Informe del Defensor del Poble
¿Què diu i què no diu l’informe del Defensor del Poble? ¿D’on surt la xifra de 440.000 víctimes d’abusos a l’Església?
L’extrapolació de les dades de l’enquesta que conté l’informe del Defensor del Poble i que s’ha fet per conèixer la dimensió dels abusos sexuals a Espanya, i en concret en el si de l’Església, ha generat polèmica, perquè la xifra de víctimes, entorn de 440.000 en l’àmbit religiós, és la més alta dels països que han fet comissions d’investigació d’aquest tipus. Els bisbes s’han afanyat a assenyalar que aquesta quantitat és una «barbaritat» , que és «mentida» i que «la societat sencera sap sumar i es pregunta d’on surt això».
A continuació expliquem com s’ha obtingut la xifra qüestionada, per què s’ha fet una enquesta i per què l’informeno conté una quantificació real de les víctimes dels abusos sexuals, com sí que s’ha calculat en altres països.
¿D’on surt la xifra de 440.000 víctimes?
La xifra, que com a tal no apareix en l’informe del Defensor del Poble, s’obté a l’extrapolar les dades de l’enquesta que la institució dirigida per Ángel Gabilondo ha fet per «determinar la prevalença del fenomen» dels abusos sexuals i «poder situar-lo en el context de la problemàtica general de la violència sexual contra la infància». Aquest sondeig indica que l’11,7% de les persones enquestades admeten que han sigut víctima d’abús sexual en la infància. En l’àmbit religiós –incloses altres religions i agressors seglars–, el problema afecta l’1,13% dels adults i el 0,6% han sigut agredits sexualment directament per un sacerdot o religiós catòlic. La xifra de 440.000 víctimes és un càlcul a partir de l’1,13% dels 39 milions d’espanyols de més de 18 anys. I si es tenen en compte només els abusos comesos per sacerdots, el resultat seria de 234.000 afectats.
¿Apareix la xifra en l’informe?
No. Aquesta xifra no apareix en les 779 pàgines que conté l’informe titulat ‘Una resposta necessària’. No només no hi apareix, sinó que Ángel Gabilondo, en la roda de premsa que va oferir divendres per explicar el contingut del treball, es va negar a donar xifres concretes i va convidar a la premsa a no extrapolar les dades i quedar-se només amb els percentatges que sí que apareixen en el treball. Però, per comparar amb les investigacions fetes per altres països i donar una idea de la dimensió del fenomen després d’anys de silenci i opacitat, els mitjans de comunicació, entre aquests, EL PERIÓDICO, van fer els càlculs. Aquest diari va advertir en la seva informació, això sí, que es tractava d’una extrapolació, no de víctimes comptabilitzades una a una.
¿Per què la investigació no ha comptabilitzat víctimes o agressors?
Un dels motius pels quals el Defensor del Poble no ha comptabilitzat, ni una a una ni de manera aproximada, les víctimes o els agressors és l’opacitat de l’Església. «El fet que no s’hagi pogut accedir a la informació interna continguda en els arxius diocesans ha impedit disposar de dades més aproximades sobre el nombre i les característiques dels clergues i religiosos que havien perpetrat aquestes conductes i comparar-les amb les de les comissions d’investigació d’altres països, com els EUA, Austràlia, Irlanda, Alemanya, França i Portugal», indica l’informe, que denuncia que la col·laboració dels representants de la jerarquia catòlica ha sigut «dispar». Així mateix, Gabilondo va indicar que no havia fet una «estimació de les víctimes» perquè «suposaria passar per alt el silenci de moltes i ignorar que moltes han desaparegut».
¿Quants testimonis ha obtingut el Defensor?
Al llarg dels 15 mesos que ha durat la investigació, el Defensor ha obtingut 487 testimonis de víctimes, 334 van ser escoltades directament. D’aquestes, el 84% són homes, i el 15%, dones. A partir dels seus testimonis, s’ha pogut conèixer que el tipus d’abús més comú van ser els tocaments, presents en tres de cada quatre relats. També hi va haver masturbació i 115 persones van ser violades. La majoria dels abusos es van produir en els anys 50 i 60, i sobretot en escoles religioses, seminaris i internats.
