Traspàs de Rodalies
¿Què diu exactament l’acord entre Govern i sindicats que ha evitat la vaga de Renfe i Adif?
Periodista
Especialista en Mobilitat, infraestructures, urbanisme, política municipal, medi ambient, àrea metropolitana
Ubicada/t a Barcelona
ver +
Es van asseure a la taula 13 persones. D’una banda, el ministre de Transport i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente; el president de Renfe, Raül Blanco, i la seva homòloga a Adif, Maria Luisa Domínguez. De l’altra, representants del comitè d’empresa de les dues empreses públiques, a més dels secretaris generals dels principals sindicats ferroviaris. Sobre la taula, la convocatòria de cinc dies de vaga tant a l’operador de transports com en el gestor ferroviari que havia de començar a primera hora d’aquest divendres. Els temes a resoldre per evitar l’atur, el traspàs de Rodalies a Catalunya i el procés per a la identificació d’un soci privat per a Renfe Mercancías. El Govern, dijous a última hora de la tarda, amb els serveis mínims ja escalfant la banda, va aconseguir desactivar la mobilització. Amb cinc compromisos molt concrets.
Diàleg social indiscutible
En primer lloc, el ministeri es compromet a informar els representants dels treballadors de qualsevol avenç que es produeixi en qualsevol dels temes en disputa. «S’abordaran conjuntament aquelles solucions que permetin superar la conflictivitat», diu l’acord. És la lògica demanda de no modificar res que tingui a veure amb les condicions de treball sense comptar amb l’opinió del comitè d’empresa. I una manera de dir que si es fa qualsevol pas sense una consulta prèvia a la plantilla, l’amenaça de vaga tornarà a escena.
Viatgers a Sants, durant la vaga de maquinistes del setembre/octubre del 2022 /
Manteniment de les condicions
El segon punt fa referència expressa als llocs de treball: «Ferm compromís amb el manteniment de les condicions sociolaborals de la plantilla i, especialment, amb la garantia d’integritat de Grupo Renfe i Adif, mantenint les seves plantilles i la seva operació, tant per al procés de Renfe Mercancías, com en el de Rodalies de Catalaunya». És a dir, tal com ja ha defensat el Govern des que es va fer públic el traspàs de competències, el 3 de novembre, la plantilla no alterarà prestacions com l’antiguitat, els plus o, sobretot, la mobilitat laboral, sigui l’interessat dins de l’operador estatal o incorporat al nou operador català.
Un nou marc legal
El tercer punt recull el guant dels dos compromisos anteriors i acorda donar forma a un «marc jurídic» que permeti escometre el que s’ha promès en matèria laboral i de diàleg social, de manera que es garanteixi la «indemnitat dels drets sociolaborals de les persones treballadores de les dues empreses públiques», amb referència a Renfe i Adif. En resum, el comitè d’empresa exigeix al Govern que tot el que s’ha promès des de l’àmbit de la política tingui una traducció legal que blindi accions posteriors en defensa dels drets dels treballadors.
Roda de premsa dels sindicats ferroviaris, fa unes setmanes /
Estàndards de formació
El quart compromís és el més tècnic de tots. El Ministeri de Transports i Mobilitat sostenible es compromet a «mantenir els criteris d’eficiència, seguretat i qualitat en tots els àmbits i infraestructures de la xarxa, no rebaixant els estàndards pels quals actualment estan regits, tant europeus com nacionals, regulats en la legislació vigent», cosa que inclou, diu l’acord, «les exigències de les titulacions requerides per operar a la xarxa ferroviària d’interès general (RFIG)».
Els maquinistes temen que els nous conductors de la societat mixta Rodalies de Catalunya (en la qual el Govern tindrà majoria davant l’Estat) no tinguin els mateixos estàndards de formació que ells. Això passaria en les línies la infraestructura de les quals també es traspassi, la que coincideix amb la R1, la R3 i la R2 Sud, que al deixar d’estar sota el paraigua d’Adif ja no estarien incloses a la xarxa ferroviària d’interès general (RFIG), on s’exigeix la formació que permet entrar a Renfe. Perquè ens entenguem, les línies de FGC no formen part d’aquesta malla. Amb aquest acord, el nou operador mantindria les mateixes exigències que Adif i Renfe.
Taula de consens
L’últim punt estableix la creació d’una «taula de diàleg permanent entre les parts per transmetre la visió i el model ferroviari que reivindiquen els treballadors». Tot, amb l’objectiu d’arribar al «consens en els processos que es puguin emprendre al sector».
Passatgers de Rodalies, a l’estació de Sants /
L’acord entre el Govern i els sindicats es tanca amb l’anunci d’una nova reunió el 15 de desembre en la qual s’hauria de donar compte del compliment del que s’ha pactat. La part social fa constar al document l’anul·lació de la vaga, però avisa: «Es reserven el dret de noves convocatòries si el present acord i el seu desenvolupament no es compleixen els seus termes». No sembla que en tres setmanes hagi d’avançar gaire el traspàs de Rodalies a Catalunya, però sí que es constata sintonia entre Generalitat i ministeri a l’hora de garantir tot el que els comitès d’empresa de Renfe i Adif reclamen.
La por de fons és que la creació d’una nova societat pública modifiqui les condicions laborals, sobre tot el que fa referència a la mobilitat del personal. En principi, no hi hauria d’haver problema perquè totes les significacions polítiques fins ara han anat en aquesta direcció. Però falta la concreció tècnica i jurídica que enterri definitivament la destral de la vaga.
