L’obrer del Camp Nou que dorm davant l’estadi: «Semblo un esclau»

El Mohamed és marroquí, té 50 anys i al juny va començar a treballar a les obres del Camp Nou. Viu en una lúgubre vivenda que cau a trossos, sense aigua ni llum, a Manresa. «Per a mi és impossible trobar un pis en condicions, i menys a Barcelona. Et demanen fiances, et demanen contractes... Amb sort, només en tinc per menjar», reconeix el Mohamed, que abans de treballar al Camp Nou empalmava llocs de treball precaris en la construcció o en el sector ramader, de vegades sense contracte. Per arribar fins a l’estadi del Barça, cada dia es lleva a les cinc del matí i recorre amb tren tota la corona metropolitana en un comboi que surt de la seva localitat a les sis.

Retard i amenaces

Tot i que mai l’hi han pagat, el Mohamed ha treballat 14 dissabtes a les obres del Camp Nou: des del 9 de juny fins al 8 de setembre. «Els dissabtes hem d’entrar a les vuit del matí i sortim a les dues del migdia», explica. El primer dissabte que va haver d’anar a treballar a l’estadi va arribar amb 30 minuts de retard: el primer tren passa mitja hora més tard del que agafa habitualment.

Aquell dia li va explicar a l’encarregat que tenia un problema amb el transport públic. Lluny de trobar comprensió, va topar amb les amenaces de perdre la feina. «L’encarregat em va dir que si tornava a arribar tard em farien fora. Que em perdonava un dia, però no més. Per això a partir de llavors vaig començar a dormir al carrer, no volia quedar-me sense la feina». 

Sense parar

Des d’aleshores, el Mohamed ha dormit 14 nits al ras, just enfront del seu lloc de treball. Pernocta cada divendres entre uns matolls que hi ha a l’avinguda i que separen l’entrada nord del camp del tanatori de les Corts. «Ha sigut horrible, perquè no pots dormir: et piquen els mosquits, hi ha soroll i tens por que algú et vegi o et passi alguna cosa». Tot i així, sent que no tenia alternativa. «Si em quedo sense feina, ¿què faig? Ho perdo tot. Sense feina no pots viure».

Explica que el pitjor d’aquells dies era suportar les sis hores extres que es treballen els dissabtes. «He patit molt perquè, després de no poder descansar, et poses a fer una feina molt dura; estava molt feble i amb prou feines podia treballar». El que més por li feia era tenir un accident i fer-se mal. «Aquesta feina és molt complicada, t’hi jugues la vida. Has d’estar molt atent, anar amb molt de compte. Després de dormir al carrer, et fa por que la paret es trenqui, et caigui a sobre i et facis mal per no estar atent». 

Sense cobrar els dissabtes

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per això, s’enerva quan s’adona que, segons les seves nòmines, no ha cobrat ni una d’aquestes 14 jornades extraordinàries. Segons el conveni de la construcció, només per aquests dissabtes treballats li correspondrien 1.412,88 euros bruts. En realitat, treballant a les obres del Barça, cobra un salari de 1.000 euros al mes i fa 56 hores cada setmana. «¡I tot aquest patiment, per quatre duros! ¡Semblo un esclau!», es queixa. «Jo no sé res, no sé ni llegir ni escriure». Després de l’enuig, s’asseu i intenta calmar-se. «Bé, així és la vida. Què hi farem... La vida és molt dura, he patit molt. Només soc un treballador que està buscant un tros de pa. No puc fer res ni dir res perquè necessito la feina per viure, no hi tinc cap més remei», assumeix, capcot.

Dijous, el president del Barça, Joan Laporta, el va saludar en una visita mediàtica a les obres. «M’ha donat la mà i ha dit que moltes gràcies», explica el Mohamed, orgullós. Explica que li hauria volgut dir moltes coses. «Que faci alguna cosa per a nosaltres, que ens paguin el que ens toca, que això no pot ser». Però al final no ho va fer. Es va quedar paralitzat veient com els seus caps es feien fotos amb Laporta. «Em feia molta por i vergonya».