Espanya i França, els països que han identificat més casos d’abusos sexuals en l’Església

Irlanda és un dels països europeus amb més casos d’abús sexual de menors comesos per membres de l’Església catòlica. En informes publicats en la primera dècada d’aquest segle s’han identificat fins a 14.500 víctimes, la majoria nens que vivien en escoles industrials i en reformatoris.

L’any 2000, després de l’emissió d’una sèrie que va posar el focus sobre la pederàstia a l’Església irlandesa, es va crear la Comissió per a la Investigació de l’Abús Infantil (CICA). Coneguda com a comissió Ryan, ha sigut la investigació més completa. Al llarg de 2.500 pàgines es documenten els abusos contra nens i nenes comesos per sacerdots, monjos i laics entre 1937 i 1978 a l’Arxidiòcesi de Dublín, la més gran del país. L’informe qualifica el 66% dels casos com «abús sexual, emocional, negligent i físic». Fins a 253 víctimes van denunciar els fets i van testificar sobre els abusos sexuals i les tortures físiques que havien patit; a partir d’aquí van poder ser identificats 134 abusadors i 208 més van ser assenyalats, tot i que no se’n van conèixer el nom.

L’informe Murphy, impulsat per una jutge amb aquest cognom i publicat el mateix any que l’anterior, també va ser molt important per avançar en les investigacions: es van rebre 320 acusacions contra 46 sacerdots, i 11 van ser condemnats per fets ocorreguts entre 1975 i el 2004. A més, aquest informe va assenyalar les persones que van encobrir els delictes, va delatar els clergues responsables i va recomanar que les víctimes fossin compensades econòmicament pels danys patits, però no totes van rebre els diners que els tocava.  

De fet, les últimes dècades més de 1.300 sacerdots irlandesos han sigut acusats d’abusos de menors, però menys d’una desena part han sigut condemnats pels tribunals.

L’Església d’Anglaterra, en un país de majoria protestant, també ha registrat denúncies. Entre 1940 i fins al 2018, 390 persones del clergat o amb càrrecs de confiança han sigut processades per abusos sexuals contra menors.

Els Estats Units van contribuir a posar en el focus mundial la pederàstia a l’Església catòlica quan el 2002 una investigació del ‘Boston Globe’, portada a la ficció amb l’oscaritzada pel·lícula ‘Spotlight’, va fer caure definitivament el mur de silenci sobre el problema. Malgrat l’escàndol, i les anàlisis i investigacions que s’han fet des d’aleshores, no hi ha un estudi definitiu. Els números oficials obtinguts recullen aproximadament 20.000 víctimes, tot i que nombrosos observadors creuen que en realitat es podria tractar de 100.000.

La primera anàlisi a fons la va publicar el 2004, a instàncies de la Conferència Episcopal i utilitzant només informació facilitada per la mateixa Església, el John Jay College de Justícia Penal, que va trobar 11.000 supervivents. Els abusos van arribar al seu pic entre 1974 i 1982: el 80,9% de les víctimes eren homes i la majoria (59,2%) els van patir quan tenien entre 10 i 14 anys.

Actualitzacions d’aquest informe i altres estudis també encarregats pels bisbes a un centre de la Universitat de Washington que els va fer fins al 2018 van fer pujar la xifra de víctimes fins a les 20.000.

Els números han sigut posats en qüestió no només per la metodologia, sinó pels resultats d’investigacions de fiscalies que s’han emprès en els estats i que han donat xifres de víctimes que no quadren. I tot i que aquest impuls del Departament de Justícia i d’alguns fiscals avança a poc a poc i va posant més llum, molts continuen reclamant que el Congrés estableixi una comissió d’investigació nacional. Idoya Noain

Més de 330.000 menors van patir abusos sexuals en el si de l’Església catòlica a França des de 1950. Entre aquestes víctimes, unes 216.000 van ser agredides per sacerdots i religiosos. La resta van patir tocaments, violacions o un altra mena d’agressions per part de persones laiques que van treballar en institucions catòliques. La Comissió Independent sobre els Abusos Sexuals a l’Església (Ciase) va anunciar aquesta dramàtica xifra fa dos anys. Ho va fer després d’haver elaborat un detallat informe entre el 2019 i el 2021 per iniciativa de la institució eclesiàstica com a resposta a l’afer Barbarin. La justícia francesa va condemnar en primera instància, però després va absoldre, el cardenal de França entre el 2003 i el 2020 per no haver denunciat els reiterats abusos a menors del sacerdot Bernard Preynat. 

