208 empreses multades per incompliments ambientals a Catalunya

Les altres multes, en general, no superen els 40.000 euros per empresa. Entre les companyies multades figura també la química IQOXE, on es va produir una explosió que va causar la mort de tres persones. Aquesta sanció per raons mediambientals se suma a les multes acumulades per infraccions en qüestions de seguretat. De fet, l’empresa té un judici pendent i la Fiscalia demana onze anys de presó per als seus directius.

Aquestes multes encara estan subjectes a al·legacions i se’ls pot aplicar un descompte a l’hora de pagar-les, però fonts del Departament d’Acció Climàtica admeten que de vegades es converteixen en una rutina per a les empreses. Les paguen i continuen incomplint. I així, any a any. Per evitar aquesta conducta, la Direcció General de Qualitat Ambiental es proposa castigar la reincidència en el nou pla de qualitat de l’aire que s’ha de presentar abans que acabi aquest any.

Reincidència rutinària

La directora general de Qualitat Ambiental, Mireia Boya, posa un exemple: «El descompte, si es paga ràpidament, és d’un 40%. Si tu li dius a una gran empresa que té una multa de 20.000 euros (aquesta és la quantitat habitual), això no li suposa un problema. Algunes empreses s’han acostumat a aquestes sancions. Això pot arribar a normalitzar aquestes sancions». A més, explica Boya, la llei no aclareix quantes multes pot rebre una empresa sense que l’Administració prengui mesures més contundents. «Això no està escrit enlloc. Ara, això canviarà a Catalunya. La tercera multa que rebin les empreses ja no serà de 20.000 euros. Serà de 50.000. I a partir d’aquest punt, anirà pujant. Així, combatrem la recurrència», concreta.

¿Com acaba una empresa rebent una sanció? Hi ha dues possibilitats: la primera, a partir d’una inspecció; la segona, a partir d’una denúncia externa. En general, aquests incompliments mediambientals es detecten en controls que fa l’Administració. Dels 208 expedients sancionadors, 18 són per contaminació atmosfèrica; 166 són a empreses que emeten gasos fluorats; 6 a empreses extractives amb una mala praxi i 17 són per incomplir la llei d’autoritzacions ambientals. En aquests últims 17 casos, s’inclou la mala gestió de l’aigua, l’energia o els residus.

Boya destaca que, avui dia, la Generalitat està multant més que anys enrere: «Abans s’obrien molts expedients informatius, però els sancionadors eren minoria. Les multes poden anar dels 20.000 als 200.000 euros. La tendència, fins ara, era posar sempre la sanció mínima. Per tant, l’empresa pagava ràpidament, com si fos una multa de trànsit, i tot continuava igual». Assegura que ara això està canviant i que l’Administració és cada vegada més restrictiva. I aquesta exigència, encara anirà a més, ja que una sentència obliga la Generalitat a posar normes dures quant a l’ozó.

Granges

Per demostrar que el rigor i la severitat han augmentat, Boya explica el cas d’una empresa incineradora de residus, a Tarragona. «Com que cometien irregularitats mediambientals, els vam obligar a parar la producció fins que resolguessin els problemes. I va ser molt eficaç, perquè ho van arreglar de manera immediata. Aquesta mesura és molt contundent, perquè la companyia, amb una setmana d’aturada, perd molts diners», constata la directora general de Qualitat Ambiental.

A més d’aquests 208 expedients sancionadors, des de principis del 2023, s’han iniciat 216 expedients informatius. És a dir, es comença a trobar l’equilibri entre els dos tipus d’expedient.

Notícies relacionades

Un estudi adverteix que el compte enrere per evitar un escalfament extrem s’accelera

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

D’aquests 216, gairebé la meitat afecten granges de la zona de Lleida. Es tracta de casos poc greus en els quals els responsables d’aquestes granges, per exemple, no instal·len una coberta a la zona d’abocament de purins. Sovint són infraccions lleus que l’empresa pot resoldre perquè l’expedient no es compliqui i no es converteixi en una sanció.

De mitjana, la Generalitat fa el 85% de les inspeccions que preveu al llarg d’un any. A la conselleria admeten que és un percentatge que es pot millorar, però consideren que no és una mala dada, ja que la majoria de controls previstos es fan.