Dia internacional contra la violència escolar

La lluita ‘antibullying’ posa el focus en l’agressor i la seva família: «Jo no sabia que feia el mal»

5
Es llegeix en minuts
Olga Pereda
Olga Pereda

Periodista

ver +

Jero García va néixer el 1970 a Carabanchel, el barri de Madrid on, com a la majoria, als anys 80 regnava la llei del més fort. Els macarres molaven i, al pati del col·le, «o et treien l’entrepà o el treies tu», recorda. Ell era dels segons: pegava i martiritzava els seus companys. Algun, fins i tot, es va voler suïcidar, explica. «Jo no n’era conscient, no sabia que feia el mal». Ara, als 53 anys i reconvertit en activista ‘antibullying’, sap que el principal motiu que porta un nen a treure’s la vida és, precisament, l’assetjament escolar. No hi ha fórmula màgica per acabar amb aquest tipus de violència. Però García, igual com molts altres experts, té clar per on cal començar: per la prevenció. «Si volem prevenir, cal anar a l’assetjador. I més que a ell, als seus pares. Si aquest nen està fent mal és perquè alguna cosa no ha après bé».

Les dades recolzen aquest argument. A Espanya, el 64% dels pares i mares estan convençuts que els progenitors dels assetjadors són bastant responsables del ‘bullying’ que comet el seu fill, un percentatge que s’eleva fins al 71% si es pregunta als docents. Així ho revela el ‘Quart estudi sobre la percepció del ‘bullying’ en la societat espanyola’, elaborat per la plataforma Educar es Todo amb motiu del Dia Internacional contra l’Assetjament Escolar, que se celebra el 2 de novembre. No obstant, una aclaparadora majoria de progenitors (80%) confia cegament en el seu fill i el considera incapaç d’infligir mal a ningú. Un altre 20% resta importància a l’assetjament i afirma que «no és per a tant» i que «sempre ha sigut així».

García demana canviar la realitat i apel·la directament als progenitors: «Si sospites que el teu fill és un botxí per a altres companys de classe, has de mirar-te a tu mateix i preguntar-te què has fet malament. ¿On i com ha après el teu fill a comportar-se d’aquesta manera? ¿Per què necessita reafirmar-se a través de la violència?», remarca.

L’adrenalina i els cops

En la seva infància, el divulgador tenia trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH), un problema del neurodesenvolupament (no és una malaltia) que exigeix tractament. Però això ho sabem ara perquè la salut mental, en la generació EGB, era la gran desconeguda. El Jero assetjava els seus companys. No ho feia, explica, perquè una camarilla li rigués les gràcies. Ho feia perquè allotjava agressivitat al seu cap i al seu cos. Víctima d’un problema de salut mental ni diagnosticat ni tractat, necessitava l’adrenalina per viure, i la trobava ficant-se amb els altres. Una de les seves víctimes es va voler tirar el buit des d’un 5è pis. «La provocació i el perill m’estimulaven. Era un nano llest, viu i astut, així que a casa dissimulava com de canalla era», recorda.

«La provocació i el perill m’estimulaven. Era un nano llest, viu i astut, així que a casa dissimulava com de canalla era», recorda.

Jero García, que va ser assetjador a l’escola i ara és activista ‘antibullying’

Després d’una infància plena de violència i agressivitat cap als seus companys i una joventut en què es va capbussar en les addiccions i l’haixix, a García li va salvar la vida la boxa. Pare de quatre fills i ja retirat de la competició professional, s’ha convertit en tot un referent en l’activisme contra el ‘bullying’. També en autor. Acaba de publicar ‘Cola de lagartija’ (Temas de Hoy), la història d’un nen que és «pur nervi» i que «només aconsegueix pau fent la guerra». ¿És la seva vida real? «Qualsevol coincidència és casualitat. Però la vida –somriu– és plena de casualitats».

García és una de les veus més combatives i més conscienciades contra l’assetjament escolar, un drama que afecta gairebé el 10% dels alumnes de primària, segons va revelar, el mes de maig, el primer informe oficial del ‘bullying’, encarregat pel Ministeri d’Educació a investigadors de la Universitat d’Alcalá de Henares (Madrid). Segons l’opinió de García, l’assetjament escolar té diversos responsables. Els primers, els pares i les mares que miren a una altra banda i que no s’involucren en l’educació dels seus fills. «Si no tens temps per criar els teus fills no en tinguis», sentencia amb duresa.

García critica les famílies que obsequien els seus fills amb un mòbil d’última generació als vuit o nou anys i no en fan seguiment ni prevenció. «Li estàs donant al teu fill les claus de la porta de l’infern, el lloc on hi ha els pederastes i els abusadors. Com a pares, hem de marcar límits. És fonamental tenir les contrasenyes de les seves xarxes socials. ¿Invasió de la seva intimitat? De cap manera. Tu has de saber amb qui parlen els teus fills. El 90% dels pares no saben què és el ‘grooming’ (un adult es fa passar per un menor a internet), que és la principal causa d’abús sexual. No podem viure en cap altra realitat paral·lela a la dels nostres fills. Ens hem de formar a internet, hem de parlar el llenguatge dels nostres fills».

Exemple per als fills

L’activista i escriptor recorda que la primera obligació de tot pare i tota mare és ser-hi present. També ser coherents i educar-los en valors. «No pots dir-li al teu fill que l’alcohol és dolent i tu beure cada cap de setmana. No pots dir-li al teu fill que no abusi del mòbil i tu sopar enganxat al teu telèfon», remarca.

Notícies relacionades

Convertir-se en pare va ser, precisament, el que va fer que García caigués del cavall. El primer KO de la seva carrera no el va patir en un ring de boxa sinó quan, amb 22 anys,22. La petita Azahara va ser el punt d’inflexió en la seva vida. «Jo era un salvatge, però em vaig adonar que la meva filla era la meva responsabilitat», explica. A partir de llavors, Jero García es va convertir en una altra persona. Una persona millor.

Llei específica

L’autor de ‘Cola de lagartija’ també demana als polítics que moguin fitxa. Exigeix una llei específica contra el ‘bullying’ i que el sistema educatiu estigui regit per professors i no per diputats i senadors. També demana als polítics que deixin de mostrar aquests insuportables espectacles al Congrés on volen els insults i on predomina la violència verbal, que és també violència.