Barcelona pot estalviar més del 7% d’aigua reduint la pressió

Després de diverses setmanes de proves, Aigües de Barcelona ha constatat que reduint la pressió de l’aixeta es pot estalviar fins a un 7,6% d’aigua. I el més destacat: aquesta companyia mixta (entre Agbar i l’Àrea Metropolitana de Barcelona AMB) assegura que això no ha comportat cap incidència important. No obstant, l’empresa adverteix que no té previst reactivar la mesura fins que el Govern Barcelona i voltants entrin en emergència (o preemergència, en cas que aquesta nova fase del pla de sequera que crearà el Govern comporti dotacions domèstiques més restrictives).

«Les proves van començar el 12 de setembre i es van realitzar a 15 sectors del total de les 160 zones de regulació hidràulica (ZRH) sobre les quals s’actuaria per regular la pressió», assegura Josep Lluís Armenter, coordinador del pla de sequera d’Aigües de Barcelona. Està previst que aquestes reduccions de pressió s’apliquin als municipis que incompleixin amb les dotacions màximes establertes, sempre que ho demani l’AMB. ¿I què notaran els veïns d’aquestes poblacions? «És possible que els que visquin als pisos més elevats dels edificis percebin aquesta pressió més baixa», reconeix Armenter.

El director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, insisteix a recomanar que aquesta mesura s’apliqui tot i que no s’hagi entrat en emergència. A l’haver-se comprovat que es pot estalviar un 7,6% de l’aigua sense quasi complicacions, opina Reyes que les empreses ja podrien aplicar les reduccions. ¿I què respon Aigües de Barcelona? No ho descarta, però en el dia d’avui treballa per aplicar-ho en cas que es decreti l’emergència (o aquesta fase de transició anomenada preemergència si s’imposa un límit de 200 litres per persona i dia de mitjana).

Dubtes pràctics

Es pot recordar que aquests 200 litres no són el que consumeix una llar, sinó que s’hi inclouen les despeses d’hospitals, biblioteques, museus, restaurants i tots els serveis de les ciutats. Segons apunten des d’Aigües de Barcelona, el seu pla de proves tècniques ha sortit bé i ara ja està tot preparat perquè puguin començar les reduccions de pressió.

¿Fins a quin punt es pot abaixar la pressió? L’empresa, en el dia d’avui, es planteja arribar a reduir un 20% la pressió com a màxim, cosa que en principi no suposaria cap problema per a les llars, més enllà que l’aigua pugui sortir amb menys força sobretot a les plantes més elevades. ¿La reducció podria causar problemes a les canonades, la caldera o la rentadora? La companyia mixta afirma que no ha rebut cap queixa durant les proves. La baixada de pressió hauria de ser molt més intensa, assenyalen fonts de la companyia perquè donés aquest tipus de problemes.

¿I les persones que, per decisió pròpia, ja han rebaixat la pressió de les seves aixetes, per estalviar, què hauran de fer? És probable que hagin d’apujar-la de nou en cas que notin massa els efectes de la reducció. A Manresa o Mataró també s’han portat a terme assajos similars i s’ha comprovat que es pot estalviar part de la despesa gràcies a aquestes mesures, sense risc per a les canonades i els electrodomèstics que requereixen certa pressió. Aigües de Barcelona, fins ara, té una eficiència a la seva xarxa de més del 80%, per sobre de la mitjana europea.

Besòs, pendent

Aigües de Barcelona també ha anunciat els progressos a l’ampliació de la potabilitzadora del Besòs. La companyia assegura que ja s’està treballant perquè pugui potabilitzar més volum d’aigua a través de la captació del Rec Comtal. No obstant, es retarda la potabilització directa de la superfíciedel riu Besòs, que estava prevista per a principis del 2024: «S’han prioritzat altres obres en marxa».

Notícies relacionades

Barcelona ampliarà restriccions la setmana vinent i declararà la ‘preemergència’ per sequera

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

L’empresa reivindica la regeneració, amb menys consum energètic que la dessalinització, com a principal antídot metropolità contra la sequera. Aquest mètode, que ja s’aplica al Llobregat i que serveix, juntament amb l’aigua dessalada, per no dependre tant dels pantans, s’hauria d’accelerar en l’entorn del Llobregat, segons demana Aigües de Barcelona.

L’acord perquè això sigui una realitat es va incloure en els pactes polítics assolits per aprovar els últims pressupostos de la Generalitat. El director de l’ACA està convençut que ho veurem abans del 2030. Àngels Vidal, directora d’ecofactories de l’empresa, remarca els seus avantatges: «No només ofereix resiliència davant les sequeres, sinó que, si l’aigua regenerada es manté per sempre, es poden alliberar recursos naturals dels rius perquè es mantinguin en l’ecosistema».