L’islam i els musulmans, a la diana de l’odi a les xarxes

El 44% de les denúncies per delicte d’odi el 2022 van ser per racisme o xenofòbia, el tipus més nombrós, segons les últimes dades del Ministeri de l’Interior. No obstant, no tots els immigrants pateixen aquesta discriminació de la mateixa manera ni en la mateixa mesura. 

«Des de ‘trolls’ anònims i usuaris ‘corrents’ que donen ‘like’ o retuitegen, fins a comptes de polítics nacionals»,  així descriu la investigadora Bolaños els perfils que difonen aquests missatges. Tot i que, els que més preocupen són els comptes d’institucions o partits, segons coincideixen els dos investigadors, perquè aquestes contribueixen a normalitzar aquests discursos d’odi a les xarxes.

Notícies relacionades

Les escoles seguiran obertes fins que les famílies arribin per recollir els seus fills

El Govern insta a limitar la mobilitat i a reservar la bateria dels telèfons mòbils

A Catalunya, per exemple, un dels perfils anònims més proclius a difondre discursos islamòfobs a X (antic Twitter) és un compte anomenat «Avi Siset», que se serveix de les notícies falses i la desinformació per atacar les persones migrants i la qual Verificatha desmentit en repetides ocasions. Entre els usuaris catalans d’aquesta xarxa social és conegut, ja que, malgrat tenir poc més de 7.000 seguidors, és molt actiu i aconsegueix tenir moltes interaccions i visualitzacions, apel·lant a la falsa retòrica de la «invasió» i de la «inseguretat» que les persones musulmanes provoquen.

Aquest tipus de discursos són perillosos en tant que són el pas previ a l’agressió i els que suposadament la justifiquen. Un estudi recent de psicologia experimental de la Universitat Lliure d’Amsterdam apunta que les amenaces simbòliques –aquelles que afecten els valors i la identitat– prediuen amb més força el sentiment d’odi i aquest, al seu torn, serveix per predir futures agressions que una persona pugui cometre. Per això, «explicar històries que promoguin l’empatia i la comprensió cap als grups que són objecte d’odi i discriminació» pot ser una estratègia per disminuir els prejudicis, segons detalla Arcila.