Educació a Catalunya
Classes de romaní a l’institut: «Els sorprèn saber que ‘xaval’ és una paraula d’origen gitano»
Marinela Isuf es presenta com a «gitana d’Albània». Té 32 anys i va arribar a Barcelona el 2017 per afegir-se, amb tota la il·lusió del món, al projecte de recuperació de la llengua romaní que havia elaborat la seva germana des de l’associació Rromanipe’s (anteriorment coneguda com a Associació de Joves Gitanos de Gràcia). La iniciativa va començar amb un projecte pilot a les tardes al local de l’associació amb quatre nenes gitanes del barri i va funcionar. Tant que el van presentar al Pla Integral del Poble Gitano, on va agradar i els van oferir finançament per a la iniciativa de classes d’anglès i romaní a l’alumnat de l’IE Gornal, a l’Hospitalet, que fa sis anys que imparteixen.
Fa sis anys que l’institut Gornal de l’Hospitalet ofereix amb èxit una classe que combina anglès i romaní
El 5 de novembre, Dia Internacional de la Llengua Romaní, van celebrar tot el camí recorregut durant aquest temps amb ‘Seripen’ (‘memòria’ en romaní), una exposició en la qual han col·laborat els alumnes d’ESO recollint la seva història, que al seu torn han compartit amb els més petits.
-¿Anglès i romaní en una mateixa classe?
-Sí, l’anglès és molt important per anar pel món, per trobar feina, i el romaní és molt important també perquè és la nostra identitat. La meva primera llengua és el romaní, després l’albà. El romaní té molta diversitat; en el nostre dialecte, a Albània, tenim paraules del turc i del grec. A Espanya es va perdre per segles de persecució, i per a nosaltres és important recuperar-lo. Com a mínim que els alumnes en coneguin l’existència, que l’escoltin, que identifiquin paraules... L’idioma gitano té uns 60 dialectes, però l’arrel és la mateixa. L’idioma varia molt en funció del país on vius. Aquí nosaltres agafem paraules caló. Quan dius alguna cosa, de vegades et diuen ‘¡aquesta paraula la conec!’. Per exemple, ‘xaval’ és una paraula gitana, i jo ho sento molt aquí en nens no gitanos. La nostra classe serveix perquè coneguin aquest origen; i això se’ls queda.
«La llengua és memòria i per als gitanos és important recuperar-la»
-¿Com ho fa?
-Amb cançons, jocs, tallers... pot semblar que ensenyem poc, però per a nosaltres aquest poc és molt. Hi ha vegades que faig només anglès, si tenen un examen aviat, i altres dies només romaní, en funció de com estiguin. Són nens, cal adaptar-se. De vegades estan cansats. Però m’emociona quan, des d’una altra classe, sento que estan cantant els números o les presentacions que jo els ensenyo amb una cançó perquè se’ls quedi. El projecte de ‘Seripen’ ha sigut molt bonic perquè de la nostra memòria podem aprendre. No només cultura i tradicions, també la llengua. Perquè al final la llengua és també la nostra memòria. El nostre idioma abans era només oral i en els últims 10 anys estem intentant escriure’l perquè perduri. Si tu realment vols aprendre l’idioma no l’aprens amb el cervell, l’aprens amb el cor. Ho has de sentir a les venes.
-¿Està aconseguint que els nens ho sentin?
-Costa molt perquè no tenen informació. A Espanya, a més, hi ha gent que diu que el caló no és romaní, ¡i el caló és romaní!
Fan falta professors gitanos a les escoles, els nens necessiten referents dins de l’escola.
-En aquests sis anys d’experiència en una escola amb un nombre important de nens gitanos, ¿què ha trobat a faltar? ¿Què creu que faria falta per evitar l’abandonament escolar primerenc, per exemple?
-Quan tens a prop algú de la teva família et sents còmoda, ¿oi? Això passa amb l’escola: si tens una mestra gitana penses ‘ella és com nosaltres’. I és un bon exemple per als nens. Urgeixen més mestres o més voluntaris gitanos a l’escola. Quan jo vaig dir als meus alumnes que tinc tres carreres es queden: ‘¿Tres carreres? ¿Una gitana amb tres carreres?’.
-¿I què els respon?
-Que sí, que per què no. I em pregunten si no estic casada i els dic que no. I em diuen, ‘¿i no vols fills?’. I jo, ‘sí, vull fills’. Les escoles que tenen un gran nombre d’alumnat gitano necessiten referents dins de l’aula. És clar que poden establir un vincle amb una mestra no gitana, però no és el mateix. Jo això ho vaig notar molt al Prat. Jo anava amb el cabell curt, vermell i per la meva manera de vestir, no pensaven que era gitana, però quan parlava i els explicava els meus costums, que són tan semblants als seus, entenien que jo soc una d’ells. Però és molt difícil.
Notícies relacionades
-¿És difícil perquè el context fa que costi que arribin a la universitat?
-Sí que n’hi ha que arriben a la universitat, però no estudien per a mestre. I seria molt important, perquè un referent gitano a l’escola és un referent no només per a l’alumnat, també per a les famílies. El projecte de romaní acaba al desembre i no sé ni com me n’aniré de l’escola. Marxaré plorant, em fa molta llàstima.