Catalunya ampliarà les seves hectàrees cultivables per arribar a produir un 50% del que consumeix

Les exportacions han crescut any rere any i en el dia d’avui només un 40% del que mengen els catalans s’ha produït a Catalunya. És a dir, l’anomenada sobirania alimentària, el dret de la gent a alimentar-se de manera sostenible i de proximitat, encara és lluny. No obstant, segons ha pogut saber EL PERIÓDICO, el Govern es proposa arribar a un 50% l’any 2030.

Per aconseguir-ho, el Departament d’Acció Climàtica no pretén reduir les exportacions. Al contrari, la idea és continuar augmentant-les. Llavors, si les exportacions augmenten, ¿com es pot passar d’aquest 40% al fet que la meitat del que es consumeixi s’hagi produït a Catalunya? Ampliant la producció total. «La nostra voluntat és augmentar l’autoproveïment. Tenim diverses mesures preparades, però és cert que necessitarem cultivar en més hectàrees», explica Carmel Mòdol, secretari d’alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

¿Hortalisses a Lleida?

«Durant molts anys, no s’ha planificat prou el camí per traçar. Ara, amb l’actual Pla Estratègic d’Alimentació, analitzem les necessitats i decidim com orientem les hectàrees de cultius», assegura Mòdol. En producció de fruita, per exemple, Catalunya és una potència. Durant vuit mesos arriben al mercat fruites collides a Catalunya. En total, es produeix un milió de tones de fruita, de les quals un 80% s’exporta. Passa una cosa semblant amb el vi. D’alguna manera, es podria dir que la fruita i el vi estan en una situació similar al que passa amb els porcs, que s’exporten en grans quantitats.

«En canvi, en productes hortícoles, no som forts, ho admetem», reconeix el secretari d’alimentació. Vint anys enrere, a la costa, a prop dels principals deltes, se sembraven carbassons, albergínies, enciams i tomàquets. Però aquests cultius, que requereixen aigua i molta dedicació, han retrocedit. El Govern planteja reforçar zones com el Parc Agrari del Baix Llobregat i també començar a produir hortalisses a prop del canal d’Urgell, on el cereal i la fruita són els protagonistes. «No dic que a Lleida deixin de collir pomes i préssecs, però sí que es podrien intentar aprofitar camps dedicats al cereal per deixar espai a les hortalisses. Les condicions climàtiques no són les ideals, però si es modernitza el canal, és més que viable», considera l’alt càrrec del Govern.

¿Més regadius?

Mòdol tampoc descarta ampliar hectàrees de regadiu, de forma quirúrgica. «No ens podem excedir a l’hora d’industrialitzar l’agricultura. Hem de preservar el model en què els aliments van del camp a la taula. Però a certs racons sí que es podria augmentar el regadiu de manera moderna i sostenible, per millorar la vida de la gent que hi treballa», precisa.

Avui dia, diversos científics insisteixen en la importància de no ampliar regadius, davant les sequeres cròniques que prediuen els models climàtics. De tota manera, Mòdol insisteix en un format que no sigui com el d’alguns camps andalusos: «No parlo d’hivernacles desproporcionats ni d’intensificació extrema. Sí que plantejo fer arribar l’aigua a més hectàrees cultivables». En 10 anys, Catalunya ha augmentat les seves 4.000 hectàrees dedicades a l’agricultura. El Govern aposta per seguir aquesta línia.

Facilitar hivernacles

Una altra mesura possible és facilitar la instal·lació d’hivernacles en alguns llocs. «Alguns productors ens reclamen intervenir per flexibilitzar la normativa en matèria d’hivernacles. Es troben amb moltes limitacions», afirma.

Actualment, la llei d’alimentació de Catalunya es troba en fase de «preredacció» i és en aquest text en què es podrien introduir elements que no compliquin tant les autoritzacions d’hivernacles. «Consumim moltes més hortalisses de les que produïm a Catalunya, per tant, hem de buscar la fórmula per anar canviant aquesta realitat», diu Mòdol.

Investigació científica

Una altra opció per aconseguir productes que no es cultiven prou a Catalunya per proveir el mercat local és la investigació. A l’IRTA treballen per aconseguir varietats de poma de pell vermella, difícils d’aconseguir a Lleida perquè les nits, quan el color de la pell canvia amb el contrast de temperatura, són molt caloroses. «Així podem donar menjar a la nostra gent i no fa falta anar a buscar aquestes pomes vermelles i cruixents fora d’Espanya», diu Josep Usall, director d’aquest institut d’investigació.

Notícies relacionades

La collita inèdita en plena sequera dona pistes als agricultors sobre com cultivar en el futur

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Un altre exemple: a la Ribera d’Ebre s’estan plantant kiwis. «És una fruita que mengem, però que gairebé no produïm a Catalunya. Estem investigant-ho i sembla que s’adapta bé. És una bona alternativa. A través de la innovació, es fa política agrària, diu Usall.

Mòdol recorda que el percentatge d’aliments procedents de Catalunya només augmentarà si totes aquestes mesures s’acceleren i insisteix que ja les comencen a aplicar. També explicita que, tot i que el 60% del que mengem vingui de fora de Catalunya, costen menys diners del que es guanya amb les exportacions. Trenta anys enrere, això era inimaginable», acaba.