¿El canvi d’hora fa que estalviem electricitat?

No difereix gaire d’aquesta estimació una revisió bibliogràfica del Consell Nacional d’Investigació del Canadà, que el 2008 va xifrar en un 0,5% l’estalvi energètic produït gràcies al canvi horari. Això sí, va avisar que el que s’estalvia a la tarda a l’estiu es podria gastar al matí i que, en tot cas, era necessari investigar-ho més.

I és que el principal argument a favor del canvi horari, que té a veure amb reduir la il·luminació de les llars i a la feina, cada vegada té menys pes: les bombetes cada cop gasten menys electricitat. «Hem passat de les incandescents als leds, que són molt més eficients», exemplifica Teodor Pulido, professor d’Enginyeria mecànica i industrial de la Universitat de Girona (UdG).

Pulido destaca que la il·luminació representa una proporció «irrisòria» de la despesa elèctrica. Les dades de l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi de l’Energia (IDAE) del 2021 apunten que la llum és responsable de l’11,7% del consum elèctric domèstic, i del 5% de l’energia utilitzada a les llars espanyoles.

A Espanya, hi ha molt pocs estudis acadèmics sobre el tema, malgrat l’abundància de dades publicades per Red Eléctrica de España. El càlcul fet per Verificat amb aquestes dades apunta que la setmana posterior al canvi d’hora d’estiu la demanda d’electricitat de la xarxa espanyola cau un 4,9% respecte a l’anterior. Concretament, els set dies abans d’endarrerir els rellotges a finals de març, la demanda mitjana diària és de 709,84 GWh, davant els 675,10 de la setmana següent. 

Pel que fa a retardar els rellotges a l’octubre, el benefici seria més moderat: la demanda baixa un 1,4% respecte a la setmana anterior. En tot cas, es tracta d’una estimació basada en dades brutes d’energia injectada a la xarxa elèctrica nacional, que de cap manera es pot generalitzar.

Un efecte indiscutible sobre el son

El canvi horari té un efecte indiscutible sobre el son. I no parlem del petit ‘jet lag’ que podem patir durant els pròxims dos o tres dies, sinó de l’impacte negatiu d’aixecar-se quan encara no ha sortit el sol i anar-se’n a dormir quan encara hi ha llum solar.

«Per dormir bé, el cos necessita melatonina, que se segrega en absència de llum», recorda Francisco Segarra, codirector de la Clínica del Son Dr. Estivill, a Barcelona. És a dir, que el fet que encara hi hagi llum solar a les 22 hores una nit d’estiu «no ajuda a conciliar el son». De la mateixa manera, Segarra argumenta que llevar-se sense llum solar és negatiu: «El que ens interessa al matí és que hi hagi llum, per activar el cortisol i desactivar la melatonina».  És per això que defensa, sens cap dubte, que l’horari d’hivern és el més saludable per al son i un bon ritme de vida.

Però el tòpic té certa base empírica: l’espanyola és una de les societats europees que s’aixeca més tard i més tard se’n va al llit. Ho va quantificar un estudi sobre patrons nocturns de l’Escola de Medicina de la Universitat Nacional de Singapur, que va analitzar 226.000 usuaris d’una tecnologia finlandesa de seguiment del son de tot el món. No obstant, la seva mostra esbiaixada –gent preocupada per la qualitat del son– no ens permet treure dades fiables de quant dormen els espanyols, tot i que sí que podem veure com els nostres horaris socials són més nocturns.