32% estan en procés de compliment o completament pendents de portar a terme.

L’avaluació serà entregada per la ministra d’Igualtat, Irene Montero, a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, aquest dijous i presentada a les organitzacions feministes i a la societat en l’acte institucional ‘Vives ens volem’, que se celebrarà a la seu del Ministeri.

Fonts d’Igualtat es mostren satisfetes amb el grau de compliment, tenint en compte que els avenços s’han portat a terme sobretot en l’última legislatura i que al llarg dels últims anys el Pacte, que no era únicament «un catàleg de mesures», ha passat a una ser una «veritable política d’Estat, central transversal i amb caràcter estable».

Els pilars que han contribuït que l’acord s’«institucionalitzi» i formi part de tasca intrínseca contra la violència masclista portada a terme pel Govern són dos: d’una banda, l’ampli paquet de mesures legislatives aprovades, entre les quals destaca la controvertida llei ‘sí és sí’ contra les violències sexuals, la reforma de la llei de l’avortament (que reconeix com a violències l’avortament forçat i la gestació subrogada) i la llei de protecció a la infància.

Els fons

Aquestes lleis compleixen els compromisos internacionals i el mateix Pacte, que obliguen Espanya a obrir el focus i no només prevenir i protegir les víctimes de la violència de gènere, sinó també les víctimes de totes les agressions masclistes. A més, el segon pilar que ha convertit al Pacte en una política d’Estat és el compromís d’estabilitat financera 2023-2027, que garanteix els fons per portar a terme les mesures i comporta un catàleg de referència d’estàndards mínims que han de complir totes les comunitats, que tenen moltes de les competències.

A més, s’han posat en marxa accions que van més enllà del Pacte, com la decisió de celebrar comitès de crisi cada mes que se superin els cinc assassinats masclistes o l’obertura de centres de crisi 24 hores que atenguin les víctimes de les violències sexuals. Els fons per a aquest punt d’atenció integral procedeixen del Pla de Recuperació de la UE, en el qual Espanya ha inclòs la Igualtat com un dels seus eixos. Havien d’estar llestos el desembre d’aquest any –i en algunes províncies ja estan en marxa– però les comunitats han demanat una pròrroga, que la UE ha concedit fins al desembre del 2024.

Igualtat considera que, tenint en compte les mesures complertes i en procés, l’Administració General de l’Estat ha complert el 96,8% de les mesures (190 de complertes i 85 en procés) i només en queden un 3,2% de pendents (9). A més, hi ha 6 mesures més del Pacte que són competència d’autonomies o ajuntaments.

Les mesures pendents

Notícies relacionades

La UE posa el focus en la violència masclista a les universitats

Jesuïtes i víctimes

Entre les mesures estatals pendents, la majoria corresponen al Ministeri de Justícia i una a la cartera de Sanitat. Entre les primeres, destaca que no s’ha reformat el Codi Penal per suprimir els atenuants de confessió o de reparació de l’any, mentre que Sanitat té pendent que en les oposicions dels professionals sanitaris s’incloguin matèries sobre gènere i prevenció de les violències, tot i que aquests continguts sí que s’han incorporat als currículums i es realitzen formacions per als professionals en exercici.

Una altra de les grans mesures que està «en procés» i, per tant, encara no ha arribat al BOE, és l’aprovació de la llei contra el tràfic, que s’ha quedat en fase d’avantprojecte i que, atesa la complexitat que comporta, perquè és un delicte que traspassa les fronteres espanyoles, podria ser represa pel nou Govern.