Dia Internacional per a la Tolerància
¿Per què som cada vegada més intolerants? El verí de les xarxes i la bronca política encenen l’odi
El 2022, la policia va investigar 1.869 infraccions penals i incidents d’odi a tot Espanya, un increment del 3,7% respecte al 2021
La meitat dels delictes d’odi els cometen joves de menys de 35 anys
Odia bé i no miris a qui, per Carles Francino
La tolerància, segons la defineix la Unesco, és respectar, acceptar i apreciar la diversitat humana, ja sigui cultural, religiosa, sexual o política. A escala internacional, Espanya, Irlanda i Portugal són els països que millor surten parats en tolerància, una enorme virtut que avui celebra el seu dia internacional. Malgrat això, les dades apunten que els espanyols són cada vegada més intransigents, una actitud polièdrica que deriva en conductes de discriminació, segregació, hostilitat, incitació a l’odi i estigmatització. ¿Per què?
«Hem normalitzat la intolerància i la violència contra l’altre. El nucli dur de la intolerància és negar la dignitat de la persona», explica Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerància. L’activista, que fa més de 30 anys que defensa el respecte als drets humans, afegeix que els factors que expliquen l’actual increment de la intransigència són les xarxes socials (i el «verí» que expandeixen de la mà de la turba d’odiadors digitals) i també la polarització de la política, que deriva en un llenguatge perillós i un mal exemple per a tota la societat.
El 2022, la policia va investigar 1.869 infraccions penals i incidents d’odi a tot Espanya, cosa que suposa un increment del 3,7% respecte al 2021, segons l’estadística del Ministeri de l’Interior. Els delictes d’odi per racisme i xenofòbia van ser els més nombrosos (43%), seguits dels relatius a l’orientació sexual i identitat de gènere i els d’ideologia. Euskadi, Catalunya, Madrid i Andalusia encapçalen la llista d’aquests delictes, en els quals es van portar a terme lesions, amenaces, injúries i danys.
El discurs de l’odi es basa en el menyspreu i l’animadversió cap a persones o col·lectius. Per contra, la Unesco defineix la tolerància com «l’actitud activa de reconeixement dels drets humans universals i les llibertats fonamentals dels altres». La tolerància significa que tota persona és lliure d’adherir-se a les seves pròpies conviccions i accepta que els altres s’adhereixin a les seves.
«Hem normalitzat la intolerància i la violència contra l’altre. El nucli dur de la intolerància és negar la dignitat de la persona»
Esteban Ibarra, president de Moviment contra la Intolerància
«Esfera política macarra»
Atès l’altaveu mediàtic que tenen els polítics i la polarització de les institucions, Ibarra els demana que abandonin l’esfera «macarra» en la qual s’han ficat i deixin d’utilitzar un llenguatge que convida a la intolerància. «Criticar i dissentir és perfecte, però sempre amb respecte i dignitat», defensa després de deixar clar que com més radical és una persona més discurs d’odi llança. Ibarra no només critica l’extrema dreta i els recents ‘escraches’ a la seu del PSOE, sinó també la resta del ventall polític. «Pablo Echenique (exdiputat i militant de Podem) té una boca molt perillosa. Diu coses i expressions que no ajuden a l’acord. La tolerància és el camí cap al pacte». «Pots estar en contra de la ideologia d’una persona, però no de la seva dignitat. Jo estic en contra de la ideologia de Vox, però no de la dignitat de Santiago Abascal», diu.
El president de Moviment contra la Intolerància demana als polítics que utilitzin correctament la paraula ‘tolerància’. «Molts polítics diuen, per exemple, ‘tolerància zero amb les agressions masclistes’. Però s’equivoquen. Confonen tolerància amb permissivitat. No hi ha tolerància un, ni dos, ni tres. La tolerància no permet la intolerància», recorda l’activista.
L’educació, la base de tot
A més de corregir «la faceta macarra» de molts dirigents polítics, revertir la intolerància passa per augmentar l’educació. Els tècnics de Moviment contra la Intolerància visiten cada any unes 1.500 escoles per oferir xerrades i s’adonen que «alguna cosa falla» perquè s’hagi normalitzat la violència contra l’altre. No només això, sinó que l’existència de grups violents i joves que fan gala de sexisme o misogínia demostra que la tolerància continua sent una assignatura pendent de l’educació a les aules i a les llars. «Estem incomplint el mandat internacional d’educar per a la tolerància. Molts consideren que és una cosa religiosa, quan del que parlem és d’una virtut cívica. Però no s’està ensenyant a les aules».
«Espanya està treballant a favor d’una renovació cívica de l’educació»
José Manuel Bar, secretari d’Estat d’Educació
La setmana passada es va celebrar a París, precisament, una conferència general de la Unesco en què el secretari d’Estat d’Educació en funcions, José Manuel Bar, va insistir que Espanya està treballant «a favor d’una renovació cívica de l’educació». «No podem donar per fets els nostres valors ni la nostra democràcia. La democràcia ha de ser treballada dia a dia, a tots els nivells, perquè únicament la democràcia garanteix la llibertat i els drets dels ciutadans», va explicar l’alt càrrec del Ministeri d’Educació i FP.
«Al llarg dels anys, hem vist com l’educació pot ser una palanca per al canvi i un mitjà per inculcar valors de pau, comprensió i respecte. Avui sabem que hem de reimaginar junts el nostre futur i, per a això, necessitem inserir aquests valors a les escoles i, sobretot, reforçar i donar suport al paper dels docents», va concloure.
