L’escola concertada més cara de tot Espanya és a Barcelona

La llei permet a les escoles concertades –finançades amb fons públics– cobrar quotes a les famílies de l’alumnat sempre que no hi hagi ànim de lucre i el pagament sigui voluntari. La legislació també diu que les activitats complementàries per les quals es cobra no poden estar incloses en els ensenyaments obligatoris.

Des de fa vuit anys, un estudi fet per la consultora Garlic B2B, els tècnics de la qual simulen ser pares i mares a la recerca d’escola per als seus fills, confirma que la realitat és una altra. La immensa majoria dels concertats –el 87%– cobren mensualitats obligatòries a les famílies. No només això, sinó que sis de cada deu han apujat la quantia el curs 2023-2024.

Un any més, Catalunya és la comunitat amb preus més elevats: fins a 1.000 euros. Aquesta és la factura del St Paul’s. La següent escola de la llista també és a Barcelona i és L’Horitzó, amb 508 euros. La que menys cobra és la Mare de Déu del Roser - Les Planes (Barcelona): 33 euros.

Així ho revela l’informe de Garlic, encarregat per la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnat (Ceapa) i l’Associació de Col·legis Privats i Independents (Cicae). La legislació, efectivament, prohibeix a la concertada cobrar a les famílies. El que passa és que aquests pagaments existeixen, però es ‘camuflen’ sota l’etiqueta de tallers o qualsevol altra activitat educativa.

Escoles que «fan negoci»

«Aquesta situació ja existeix des de fa molts anys i ens indigna. ¿Qui protegeix les famílies? Això no s’hauria de fer segons la llei educativa i la llei de concerts», ha explicat la vicepresidenta de la Ceapa, Leticia Cardenal, durant la presentació, a Madrid, de l’estudi. Cardenal ha acusat les escoles concertades de «fer negoci» gràcies als fons públics que reben. En la mateixa línia, la directora de Cicae, Elena Cid, ha destacat que el model de concerts s’està desvirtuant. «Cal actualitzar-lo», ha sentenciat.

El sistema educatiu concertat, ha afegit Cid, no es va concebre perquè entitats mercantils «es lucrin amb les quotes de les famílies». «Són una competència deslleial per a tot el sistema, la xarxa pública, la concertada que fa les coses bé i la privada».

En un context d’inflació, ha afegit Cid, «no entenem que aquestes quotes puguin suposar entre 4.000 i 5.000 euros a l’any i, fins i tot, de 8.000 euros. «Això és una barrera i una segregació», ha conclòs.

Elaborat en 330 centres de vuit comunitats autònomes, l’estudi revela que el 87% dels centres concertats exigeixen quotes fixes. A Catalunya, al País Basc i a Madrid, el percentatge s’eleva fins al 100%. Una de cada dues escoles exigeix 100 euors o més al mes. N’hi ha d’altres que no cobren res i d’altres on la factura mensual pot ascendir a 1.000 euros.

Notícies relacionades

Més de la meitat dels pederastes són condemnats amb penes inferiors a cinc anys de presó

80 anys d’història de l’electricitat

Igual que els fets en anys anteriors, l’informe critica la falta de transparència en la informació que s’ofereix a les famílies: el 30% no entreguen cap documentació amb els preus i el 15% sí que ho fan, però sense detallar-ne la quantia. En gairebé el 40% les escoles ho reconeixen una vegada que les famílies hi insisteixen. Han hagut de trucar fins a cinc vegades per reclamar aquesta informació.

Per al curs 2023-2024, sis de cada deu centres amb concert educatiu han apujat els seus preus i la quota mitjana és de 122,44 euros, amb una pujada detectada de fins a 85 euros mensuals. En aquest sentit, Catalunya és la comunitat més cara