Barcelona ampliarà restriccions la setmana vinent i declararà la ‘preemergència’ per sequera

Catalunya prepara la pista d’aterratge per encendre el llum vermell i entrar en l’anomenada fase d’emergència per sequera a la regió metropolitana de Barcelona i a Girona. Però per suavitzar aquest aterratge i evitar que el canvi sigui tan brusc, el Govern crearà una espècie d’estat de transició del qual fins ara no havia parlat ningú: la ‘preemergència’, que s’anunciarà la setmana vinent si no hi ha canvi de plans.

La previsió és que els municipis del sistema Ter-Llobregat (més de 5 milions de persones) passaran de l’excepcionalitat directament a l’emergència. No obstant, aquesta preemergència actuarà com un pas intermedi, a fi de guanyar temps i intensificar l’estalvi d’aigua. ¿Però quines restriccions s’afegiran a les actuals? De moment no s’han concretat perquè encara s’estan estudiant, però seran mesures a cavall de l’excepcionalitat i l’emergència, que podrien arribar a restringir els consums domèstics.

Després d’un temps en ‘preemergència’, escenari que no estava inclòs en el Pla Especial de Sequera, arribarà la definitiva fase d’emergència, que podria activar-se el mes de gener. «No pot ser que necessitem esperar que hi hagi talls o s’assequin els pous perquè se sigui conscient de la situació», ha explicat Samuel Reyes, director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). De fet, per conscienciar la ciutadania, l’Executiu català posa aquest dimarts en marxa una nova campanya: «L’aigua no cau del cel».

Finestra tancada

«El missatge és de preocupació. L’emergència es troba rere la porta», ha insistit Reyes. «Si aconseguim estalviar una gran quantitat d’aigua, podríem aconseguir retardar l’entrada en emergència, però tothom hi ha de col·laborar», ha afegit. En el dia d’avui, la pitjor fase del pla de sequera (l’autèntica emergència) està vigent només en 37 municipis (la majoria a l’Empordà). A més, hi ha desenes de localitats que pateixen talls d’aigua perquè depenen de pous secs.

«Hem analitzat l’actual escenari i toca prendre decisions extraordinàries», ha assegurat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja. Ja fa uns dies que s’ha constatat que aquesta és la pitjor sequera a Catalunya des que hi ha dades: persisteix durant 36 mesos i és intensa. Per aquesta raó l’Administració demana estalviar al màxim. ¿Qui i on? «Tothom. A casa, a les empreses, als museus, al carrer, a l’oficina, a tot arreu», ha concretat Reyes.

Les xifres d’aquesta crisi hídrica sense precedents s’han posat sobre la taula del Comitè Interdepartamental de la Sequera que s’ha reunit aquest dimarts a primera hora del matí. Un total de 300 hectòmetres d’aigua que solien arribar als pantans no ho han fet. Aquest volum equival a la meitat del que cap a tots els embassaments de les conques internes de Catalunya (és important recordar que la situació a les conques de l’Ebre no és tan greu, ja que la majoria d’aigua, allà, s’utilitza per a les campanyes de reg, que ara han acabat). A l’embassament Darnius-Boadella (Alt Empordà), per exemple, tan sols queda aigua per a 10 mesos.

Sectors crítics

Reyes adverteix que avui les coses estan molt pitjor que al setembre: «Llavors confiàvem en la finestra que s’obria per a les pluges (els mesos de setembre i octubre). Però les precipitacions han sigut insuficients». D’ara endavant, la pròxima finestra no s’obre fins al mes de març, tot i que és cert que hi pot haver situacions extraordinàries, com va passar amb el Gloria, l’últim gran temporal que va caure el gener del 2020 i que va deixar els pantans a vessar.

Notícies relacionades

¿Per què la fusta morta no s’ha de retirar del bosc? Un estudi adverteix de la seva criminalització

El Govern crida a «fer un pas més» en l’estalvi d’aigua i defensa les reduccions de pressió de l’aixeta

En les últimes hores, l’oposició ha sigut crítica amb la gestió de l’escassetat d’aigua per part del Govern. El PSC ha qüestionat que no es reunís el Comitè Interdepartamental de Sequera fins a la tardor del 2022, ja que el 2021 ja hi havia indicis que confirmaven l’inici d’aquesta crisi hídrica.

La plataforma Aigua és Vida també lamenta l’actuació de l’Administració. No entenen que es prenguin mesures sobre les llars i consideren que, en els últims tres anys, es podria haver reduït més el consum de sectors com l’agricultura, la ramaderia o el turisme.