Els delictes sexuals contra nens a la xarxa comencen als 13 anys i el 42% de les víctimes són homes

Els nens són el col·lectiu més vulnerable als delictes sexuals a través d’internet. De totes les denúncies que es van presentar per violència sexual a la xarxa el 2022, en el 84% dels casos la víctima era un nen, nena o adolescent, cosa que suma un total de 954 denúncies, segons es recull en un nou estudi elaborat per Save the Children i destinat a donar llum sobre el fenomen del grooming. Aquesta paraula fa referència a una pràctica que consisteix que un adult es fa passar per un menor a través de mitjans electrònics i intenta establir una relació de confiança amb un nen, a fi de fer-li xantatge amb finalitats sexuals.

La investigació suposa donar continuïtat a l’anàlisi de prop de 400 sentències judicials per abusos sexuals en la infància, que la plataforma va publicar recentment sota el títol ‘Per una justícia a l’altura de la infància’. Un total de 33 de les resolucions judicials són sobre casos de ‘grooming’ i examinar-les posa de manifest que existeixen algunes diferències entre els abusos sexuals físics i a través d’internet.

Perfil de víctimes i agressors

En l’àmbit ‘on-line’, el 57,4% de les víctimes són nenes i el 42,6% nens. No obstant, en la violència sexual física sobre menors, 8 de cada 10 víctimes són dones, i percentualment hi ha més homes que han patit abusos a través d’internet que de manera física. A més, la mitjana d’edat és més alta. En l’abús físic és d’11 anys mentre que a internet se situa als 13 anys de mitjana, sense diferència entre noies i nois. A més, l’11,5% de les víctimes són persones amb discapacitat i en el 59% dels casos hi ha més d’una víctima.

Respecte al perfil de l’agressor, destaca que en un 47,5% dels casos va resultar ser desconegut i en el 95% no té antecedents de cap tipus.

La nova anàlisi posa de manifest, segons Catalina Perazzo, directora d’incidència social i política de Save the Children, que «els nens i nenes són un col·lectiu especialment vulnerable davant la violència a través d’internet. En el cas del ‘grooming’, l’abusador es va guanyant a poc a poc la seva confiança per involucrar-los en una activitat sexual, que pot ser des de parlar de sexe i obtenir fotos o vídeos fins a mantenir una trobada sexual».

El procés judicial

La investigació revela, a més, que els processos judicials s’allarguen molt: el 67% van durar entre dos i tres anys de mitjana. Malgrat això, en el 96,7% dels casos la sentència va ser condemnatòria. A més, en les sentències sobre delictes ‘on-line’ destaca la gran quantitat de conformitats. L’acusat va presentar conformitat amb els fets en un 57,4% dels casos, davant els processos per abús sexual físic, quan aquesta circumstància va tenir lloc en un 44% del total. En aquest context, la pena imposada en el 72% de les sentències va ser de més de cinc anys de presó.

Notícies relacionades

¿Què diu i què no diu l’informe del Defensor del Poble? ¿D’on surt la xifra de 440.000 víctimes d’abusos a l’Església?

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

Per millorar el procés judicial, l’oenagé sol·licita al nou Govern que desplegui la pionera llei integral de la infància davant la violència (coneguda com a ‘llei Rhodes’), de manera que s’implantin jutjats especialitzats en consideració a les víctimes menors d’edat; es creï una fiscalia específica, que participi en tots els processos de violència sobre un nen o una nena; s’imparteixi formació inicial i constant a tots els operadors jurídics, i es doti d’assistència jurídica i acompanyament a les víctimes des de l’inici fins al final del procés.

Save the Chlidren aposta també per implantar en totes les comunitats el model nòrdic Barnahus (casa de nens en islandès), que consisteix que totes les institucions que intervenen en un cas de violència sexual infantil treballen i es coordinen sota el mateix sostre. El model es va implantar a Catalunya el 2020 i set autonomies més estan seguint el mateix camí.