Els boscos mediterranis (oblidats i al límit) reclamen ser escoltats a Europa

Ho reconeix Marco Onida, membre de la Comissió Europea centrat en la matèria forestal: «Aquests boscos són un exemple perfecte d’hàbitat multifuncional, però moltes vegades els menyspreem». Davant aquesta situació (¿és que ningú pensarà en els boscos mediterranis?), s’ha organitzat un seminari al Parlament Europeu (amb molta representació catalana) i amb un objectiu doble i molt complex: resoldre el sudoku de la gestió forestal mediterrània i després, una vegada resolt, aconseguir que Europa el comprengui i el tingui en compte.

De moment, només s’ha sembrat una nova llavor i queda molt camí per recórrer, però almenys s’han assegut en una mateixa taula els diferents representants del sector forestal. ¿Hi ha visions oposades? Sens dubte. El repte és que aquests punts de vista deixin de ser contraris i comencin a ser complementaris.

Regió fronterera

Joan Pino, doctor en ecologia i director del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals), considera que la conservació i la gestió han de ser compatibles: «Cada bosc té les seves singularitats; per tant, no hi ha una única resposta. Algunes arbredes es podran gestionar per extreure’n fusta i prevenir incendis, i en d’altres s’haurà de prioritzar la preservació de la biodiversitat». Pino recorda que els boscos, a més de proveir-nos de fusta, presten uns serveis ecosistèmics indispensables: «Regulen el clima, l’aigua, el terra i són un suport imprescindible per a moltes espècies».

La regió mediterrània és fronterera. Està a mig camí entre el clima temperat i el clima desèrtic. L’avantatge, apunten alguns dels experts, és que, amb l’escalfament global, els boscos del centre d’Europa cada vegada s’assemblaran més als del mediterrani. Patiran incendis i sequeres i perdran capacitat d’emmagatzemar carboni. Per tant, les institucions mediambientals europees es veuran obligades a mirar al sud per saber què fer amb els seus boscos. «El bosc mediterrani és el futur d’Europa», diu l’ecòleg.

Mario Beltrán, membre del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CCTFC), afirma que no hi ha cap altre camí que no passi per la gestió dels boscos: «Si convivim amb superfície forestal, hem d’actuar. ¿D’on volem treure la fusta, de Bielorússia o més a prop de casa nostra?».

Alguns dels participants aprofitar els treballs de gestió no només per extreure’n fusta, sinó també per prevenir incendis, sobretot a les àrees habitades, que són el gran risc. Però, ¿quantes hectàrees de bosc es podran gestionar? Els treballadors del bosc i els propietaris (en total són 266.254) adverteixen que tenen dificultats per guanyar-se la vida en aquests espais. Cada vegada hi ha menys gent especialitzada i més grans empreses. I el despoblament rural no ajuda.

Cases de fusta

Un altre aspecte important: perquè la fusta que se n’extregui sigui econòmicament viable, cal pensar exactament quina sortida se li donarà. A Catalunya, per exemple, els únics arbres que serveixen com a fusta estructural són l’avet, el pi negre i el pi blanc. Amb els altres, es pot produir fusta manufacturada.

Daniel Ibáñez, arquitecte que ha participat en la jornada, constata que construir cases amb aquest material (i de proximitat) és més sostenible que utilitzar formigó. L’empresa Fustes Sebastià (Rialp), per exemple, recolza l’ús de la fusta contra laminada (CLT) per edificar de manera menys contaminant. La dificultat és trobar aquesta sortida als boscos mediterranis en risc de cremar, amb molta densitat d’arbres joves.

Neus Puy, del CCTFC, va en la mateixa direcció: «És essencial analitzar cada bosc per conservar els serveis ecosistèmics, però, alhora, aconseguir fusta que estalviï impactes ambientals a l’hora de construir». L’ideal, acaba, seria compatibilitzar aquesta gestió amb la preservació de la biodiversitat, i per això cal analitzar cada tipus de bosc. Només a Catalunya, cexisteixen 171 tipus.

El Govern està treballant en un catàleg de boscos madurs (són menys de l’1%) per determinar a quins llocs la conservació ha de ser la prioritat, a quins és realista crear una bioindústria de la fusta i a quins cal reduir el risc d’incendis, per la proximitat de vivendes.

Notícies relacionades

Vichy Catalan dona suport al projecte Camí de Mar

Una fallada als frens és la principal hipòtesi de l’accident mortal

«Tenim el potencial per aconseguir treure profit dels nostres boscos sense danyar la natura», opina Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals. Jordi Solé, diputat dels Verds, es mostra satisfet del debat que han portat al cor de les institucions europees: «Aquí es redacten lleis. És important que els boscos mediterranis es colin en el debat, perquè la manera de gestionar-los i protegir-los no té res a veure amb el que al centre d’Europa tenen al cap quan s’imaginen un bosc».

El sudoku continua sense completar-se, però algunes de les incògnites ja s’han aclarit. Científics, enginyers forestals, propietaris i Administració tenen deures per fer i poc temps per fer-los, ja que la crisi climàtica apressa: sequeres, incendis i una greu pèrdua de biodiversitat.