Samuel Reyes: «L’aigua no pot costar el mateix a Barcelona que al Pirineu»

Fa un any, ¿s’imaginava estar en aquesta situació?

En realitat, pensàvem que estaríem encara pitjor.

¿Què vol dir?

Al març, crèiem que la major part de Catalunya entraria en emergència al setembre. Com que va ploure al maig i al juny, les prediccions van canviar i l’emergència es va situar al desembre.

Però finalment, aquesta setmana vinent, s’anunciarà la preemergència. ¿Què és?

Serà una fase amb mesures intermèdies entre l’excepcionalitat i l’emergència, que actuarà com a crida a la ciutadania.

¿Es restringirà més el consum domèstic?

Encara ho estem valorant. Hem anat veient quines mesures funcionen bé, quines són més difícils de complir i com hi reaccionen les activitats econòmiques. En funció de tot això, decidim. Ho explicarem la setmana vinent.

¿Les ciutats que no compleixin amb el consum indicat, hauran d’abaixar la pressió de l’aixeta?

Això és el que recomanem per reduir la despesa.

¿Llavors és quan ens adonarem que hi ha sequera?

Els que visquin en pisos elevats i notin les reduccions de pressió, sí. Però encara no sabem quines ciutats ho aplicaran. Però és cert que en algunes localitats encara no hi ha la suficient percepció que la situació és crítica.

Hi ha desenes de municipis que ja pateixen talls d’aigua.

Sí. Allà són molt conscients de com estan les reserves d’aigua. En canvi, a les grans ciutats, de vegades la gent se sent segura i pensa que mai arribaran mesures com els talls d’aigua. Però només fa falta mirar a Montevideo i Ciutat de Mèxic.

¿Confiaven en una tardor més plujosa?

El que era inimaginable són aquests tres anys amb precipitacions per sota de la mitjana. I el pitjor és que encara queden el desembre, el gener i el febrer, tres mesos per endavant teòricament secs.

¿Mira molt el cel, des d’aquest despatx?

Tenim la sort de disposar de previsions per a tots els escenaris, cosa que ens ajuda molt. Però és cert que estem pendents de veure quan es trenca l’actual inèrcia.

¿I mentre no es trenca, què es fa?

Aplicar el Pla Especial de Sequera i, sobretot, obra. Obra, obra i obra.

¿Per exemple?

Ampliacions de potabilitzadores, estacions de regeneració i nous pous. I aviat, l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera (Blanes) i la nova planta del Foix (Cubelles).

Si amb això no és suficient, ¿acabaran portant barcos carregats d’aigua potable?

Aquesta serà una de les últimes opcions. Hem d’estar preparats per si cal executar-la, però preferim apostar per la potabilització del Besòs, que serà una mesura permanent.

¿I l’aigua regenerada, s’acabarà normalitzant, quan no hi hagi sequera?

És probable que sí. Al Besòs també s’hi acabaran realitzant tractaments terciaris a les depuradores per tenir aigua regenerada.

¿Acabarem potabilitzant aquesta aigua sense abocar-la abans al riu?

Sí. Anem cap a aquest tipus de mesures, però dependrà d’Europa. Aplicar cada vegada més tractaments avançats a les depuradores millorarà el medi natural.

¿Les mesures contra la sequera han vingut per quedar-se?

Sens dubte.

¿Això permetria desmantellar algun embassament, a llarg termini?

No està sobre la taula. Els embassaments també regulen els rius quan hi ha pluges abundants amb risc d’inundació.

¿El transvasament de l’Ebre està descartat?

No ho puc descartar taxativament, però en el dia d’avui no està sobre la taula. S’hauria d’analitzar i debatre amb molta profunditat. Preferim apostar per una àrea metropolitana de Barcelona autosuficient i posar tots els esforços en la potabilització del Besòs i els nous pous en el sistema Ter-Llobregat (això ajudaria el Garraf, el Maresme i els dos Vallesos).

¿És molt lluny aquesta autosuficiència metropolitana?

Cada dia més a prop. Avui, un 50% de l’aigua que es consumeix en el sistema Ter-Llobregat procedeix dels pantans. Si afegim els tractaments al Besòs, aquest percentatge es reduirà encara més.

¿Es normalitzarà proveir-nos amb aigua procedent dels aqüífers del Besòs?

Sens dubte, serà una font més per a Barcelona i voltants.

Aquests tractaments són cars i la tarifa de l’aigua està pujant. El cànon de l’aigua pujarà?

No.

En els nous pressupostos, ¿l’ACA no en plantejarà l’augment?

De moment, no. Plantejarem que sigui més just, mantenint un preu baix protegit per a les persones vulnerables, però promovent que qui pugui pagar i consumeixi molta aigua, pagui.

¿No es podria unificar el cost de l’aigua?

Tots paguem el mateix en el cànon pel sanejament i tenim els mateixos trams. Però no és el mateix potabilitzar a Barcelona que a Tremp o a Cabassers. I cadascú ha de pagar un preu diferent.

¿Per què?

Al Pirineu, surt de la font amb una qualitat que requereix menys tractaments. Després, hi ha la distribució, que pot ser més barata en una gran ciutat que en un poble amb cases disperses, ja que a cada persona li corresponen més metres de canonada. El que sí que és necessari és una quota fixa base i un primer tram a un preu raonable.

Totes les obres actuals, ¿no es podrien haver fet abans?

Sí. Si la sequera hagués arribat més tard, no estaríem tan malament, perquè tindríem les noves dessalinitzadores construïdes i l’ampliació de la potabilització al Besòs.

Notícies relacionades

Barcelona ampliarà restriccions la setmana vinent i declararà la ‘preemergència’ per sequera

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

¿Per què no es va fer?

L’ACA i l’Ens d’Abastament d’Aigües Ter-Llobregat (ATL) estaven endeutades. Ara, ATL ha apujat la tarifa i l’ACA disposa de romanent per fer front a tot això. Intentem construir en dos anys el que s’havia de construir en 10.