La crisi climàtica amenaça el futur de les exportacions agrícoles a Catalunya

Aquesta situació posa en qüestió la quantitat de productes que s’exporten a Catalunya. En les últimes dècades, la quantitat de diners obtinguda de la venda de productes agroalimentaris a l’estranger ha anat creixent any rere any. «Per continuar augmentant-ho, necessitem que el sistema s’actualitzi i sigui competitiu, i per aconseguir-ho necessitem innovar constantment», comenta Carmel Mòdol, secretari d’alimentació del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural.

«No obstant –avisa–, les condicions climàtiques són una amenaça per a tota la nostra producció, i tenim l’obligació d’adaptar-nos a això per mantenir i reforçar el model actual». Assegura Mòdol que el sector primari està molt desenvolupat a Catalunya. «Precisament per aquesta raó, una desgràcia com una sequera o una gran gelada poden acabar amb molts guanys que haurien d’arribar a Catalunya», apunta. Això ha passat aquest 2023 amb l’escassetat hídrica, que ha deixat 50.000 hectàrees sense regar, i va passar també el 2022, amb gelades molt dures que van perjudicar greument les collites.

Investigació constant

Un de cada quatre euros que s’ingressen a Espanya per l’exportació d’aliments acaba a Catalunya. «Tenim productes d’alta qualitat, tant frescos com elaborats», detalla Mòdol. L’últim any, es van exportar productes alimentaris per valor d’uns 15.000 milions d’euros. En percentatges, s’envia a l’estranger un 34% del que es produeix.

¿I quines tècniques innovadores s’estan aplicant per evitar que fenòmens climàtics extrems minvin la capacitat productiva dels agricultors? Josep Usall, director general de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentària) posa alguns exemples: «Treballem per crear varietats de fruites resistents a la sequera. Aquesta serà la manera de produir-ne més amb menys aigua o en unes condicions àrides».

Notícies relacionades

Anticipar o improvisar: la sequera evidencia les diferències de gestió de les collites entre les conques internes i l’Ebre

Camps sense regar entre càmpings i apartaments: el «poc sacrifici» del turisme indigna l’agricultura

El seu límit prohibit a l’hora de perfeccionar genèticament plantes i arbres són els transgènics: «No podem fer varietats transgèniques, sinó que ens basem en la selecció natural. Per tant, triguem anys a aconseguir les varietats òptimes».

Per aconseguir una millora genètica més tolerant amb la falta d’aigua en els fruiters es requereixen uns 15 anys. En cereals, entre 8 i 10 anys. Aquest tipus de varietats permeten als agricultors treballar amb reg de precisió. Tot i així, alguns experts plantegen que aquest tipus de reg deixa sense aigua part de la terra, ja que el que s’ha regat se sol infiltrar al sòl. L’IRTA també investiga varietats resistents a plagues i malalties, perquè no requereixin tantes substàncies com pesticides químics.