Una escola de Barcelona crea el primer protocol d’ús de la intel·ligència artificial

Amb aquest exemple recent, M. Mar Sánchez Izuel explica la relació del centre amb la IA. «A partir d’aquests quatre resums es va generar un debat molt ric, però d’entrada jo ja vaig dir la font d’on havia tret aquests textos; això és el que el nostre alumnat ha d’aprendre. ¿Utilitzar la IA? Per descomptat, sempre que citin bé d’on ha sortit cada informació».

«Hem de naturalitzar l’ús d’aquestes eines, perquè les utilitzaran igualment. Si jo dic ‘enrere’, estaré no refiant-me de l’alumne tota l’estona. Potser fa dos anys els hauria fet fer un resum i ara els presento jo els resums de ChatGPT i els demano que em diguin quin és un text expositiu, quin és més ajustat...», prossegueix Sánchez Izuel.

Tal és l’aposta d’aquesta escola per la IA que està elaborant un protocol per al seu ús a l’escola a partir d’un procés participatiu en què han sigut convidats docents, famílies i alumnes. En la reunió amb les famílies de principi de curs, el centre ja va explicar que un dels fils conductors d’aquest any és com integrar la IA; i se les va convidar a un taller compartit amb famílies i alumnes de primer de batxillerat per generar el primer esborrany de la política d’ús de la IA al centre. «Pensar en conjunt és clau per a la confiança», assenyala la directora de l’escola.

A partir de les primeres formacions i sessions de treball, han elaborat un esborrany que ha sigut seleccionat per participar en el programa d’intercanvi de pràctiques docents i de centres Gira Transformació Digital de la UOC. Un esborrany que serà la base del protocol final, que inclou tant aspectes tècnics i pedagògics com ètics.

Debat cíclic

«Està passant com quan va arribar Google. Hi va haver un debat educatiu interessant. Si tu fas preguntes ‘googlejables’, l’alumne te les buscarà a Google, després no t’enfadis. Utilitzaran ChatGPT, els deixi jo o no. Llavors la meva feina és fer propostes d’aprenentatge diferents», reflexiona la directora de centre.

Ferran Fàbregas, professor de Tecnologia del centre, afegeix que una altra cosa que estan intentant fer és que els alumnes entenguin com funciona la IA, «perquè no la vegin com una mena d’eina màgica, que entenguin què hi ha darrere perquè siguin conscients que no és un oracle, és una cosa molt més mundana, per molt sofisticada que sigui tecnològicament».

En la mateixa línia, aquest any hi ha dos alumnes de segon de batxillerat que estan fent el seu treball de recerca de ‘machine learning’ sobre com funciona la IA, quina és la seva arquitectura. «La IA en realitat és tonta, el que fa és posar una paraula rere l’altra, però no sap de què està parlant, no pensa», fa broma el docent.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

A ulls de la directora d’aquesta escola, pertanyent a la Congregació de les Missioneres Filles de la Sagrada Família de Natzaret, «hi ha molt soroll assenyalant que la tecnologia ha de fer por; i, és clar que té els seus riscos, però des de la por no es fa créixer la gent». «Fa falta acompanyar aquest ús des de l’escola», prossegueix Sánchez Izuel, que dirigeix un centre que va introduir l’un per un –un ordinador per alumne– l’any 2008.

Malgrat aquesta aposta decidida per la tecnologia des d’educació infantil, on els nens ja ‘toquen’ tauletes, el centre –que combina els dispositius electrònics amb un envejable hort i una no menys envejable biblioteca (van treure els llibres de text, però continuen apostant per la literatura en paper)– va ser pioner a prohibir l’ús dels telèfons mòbils a l’escola, una cosa que aquest és el tercer curs que fan. Quan els nois arriben a l’escola els deixen en una butxaqueta que cadascú té a l’entrada, on els recullen a la tarda al sortir. «Aquí no necessiten el mòbil perquè tenen un altre dispositiu», expliquen.