¿Com s’ha fet l’enquesta?
L’enquesta realitzada per tenir una imatge de la prevalença dels abusos sexuals a Espanya l’ha efectuat l’empresa GAD3, que va guanyar el concurs, a partir de 8.013 entrevistes telefòniques i en línia. Es tracta, segons explica l’informe, d’una mostra «superior a la que s’utilitza en altres àmbits» per poder centrar l’anàlisi en les persones que responguessin que, efectivament, havien sigut víctimes de violència sexual en la infància i analitzar on, quan i per qui. Van respondre un 52,3% de dones i un 4,7% d’homes, i la majoria es declaren creients.
¿La majoria de víctimes són de l’àmbit religiós?
No. L’informe detalla que la taxa de resposta més alta entre els que van contestar afirmativament que han patit abusos (un 12% dels 8.000 enquestats) va ser en l’àmbit familiar (el 34%), seguida de la via pública (el 17%), l’àmbit educatiu no religiós (9,6%), l’àmbit social no familiar (9,5%), l’àmbit laboral (7,5%), internet (7,3%), l’àmbit educatiu religiós (5,9%), l’àmbit religiós (4,6%), l’oci (4%), els esports (3%) i la sanitat (2,6%). D’altra banda, constata que, mentre que en altres àmbits la majoria de víctimes són dones, el percentatge d’homes abusats per un sacerdot o religiós és del 15%, enfront el 3% de dones. Així mateix, l’informe assenyala que les persones agredides en l’àmbit eclesiàstic tenen 2,11 vegades més de probabilitat que la dura experiència s’hagi patit més d’una vegada en comparació amb les persones victimitzades a casa seva o altres espais.
¿Hi ha precedents d’investigacions similars?
L’informe cita com a antecedent l’enquesta feta el 1994 pel Ministeri d’Assumptes Socials, que, amb una mostra de 1.821 ciutadans, va concloure que el percentatge de víctimes d’abusos sexuals ascendia a un 19,9%. Com que la investigació demoscòpica del Defensor del Poble ha calculat un 11,7%, els investigadors assenyalen que els abusos sexuals «probablement han descendit des d’aleshores», en línia amb el que ha passat en altres països una vegada que van començar a aparèixer els primers casos i la societat va donar la veu d’alarma.
Així mateix, l’informe cita la investigació francesa, que va estimar en un 14,6% les víctimes dones i un 6,4% els afectats homes de tots els abusos sexuals, «percentatges similars» als que indica l’enquesta del Defensor. No obstant, adverteix el treball, «la comparació» amb altres països «s’ha de fer amb cautela, ja que les preguntes de les diferents enquestes són dissímils».
¿Què no diu l’informe?
L’informe del Defensor del Poble, de 779 pàgines, sobre els abusos sexuals a Espanya no conté cap xifra concreta de víctimes. Sí que ha obtingut el testimoni de 487 víctimes. L’estudi demoscòpic, consistent en 8.013 entrevistes, dona percentatges: l’11,7% dels espanyols han patit agressions sexuals en la infància. D’aquests, un 34% d’abusos han sigut en l’àmbit familiar, un 1,13% han sigut en l’àmbit religiós (en qualsevol institució relacionada amb l’Església, tot i que l’agressor fos seglar) i un 0,6% han sigut per part directament d’un sacerdot o religiós.
Bona part de les associacions de víctimes han qüestionat l’informe del Defensor. Miguel Hurtado, primer denunciant dels abusos a l’abadia de Montserrat i membre de la plataforma Tolerancia 0, assegura que la seva qualitat és «pèssima» en comparació amb el treball fet per altres països. L’informe no suposa una «comissió de la veritat» com demanden algunes víctimes, amb poder coercitiu, per realitzar acusacions sobre agressors i sobre encobridors; no hi apareixen noms ni dels uns ni dels altres, però pel mateix motiu que no hi ha xifres, i l’Església no ha obert els seus arxius.
