El cardenal Omella demana perdó pels abusos però diu que les xifres extrapolades són «mentida»

El president de la Conferència Episcopal Espanyola i arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha replicat ahir a les informacions sobre l’informe del Defensor del Poble sobre abusos a menors en el marc de l’Església catòlica que la institució demana «perdó» però que l’extrapolació a la població general de les xifres d’una enquesta segons la qual 400.000 persones havien sigut víctimes són «mentida».

«Les xifres extrapolades per alguns mitjans són mentida i tenen intenció d’enganyar. Això sense perjudici que «l’Església és alhora santa i sempre necessitada de purificació... Tots els membres de l’Església, fins i tot els seus ministres, s’han de reconèixer pecadors. En tots, la zitzània del pecat encara es troba barrejada amb la bona llavor de l’Evangeli fins al final dels temps. L’Església congrega pecadors trobats ja per la salvació de Crist, però encara en via de santificació» (Catecisme Església Catòlica 827)», diu un missatge difós a la xarxa X (abans Twitter) per Omella, abans d’afegir que «no ens cansarem de demanar perdó a les víctimes i treballar perquè es curin». 

Las cifras extrapoladas por algunos medios son mentira y tienen intención de engañar. Ello sin perjuicio de que «la Iglesia es a la vez santa y siempre necesitada de purificación… Todos los miembros de la Iglesia, incluso sus ministros, deben reconocerse pecadores. En todos, la…

— Card. Juan José Omella (@OmellaCardenal) 28 de octubre de 2023

Divendres, el Defensor del Poble va fer públic l’informe en el qual una comissió independent ha treballat durant 15 mesos. La investigació no ofereix xifres concretes de víctimes o d’acusats, com sí que n’han donat altres països, però conté una enquesta destinada a revelar la dimensió dels abusos sexuals a Espanya.

L’estudi demoscòpic, el primer des del 1994 i fet amb 8.013 entrevistes, indica que l’11,7% dels enquestats han patit agressions sexuals en la seva infància, l’1,13% en l’àmbit religiós (en qualsevol institució relacionada amb l’església, tot i que l’agressor fos seglar) i un 0,6% per part directament d’un sacerdot o religiós.

El Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, s’ha negat a «extrapolar» les dades i fins i tot ha animat la premsa que no ho fes. El resultat de fer-ho sobre la població general seria que entorn de 440.000 persones haurien patit abusos sexuals en l’àmbit religiós i unes 240.000 persones haurien sigut agredides directament per un sacerdot o religiós, cosa que converteix Espanya en el país amb una projecció oficial més alta. A França, on es va utilitzar una metodologia similar, els càlculs van ser de 216.000 menors agredits per religiosos i 330.000 tenint en compte els laics que van treballar en institucions religioses.

El Defensor del Poble, que va crear una comissió assessora formada per 17 experts externs, una unitat d’atenció a les víctimes i va obrir una bústia per a la recepció de testimonis, ha obtingut el testimoni de 487 víctimes, el 84% dels quals homes. Els seus testimonis ocupen 100 pàgines de les més de 700 que conté l’informe, en què es posa de manifest que un terç de les víctimes han patit, a causa de les violacions en la més tendra infància, estrès posttraumàtic. Així mateix, molts han experimentat símptomes depressius, sentiments de vergonya i han intentat suïcidar-se. «Els testimonis revelen un impacte devastador en les seves vides», ha destacat Gabilondo.

El Defensor del Poble ha defensat que no hi hagi una «estimació de les víctimes» a partir dels testimonis recollits perquè «suposaria passar per alt el silenci de moltes d’elles i ignorar que d’altres han desaparegut». Per això s’ha optat per l’enquesta.

Notícies relacionades

El Defensor del Poble xifra en unes 400.000 persones les víctimes de la pederàstia a l’església

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

L’Església no ha volgut participar en l’elaboració d’aquest informe nomenant un portaveu en la comissió i la seva col·laboració ha sigut «dispar», segons Gabilondo. «Mentiria si digués que ningú ha ajudat i mentiria si digués que la col·laboració ha sigut extraordinària».

Recomanacions

Al seu torn, proposa una vintena de recomanacions, com celebrar un acte de reconeixement i reparació simbòlica a les víctimes. Reclama també la creació d’un fons estatal per al pagament de compensacions i que un òrgan administratiu especial –creat per a l’ocasió– sigui el que instauri un procediment de reconeixement i reparació, ja que moltes víctimes no s’han atrevit a denunciar-ho als tribunals i que moltes d’elles sí que ho han fet tenen els seus casos prescrits. «Una autoritat independent i imparcial pot declarar que el fet ha tingut lloc, que ha sigut injust i que ha causat danys a la víctima», ha explicat Gabilondo.