Adolescents i mòbils: les famílies suspenen a l’hora de posar normes

«És sorprenent que les famílies no estableixin normes per a l’ús dels dispositius digitals. L’absència de pautes clares augmenta el factor de risc d’un ús excessiu de la tecnologia. Sembla que tot el debat se centra en l’edat a què li donem als nostres fills el primer mòbil. Una vegada entregat, és com si el problema desaparegués. No obstant, la clau de l’educació és prevenir, no només actuar quan el conflicte esclata», explica Merche Martín Perpiñá, psicòloga sanitària i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La dada –obtinguda per la docent quan estava fent la tesi doctoral (2019)– forma part d’un estudi firmat per Martín Perpiñá i altres professors de la UOC i la Universitat de Girona (UdG) sobre l’ús de la tecnologia i els efectes del ‘multitasking’ (multitasca) en els adolescents i que acaba de ser publicat a la revista científica ‘Journal of Family Issues’. La investigació revela que la meitat dels adolescents contesten missatges de mòbil quan estan estudiant o fent els deures. Només un 10% asseguren no fer-ho mai.

«Les activitats acadèmiques requereixen atenció plena. Si no la tens a causa del ‘multitasking’ (fer diverses coses alhora), el resultat és que retens pitjor la informació, necessites més temps per aprendre i, a més, és molt probable que cometis errors», explica la psicòloga, que posa un exemple gràfic: «Al teu cap li passa el mateix que a l’ordinador quan obres moltíssimes finestres: que col·lapsa».

Pitjors notes

L’estudi conclou que els alumnes i alumnes que solen fer més ‘multitasking’ tenen pitjors resultats acadèmics. «Com més se sotmeti a un cervell en procés de desenvolupament (el cas dels nens i adolescents) a la multitasca, més permeable serà a la distracció. Com més coses faci alhora, menys rendirà, menys aprendrà i menys memoritzarà», explica el doctor en Neurociència Michel Desmurget en el seu assaig ‘La fàbrica de cretins digitals. Els perills de les pantalles per als nostres fills’.

L’estudi de la UOC i la UdG revela que el 38,3% dels enquestats reconeixen que utilitzen el mòbil contínuament en la seva vida diària. En ple debat sobre l’edat a què donem als nostres fills el seu primer mòbil (set de cada deu nens d’entre 10 i 15 anys tenen telèfon propi, segons l’INE), Martín Perpiñá insisteix que no té sentit entregar un smartphone als 6, 7 o 8 anys. No obstant, prohibir-ho fins als 16 li sembla «utòpic».

«Crec que la prohibició no és la solució. En una classe d’ESO si tots els xavals parlen i queden per WhatsApp, el que no tingui aquesta aplicació se sentirà aïllat. A més, ¿per què pensem que l’ús que en farà el nostre fill serà responsable a partir dels 16 anys?», es pregunta. «Les drogues són dolentes i els joves n’han de fugir. D’aquí, la seva prohibició total. Però el mòbil no és una cosa dolenta ‘per se’. El que sí que cal fer és ensenyar i acompanyar», conclou l’experta, que treballa en un centre de psicologia infantojuvenil.

Acompanyar, no prohibir

Acostumada a tractar en consulta adolescents, la coautora de l’estudi recorda que els xavals solen saltar-se les normes, especialment les que no entenen i les que són imposades en lloc de negociades i consensuades. Per això la seva investigació reclama una «mediació activa». És a dir, els pares i mares han «d’acompanyar» en lloc de prohibir. «Es tracta de parlar i d’establir confiança i canals de comunicació. Cal negociar i arribar a acords, no imposar», conclou.

L’estudi destaca les bondats de la ‘dieta digital’, que pot passar per marcar límits horaris i espacials en l’ús de les pantalles. «Mai s’han d’establir enmig d’un conflicte o discussió, sinó en espais serens de conversa i mai culpant l’adolescent», ressalta la psicòloga, que aposta per dues normes bàsiques: fixar un temps per a l’ús recreatiu de la tecnologia i establir espais físics lliures de connexió. Per exemple, el sopar. Menjar i parlar en família, de fet, està relacionat amb millors resultats acadèmics.

Mai al dormitori

Notícies relacionades

L’abús de les pantalles dispara els problemes de llenguatge en menors de tres anys

José Ramón Ubieto, psicòleg: «En el debat dels mòbils i els nens, la solució no és la prohibició»

El divulgador Daniel Hidalgo recorda que com més aviat s’inicia un nen en l’ús de les tecnologies més susceptible és de convertir-se en un usuari compulsiu. De fet, els directius de les grans tecnològiques posen límits molt clars als seus propis fills. «Al dormitori, la tecnologia està prohibida. Les normes són més restrictives de dilluns a divendres i menys el cap de setmana. També hi ha límits d’edat. Els més petits hi tenen completament vetat l’accés i els menors de 10 anys el tenen molt limitat. Una altra norma és el del tipus d’activitat. Es fomenten els usos més creatius en detriment de, per exemple, la reproducció de vídeos de YouTube», explica en l’assaig ‘Anestesiats. La humanitat sota l’imperi de la tecnologia’.

Martín Perpiñá insisteix en la necessitat que tenen les famílies de poder parlar obertament del que fan els adolescents amb el mòbil, les xarxes socials o l’ordinador. «Els adults poden aportar consells quant a la seguretat, els perfils falsos o les converses amb desconeguts. Alhora, els fills poden ensenyar-nos com funciona TikTok», conclou.