Lluita per la igualtat

Interior aireja el masclisme en els cossos de seguretat catalans: «No heu de passar per això»

Interior aireja el masclisme en els cossos de seguretat catalans: «No heu de passar per això»

JORDI COTRINA

4
Es llegeix en minuts
Elisenda Colell
Elisenda Colell

Redactora

Especialista en pobresa, migracions, dependència, infància vulnerable, feminismes i LGTBI

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les 50 bomberes de la Generalitat tenen un grup de WhatsApp en què comparteixen el que els passa en el dia a dia. Aquestes dones són el 2% del cos de bombers de Catalunya, que és el que menys paritat té de tots els d’emergències, molt lluny del 13% en els Agents Rurals i del 24% en els Mossos d’Esquadra. «Tenir-nos juntes, tot i que estiguem en parcs diferents, ens ajuda a fer pinya i a no deixar passar-ne ni una», explica Jael Soro, bombera del parc de Lleida.

El llibre ‘Pioneres’, impulsat per la Conselleria d’Interior, recull situacions de discriminació de 12 dones en els cossos dels Mossos, Bombers, Agents Rurals, 112 i Protecció Civil

Ella és una de les 12 protagonistes del llibre ‘Pioneres’, un projecte de la Generalitat en què una sèrie de dones dels Mossos, Bombers, Agents Rurals, Protecció Civil i teleoperadores del 112 relaten els episodis de masclisme i discriminació de gènere soferts en els diferents cossos d’emergència de la Generalitat. «Gràcies per tenir el coratge de fer aquest pas. Us demanem disculpes en nom de la institució per tot el que heu patit. No heu de passar per això mai més», va insistir el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, aquesta setmana en l’acte de la presentació del llibre.

«Reparem un deute històric. Són situacions que ens incomoden però creiem que explicar-ho és un acte de reparació»

Alba Alfageme

«Un company se’m va abalançar i em va fer un petó. Això és una agressió, però ningú hi va fer res». «Se’m va vetar comandar incendis pel fet de ser dona». «No és que hagis de demostrar que ets bona en la teva feina, és que has de demostrar que serveixes per a alguna cosa». Aquestes són algunes de les frases que han pronunciat dones que treballen o han treballat en els cossos d’emergència de la Generalitat en el llibre que ha encarregat la conselleria i que ha editat l’editorial Fonoll. «Avui reparem un deute històric. Són situacions que ens incomoden i que tant de bo no haguéssim de llegir, però creiem que explicar-ho és un acte de reparació de les sensacions de menyscapte i de soledat que heu hagut de viure», apuntava per la seva banda Alba Alfageme, cap de gabinet de seguretat de la Conselleria d’Interior.

«Quan entres en un lloc tan masculinitzat com els Agents Rurals has de demostrar el doble»

Laia Fusté

Agent rural

«Solc ser aquella veu que treu de polleguera els meus companys. Són molts anys d’estar enfadada, però és que jo només intento que vegin les coses des d’una altra pespectiva. Però ara són els nostres companys els que s’han de començar a moure», explica Laia Fusté, agent major d’incendis en el cos dels Agents Rurals. Ella treballa amb 13 companys a la zona del Vallès Oriental. «El meu pare era bomber i mai vaig veure una dona quan ens portava al parc. Però quan jo he sigut bombera sempre he estat sola, mai he fet torn amb una dona. Quan entres en un lloc tan masculinitzat has de demostrar el doble. Abans d’arribar al parc, al saber que qui ve és una dona, ja la posen en el punt de mira», insisteix Soro.

«A mi m’han arribat a dir que una dona no estava preparada per dirigir l’extinció d’un incendi»

Cecilia Egea

Bombera jubilada

Esther Fornas i Cecilia Egea són de les més veteranes. Ara jubilades, van ser la primeres dones que van ingressar en els Mossos i Bombers, respectivament. «Al principi de tot ens van donar faldilles i talons, molt útils per perseguir els malfactors», fa broma Fornas. «A mi m’han arribat a dir que una dona no estava preparada per dirigir l’extinció d’un incendi... però vull pensar que no era una cosa dels meus companys ni de mi, sinó que era un problema estructural. Les coses llavors eren molt diferents», assenyala Egea.

«Necessitem cossos més diversos i no ho pararem: a qui li agradi bé, i a qui no... per a això hi ha la política»

Joan Ignasi Elena

Conseller d’Interior

Des del 112, Amanda Ramos explica que en el seu telèfon d’atenció l’entorn sempre ha sigut molt feminitzat. «En els càrrecs més elevats s’hi han anat incorporat dones. Ara tota la direcció la formen dones: és una mostra que la societat avança», presumeix orgullosa.

Des del cos de Protecció Civil, Núria Gasull, responsable en investigació de previsió de risc, fa aquesta reflexió: «Jo sento una necessitat molt forta de ser molt coherent i capaç. Un home ho faria de manera més relaxada, i això fa que moltes dones ja no es vulguin ficar en aquests vespers».

Notícies relacionades

El conseller Elena no ha evadit el tema i ha admès que aquesta és una realitat que encara previu. «Aquests comentaris els he sentit fins i tot jo en les visites, que soc el conseller... imagineu-vos el que s’arriba a dir als parcs, comissaries i bases», lamentava en la presentació de ‘Pioneres’.

En aquest acte, el conseller va defensar la reserva de places per a dones en les oposicions als cossos d’emergència de Catalunya per aconseguir la paritat, mesura qüestionada per alguns sectors. «Volem que aquestes coses canviïn; i serà ràpid i contundent perquè no hi ha cap altra manera de fer-ho. Si no es prenen decisions contundents aquests canvis no es produeixen». I va afegir: «Necessitem cossos més diversos i no ho pararem: a qui li agradi bé, i a qui no... per a això tenim la política».