El 40% dels adults han patit ‘bullying’ en la seva infància: 9 de cada 10 admeten tenir-ne seqüeles

L’assetjament escolar no acaba quan acaba l’escola o l’institut. Les seves conseqüències perduren tota la vida. Així ho afirmen el 92% de les persones adultes que van patir assetjament en l’etapa escolar. L’empremta del ‘bullying’ es tradueix, amb el pas del temps, en problemes d’autoestima, dificultats per relacionar-se amb els altres i depressió.

El ‘Quart estudi sobre la percepció del ‘bullying’ en la societat espanyola’, elaborat per la plataforma Educar es Todo amb motiu del Dia Internacional contra la Violència i l’Assetjament Escolar, que se celebra el 2 de novembre, revela que quatre de cada 10 adults espanyols reconeixen que van patir assetjament a l’escola o l’institut. Era una època en què no hi havia sensibilitat social contra l’assetjament. De fet, no s’anomenava ni d’aquesta manera. Era «coses de criatures».

Lamentablement, la meitat de les víctimes no l’hi van explicar a ningú: ni als pares ni als professors. Van viure les humiliacions en silenci i sense que ningú els donés un cop de mà. El 25% sí que ho van confessar, però el seu entorn no hi va donar importància.

L’informe revela que el 20% dels adults que van ser nens assetjats estan convençuts que la dura experiència ha tingut un fort impacte en la seva vida. Un 38% assegura que la seva autoestima està afectada, i un 32% està convençut que són introvertits pel problema que van tenir de petits. El 17% té un trastorn d’ansietat, i l’11%, depressió.

La psicòloga Silvia Álava afirma que les seqüeles del ‘bullying’ van molt més enllà de l’etapa escolar. «Ens podem trobar amb adults amb un inferior desenvolupament d’habilitats socials perquè s’han de treballar en un entorn segur. Si l’escola no ho és, el procés d’aprenentatge es paralitza», explica.

El 4% va pensar en el suïcidi

Els adults que en van ser víctimes recorden els sentiments que els dominaven de petits: tristesa, soledat i impotència. Un de cada tres es creia inferior als seus companys i un 12% ploraven constantment. Lamentablement, el 5% de les víctimes estaven convençudes que els seus assetjadors tenien raó i un 4% fins i tot van estudiar la idea de suïcidar-se.

La majoria d’adults que van ser testimonis (no víctimes) de situacions d’assetjament no van recolzar la víctima. No van fer res. Era millor, asseguren, no involucrar-s’hi. Només el 28% recorden que els professors van fer alguna cosa per frenar l’assetjament.

No saber afrontar el problema

La meitat dels adults que van ser nens assetjats confessen que no van saber com afrontar el problema. Un 46% van arribar a enfrontar-se amb els seus assetjadors i un 33% van comptar amb els seus amics per superar la situació. Només el 14% va fer un pas més enllà i ho va denunciar al centre educatiu o va acudir a un psicòleg. Un 13% van haver de canviar de centre educatiu per fugir dels seus botxins i un 9%, fins i tot, van marxar del barri.

Malgrat que ‘bullying’ és avui una paraula assentada i la consciència contra l’assetjament escolar ha crescut de forma exponencial, l’enquesta revela que, en l’actualitat, la meitat dels nens i nenes estan convençuts que no poden comptar amb el suport dels professors a l’hora de combatre l’assetjament. El 77% dels pares i mares creuen que les direccions escolars amaguen els casos per evitar la mala imatge, una cosa en la qual estan d’acord el 55% dels docents.

Notícies relacionades

La Unitat de Suport a l’Alumnat en Situació de Violència (USAV) ha atès 332 alumnes aquest curs

Educació insta docents i direccions a aplicar els protocols contra la violència «al primer indici»

Nidia Represa, que en va ser víctima en la seva infància i que ara és activista contra el ‘bullying’ i autora de la novel·la ‘Bajo mi piel’, recorda la importància que pares, mares i docents sàpiguen com se senten els nens assetjats. «Han de conèixer el procés de destrucció i autodestrucció en el qual acaben caient. Els casos d’assetjament es donen en etapes sensibles i delicades del desenvolupament físic i neurològic del menor», destaca la divulgadora, que encara recorda com es ficaven amb ella pels seus cabells.

Assetjament ‘online’

Respecte a l’assetjament que s’exerceix de manera ‘online’ a internet i les xarxes, el 16% dels nens afirmen que han rebut insults i un 19% ha sigut víctima de burles. L’enquesta revela, no obstant, que gairebé el 20% dels menors desconeixen que publicar una foto o un vídeo d’una persona a internet sense el seu consentiment –una cosa que el 9% confessen haver fet– és ciberassetjament. El mateix percentatge tampoc considera ciberassetjament insultar una persona públicament a internet.