El Govern va retallar a l’agost el temps d’allotjament dels migrants en centres d’acollida

«Des del mes de juny s’observa un increment substancial en les arribades de persones beneficiàries del programa d’atenció humanitària a costes espanyoles», comença el document que modifica les instruccions del programa d’atenció humanitària que gestiona el Ministeri d’Inclusió Social i Migracions. Aquest augment de rescats en alta mar «comporta un augment considerable de l’ocupació mitjana dels recursos d’acollida», diu el document firmat pel director general.

Places «bloquejades»

Mora també assenyala que molts dispositius d’acollida estan quedant «bloquejats» i que es necessita augmentar la rotació dels migrants. En comptes d’incrementar les places perquè no quedin bloquejades i es pugui ampliar l’assistència, el ministeri fa constar en aquest document del mes d’agost la seva voluntat de «disminuir els períodes d’estada mitjana», especialment per a aquelles persones que sol·liciten asil a Espanya.

Abans del 9 d’agost, tots els migrants es podien estar tres mesos en aquests equipaments. A més, si demanaven asil o comunicaven a les oenagés que gestionen els centres que volien fer aquest tràmit, se’ls allargava la seva estada a través d’una pròrroga de fins a sis mesos: prou temps per poder aconseguir una cita a Estrangeria i obtenir plaça en el programa d’acollida per a refugiats.

Sense pròrrogues per als refugiats

Aquest document deixa clar que el temps d’estada es redueix a tan sols un mes. A més, les persones que volen demanar asil ja no poden accedir a una pròrroga d’estada si no són persones d’especial vulnerabilitat. És a dir, persones amb discapacitat, d’edat avançada, víctimes de violència de gènere, de tortures, de tràfic d’éssers humans, amb menors a càrrec, malalts greus o amb trastorns psíquics. S’ha de recordar que molts dels migrants que accedeixen a aquest programa, després de ser rescatats d’un cayuco, són homes joves que migren sols i en bon estat de salut.

Des del Ministeri d’Inclusió i Migracions neguen que el document sigui tan taxatiu. «No deixem ningú al carrer; el que fem és que, a l’acabar el mes, es reavalua la seva situació. Si no tenen ningú que se’n pugui fer càrrec, poden accedir a una pròrroga de fins a sis mesos», afirmen des del ministeri. De fet, molts dels migrants no esgoten el termini d’un mes estipulat, sinó que busquen coneguts o familiars que poden fer-se’n càrrec a Espanya o altres països d’Europa.

Col·lapse de l’asil

No obstant, l’explicació xoca amb l’experiència de les oenagés i els col·lectius socials que acullen migrants i que són fora del radar de les administracions. El col·lectiu Obrim Fronteres, per exemple, compta diversos casos de migrants que van ser allotjats al Garraf, les Garrigues i Badalona i que, després del mes d’acollida humanitària, estan dormint al carrer. És també la situació del Samba, el jove de Burkina Faso entrevistat per EL PERIÓDICO que la setmana passada va haver de deixar un centre de la Creu Roja a Badalona sense haver aconseguit una cita per demanar asil. «No sabia què fer, vaig viatjar a la casa d’un amic a Almeria, però no hi ha espai per a mi», explica ara a aquest diari. En cap moment ningú li va oferir l’opció de demanar una pròrroga d’un mes per quedar-se al centre, segons el seu relat.

«El que està passant és que no poden demanar pròrrogues... els fan fora dels centres en tan sols un mes. És impossible en aquest temps poder establir-se ni poder ubicar-se, tenir un lloc on viure o, almenys, poder aprendre l’idioma», lamenta Maria Creixell, coordinadora del col·lectiu Obrim Fronteres, a Barcelona. Especialment greu, diu, és el cas dels migrants que volen demanar asil.

Refugiats de primera i de segona

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

«Fa dos anys que es manté col·lapsat el sistema per tramitar aquestes sol·licituds i es queden al carrer sense cap dret», insisteix Creixell. Una realitat que també preocupa la Generalitat. Dimarts, en la reunió amb el ministeri, la Conselleria d’Igualtat va demanar al ministre que «es prevegi i eviti la desprotecció que es poden trobar aquestes persones una vegada queden fora del programa estatal». A més, van demanar que el Govern central es faci càrrec de la cobertura de necessitats bàsiques d’aquests migrants i que no recaiguin en els ajuntaments dels pobles on ara estan allotjats.

Des d’Obrim Fronteres assenyalen, a més, que aquesta disparitat demostra que a Espanya hi ha refugiats de primera i de segona. En el cas de la guerra a Ucraïna, recorden, tots els ucraïnesos van ser atesos a hotels o sota el paraigua del pla d’acollida estatal al refugiat. Ningú es va quedar al carrer, malgrat que més de 40.000 persones van arribar fins a Espanya. Fins i tot es van ampliar els serveis per tramitar asil, com el macrodispositiu que es va organitzar a Fira de Barcelona. Ara, entre els milers de migrants arribats en pastera des de l’Àfrica, hi ha un percentatge important de persones procedents de Mali, Burkina Faso o el Senegal, tots aquests països amb conflicte actius. «Però a ells només els queda la por, l’angoixa i el carrer», lamenten.