A més de reconèixer l’existència d’aquest alt nombre de víctimes, l’Església gal·la va crear un fons per indemnitzar-les. De moment, no obstant, menys d’un centenar de les 1.800 que ho van demanar van rebre aquesta compensació. Enric Bonet

A Alemanya, la primera anàlisi amb dades exhaustives sobre la dimensió dels abusos sexuals de menors a l’Església catòlica va procedir de la Conferència Episcopal, que va encarregar un estudi independent pel degoteig d’escàndols en diferents diòcesis. Aquest informe, publicat el 2019, va xifrar en 1.670 el nombre de religiosos que des de 1946 havien abusat sexualment d’uns 3.677 menors. Posteriorment, s’han obert les actes de successives diòcesis i van sortir a la llum casos d’encobriment o ocultació de proves per part de bisbes com el de Colònia, Rainer Maria Woelki.

L’escàndol va arribar fins a la gestió de Joseph Ratzinger en l’època d’arquebisbe de Munic-Freising, dècades abans de posar-se al capdavant de la Congregació de la Fe i convertir-se després en el papa Benet XVI. Es va revelar el cas del capellà Peter H., que va ser traslladat a la seva diòcesi el 1980, després d’haver abusat d’una trentena de menors. Ratzinger va aprovar el trasllat sense informar-ne el Vaticà. Al capellà se li van confiar tasques d’assessor espiritual de menors, en què presumptament hi va haver nous abusos.

La sospita d’encobriment va perseguir Benet XVI fins la seva mort, com a papa emèrit, el 2022. Recents revelacions testifiquen que va estar al cas dels abusos. Un dels afectats reclama 350.000 euros d’indemnització als hereus legals del papa alemany. Gemma Casadevall

Una «tragèdia nacional». Així qualificava el 2017 una comissió especial els abusos sexuals a nens comesos per l’Església catòlica australiana des de la dècada de 1950. Les investigacions van vincular 1.900 sacerdots (entre els quals, 93 alts càrrecs) a 4.500 denúncies, el gruix corresponents al lapse entre 1980 i el 2015. El Govern va exigir una disculpa pública i va establir un fons per destinar un màxim de 150.000 dòlars australians (90.000 euros) a cada víctima. L’informe final també va demanar al Vaticà que acabés amb l’obligació del celibat, que eximís del secret de confessió en casos de pederàstia i que tractés els abusos a menors com a delictes. Canberra va fer seure al banc dels acusats el cardenal George Pell, llavors el número tres del Vaticà, i el més alt càrrec de l’Església a ser jutjat. Va ser condemnat en dues instàncies per pederàstia i finalment absolt pel Tribunal Superior. Quan va morir aquest any, ja septuagenari, la Xarxa de Supervivents d’Abusos de Sacerdots va lamentar la seva «inacció» i «fredor» cap a les víctimes. Adrián Foncillas

...

A Itàlia encara no s’ha creat una comissió d’investigació sobre la plaga dels abusos comesos pel clergat catòlic local, raó per la qual l’única cosa que existeix fins ara són estimacions basades en les denúncies conegudes. Una ha sigut la difosa el febrer passat per la xarxa L’Abuso, principal associació italiana de víctimes, segons la qual 418 capellans van abusar de 30.000 persones en els últims 13 anys. Tot i així, altres fonts creuen que és molt probable que aquesta xifra sigui considerablement més alta, mentre la Conferència Episcopal Italiana (CEI) de moment només ha informat de 68 sacerdots culpats d’abusos contra 89 víctimes entre el 2020 i 2021. Per això les associacions de víctimes (i famílies de víctimes) continuen insistint no només en la creació d’una comissió independent que investigui el tema, sinó també en la necessitat que s’obrin els arxius eclesiàstics pertinents dels últims 50 anys. Irene Savio

Almenys 4.815 nens i nenes han sigut víctimes d’abusos sexuals en el si de l’Església a Portugal des de 1950. Aquesta és la principal conclusió de l’informe presentat el febrer passat per la Comissió Independent per a l’Estudi d’Abusos Sexuals a Nens en l’Església, un òrgan creat per la Conferència Episcopal Portuguesa (CEP) a principis del 2022 per investigar els casos comesos en les últimes dècades.

L’estudi, liderat pel psiquiatre Pedro Strecht, ha recollit 512 testimonis de víctimes, ha identificat alguns dels abusadors i ha establert recomanacions per evitar nous casos en el futur. «No és possible quantificar el total de crims», ha admès Strecht, que ha remarcat que «la majoria de les víctimes van ser abusades més d’una vegada».

Poc després de la publicació de l’informe, el president de la CEP, el bisbe José Ornelas, va insistir a demanar perdó a les víctimes i va fer autocrítica per la incapacitat de l’Església per gestionar els abusos durant anys.