Centenars de famílies de Barcelona s’organitzen per retardar l’entrega del mòbil als seus fills

Una mostra evident d’aquesta preocupació són les 600 persones que en només dos dies van contestar l’enquesta sobre la qüestió elaborada per la coordinadora d’AFAs del districte de Gràcia, a Barcelona. Una enquesta que, entre altres coses, reflecteix que un dels principals motius que fa que les famílies comprin un mòbil als seus fills al començar 1r d’ESO és la pressió social. Ningú vol que el seu fill sigui «l’únic que». La conclusió s’extreu sola i sembla fins i tot senzilla (tot i que evidentment no ho és): si tots ho fem per pressió social, deixem de fer-ho tots i problema resolt.

Treballen en això. No només en la coordinadora d’AFAs de Gràcia. La preocupació per la insana relació dels adolescents amb el mòbil recorre tot el país. Una altra mostra recent: al districte de Sant Martí, també a Barcelona, un grup de WhatsApp similar comptava amb 736 participants de tota la ciutat. El grup va ser creat, a partir d’una conversa al parc, per Elisabet Garcia Permanyer, mare del barri del Poblenou preocupada perquè no volia haver de comprar-li un mòbil al seu fill a l’arribar a 1r d’ESO. El nom del grup no deixa lloc a dubtes: Poblenou, adolescència lliure de mòbil.

L’objectiu d’aquest conat de revolució és clar: crear massa crítica per canviar els consensos. Que tenir mòbil als 12 anys deixi de ser «normal». Marta Hernández, membre de la junta de l’AFA de l’escola Reina Violant i portaveu de la coordinadora de Gràcia, està convençuda que és possible i posa l’exemple de l’escola concertada Sadako, on l’afany d’una mare, en aquest cas Mònica Marquès, va fer possible el que semblava impossible, que aquest curs pràcticament cap nen de 1r d’ESO de l’escola tingui mòbil (només en tenen els alumnes nous, amb famílies que no van participar d’aquest procés el curs passat).

Experiència pionera

El mètode seguit per Marquès va ser el que estan intentant arrencar ara des de la coordinadora, ja que estan seguint els seus passos. «Quan el vaig començar a plantejar fa dos cursos, em deien que era impossible, però vaig enviar l’enquesta al grup de la classe i el 99% de les famílies que van contestar coincidien en la voluntat de retardar l’arribada del mòbil», recorda aquesta mare, que parla amb passió de l’experiència i no dubta a assessorar totes les famílies interessades.

Amb els clars resultats de l’enquesta, Marquès va acudir a la direcció del centre i aquí va començar l’exitós projecte Desconnect@’t. «Es tractava de desmuntar el típic ‘soc l’única de la classe que no en té’; girar la truita», assenyala.

Malgrat que és evident que és molt més fàcil impulsar una iniciativa així en una escola concertada, en què les classes de 6è de primària són les mateixes que les de 1r d’ESO i el salt de cicle no significa canviar de centre ni de companys; la idea és extrapolable si es treballa en l’àmbit del barri, com estan intentant fer a Gràcia o al Poblenou, convençuts que es tracta d’un problema social que ha de resoldre tota la comunitat. Si fan aquesta tasca a totes les escoles de la zona, com estan començant a fer, filant complicitats, no passarà res perquè després els nens es barregin a l’arribar a l’institut perquè aniran tots al mateix barco.

La clau: ser una més

La Clara té 11 anys –farà els 12 al desembre-, acaba de començar 1r d’ESO en un institut de Gràcia, no té mòbil i no odia els seus pares per això. ¿El secret? Del seu grup de sis amigues, només dues tenen mòbil. «Fastigueja una mica perquè per quedar i tal he d’estar tota l’estona demanant el mòbil als meus pares, però tampoc empipa tant», se sincera la nena, que confessa que sí que té TikTok i Instagram tot i que només per veure el que es cou, no per compartir res, i que consulta als dispositius dels seus pacients progenitors, conscients que protegir la seva filla passa per perdre la seva pròpia intimitat socialitzant el seu mòbil.

Notícies relacionades

Catalunya activa la alerta de vientos del plan Ventcat

El Govern transferirà 201,1 milions fins al 2026 per a Rodalies

Tot i que ara com ara casos com el de Sadako o el del grup d’amigues de la Clara són una clara minoria, la consciència que l’abús de les pantalles per part dels menors és un problema de primer ordre a què ‘algú’ ha de posar fre està cada cop més estesa, no només en entorns com Gràcia o el Poblenou. En aquests barris concrets, a més, hi ha famílies amb formació i cultura organitzativa per iniciar aquests canvis.

En paral·lel, els centres de secundària estan vivint un procés de debat similar, en alguns casos motivats també per les famílies. A l’espera que el Departament d’Educació es pronunciï sobre el seu ús, cada institut l’està regulant de la manera que considera més adequada.