L’epidèmia del soroll s’erigeix en un problema de salut pública: molt trànsit i llars no preparades

Segons explica aquest especialista, «el soroll i la gresca són una cosa inherent a les societats mediterrànies». «Només fa falta entrar a un restaurant del nord d’Europa per veure que allà el que és normal és mantenir un volum baix fins i tot en entorns de socialització», comenta. Al sud del continent, en canvi, apujar els decibels està tan normalitzat que, per si mateix, la gent està més acostumada a envoltar-se de sorolls i a socialitzar a alt volum. A això s’hi ha de sumar l’impacte d’activitats característiques de les ciutats com, per exemple, l’elevat trànsit de vehicles. «A les grans ciutats estem exposats a nivells de pressió acústica molt per sobre del que és recomanable», comenta Viscor.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera que en general qualsevol soroll per sobre dels 65 decibels es considera contaminació acústica i qualsevol per sobre dels 75 és considerat perillós per a la salut. Per això, segons recomana aquesta institució, el soroll diürn s’hauria de limitar a un màxim de 50 decibels i el nocturn, a tan sols 45. Per fer-nos-en una idea: una biblioteca silenciosa registra entre 30 i 40 decibels; una conversa normal, entre 40 i 60; un carrer transitat, entre 70 i 85, i un concert, entre 100 i 120. «A les grans ciutats ens hem acostumat a viure amb nivells de soroll molt alts, però en molts casos es tracta de llindars molt per sobre del que és recomanable», comenta Carles Pons, enginyer acústic de la consultora dBplus. 

Ciutats més sorolloses

Madrid i Barcelona apareixen pràcticament empatades als rànquings de ciutats més sorolloses d’Europa. Segons una anàlisi de la consultora money.co.uk, Madrid és la quarta metròpolis amb més contaminació acústica del continent i Barcelona n’és la cinquena. En el cas de la capital, les zones on es concentra més soroll són Chueca i Salesas, així com en carrers com Génova, Gran Via i Paseo de Recoletos. A Barcelona, el soroll es concentra en carrers com Gran Via, Aragó i Diagonal i en zones transitades com les places de Gràcia, Tuset i Enric Granados. 

En la gran majoria de casos, els carrers més sorollosos de les grans metròpolis coincideixen amb els més transitats. Per això no és estrany que, tal com apunten diversos informes, la principal font de contaminació acústica continua sent el trànsit automobilístic (i l’aeri en zones pròximes als grans aeroports). L’altre gran focus de soroll són les activitats humanes (des de les escoles fins als espais de restauració o d’oci nocturn). També destaca l’impacte d’activitats que, tot i que passin de forma puntual, poden disparar els sonòmetres, com és el cas de les obres.

Segons explica Pons, en aquestes grans ciutats espanyoles no només hi ha alts nivells de contaminació acústica sinó que, a més, moltes de les llars no estan ben aïllades per ‘protegir-se’ del soroll. «Moltes construccions, sobretot les anteriors al 2007, no estan ben insonoritzades. Per això és molt habitual ser en un pis i sentir el soroll del trànsit, dels ascensors o fins i tot dels veïns parlant», comenta l’especialista. «El que seria normal és que si ets a casa amb les finestres tancades hauries d’estar pràcticament en silenci o a tot estirar amb una mica de soroll de fons. Que sentis els teus veïns parlar mostra com algunes llars estan mal insonoritzades», afegeix. 

Impactes en la salut

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’exposició contínua al soroll pot desencadenar múltiples danys per a la salut. «La contaminació acústica pot provocar des de problemes cardiovasculars i digestius fins a afectacions psicològiques», comenta Viscor. Un dels efectes més preocupants, segons explica aquest especialista, és l’augment de l’estrès, la irritabilitat i els problemes de son. Sobretot en el cas de l’exposició al soroll en contextos on es requereix silenci com, per exemple, a l’hora d’estudiar o treballar o durant les hores de son. «El soroll actua de forma gradual i perniciosa. Moltes vegades no hi donem importància, però pot desencadenar crisis d’ansietat i atacs de còlera», afegeix l’especialista.

¿Però de què depenen aquest tipus de danys? ¿A partir de quan la contaminació acústica comença a ser perillosa? Segons explica Viscor, més enllà del que estableixen els llindars de l’OMS, també s’ha de tenir en compte la «tolerància al soroll» de cada persona. «Hi ha persones que poden aguantar nivells molt alts de contaminació acústica sense massa problemes i els que, en canvi, pateixen més davant nivells més baixos», comenta. «Tot depèn de la persona i del context. Fins i tot la persona més acostumada al soroll pot desenvolupar problemes si no aconsegueix descansar en silenci durant almenys unes hores al dia», afegeix l’especialista.