«S’ha acabat»: les dones entonen al carrer el clamor contra la violència masclista

«Em va costar molt, però a poc a poc em vaig adonar que allò no era amor, que s’havia acabat. I ara soc feliç, la vida costa, però soc feliç», explica entre llàgrimes la Carmen, una de les 6.000 persones que aquest dissabte 25 de novembre s’ha unit a la manifestació contra la violència masclista a Barcelona, segons les dades de l’Ajuntament, i que s’ha repetit a desenes de ciutats a Catalunya i tot Espanya. La marxa, que ha recorregut el Passeig de Gràcia i la Gran Via de Barcelona fins a la plaça Universitat, ha sigut organitzada per la plataforma ‘Novembre feminista’ amb el lema ‘S’ha acabat’, recordant el moviment de les jugadores de futbol femení després del petó no consentit de Luis Rubiales. «Va ser la màxima expressió de la impunitat de la violència masclista, va ser la gota que va curullar el got», deia la Sofia, una altra de les participants de la marxa.

La Carmen no es desprenia de la seva pancarta: ‘Estem fins als ovaris de tants collons’, indica. «Com a dona maltractada psicològicament pel meu exmarit, no vull que ningú més passi per això. I si cal sortir al carrer, se surt. Però és que el problema el tenen ells», explica la dona, que encara recorda la nit abans de denunciar el seu marit, als 39 anys. «Vaig dormir amb el trofeu del meu fill per si m’havia de defensar», assenyala. Diu que va ser la seva filla, que l’acompanya a la manifestació, la que la va ajudar a entendre i rebel·lar-se contra el control, l’assetjament i el menyscapte del seu marit. Ara treballa 10 hores a la setmana netejant oficines per poder mantenir la vivenda on viu amb els seus dos fills. «He de treballar molt, és molt dur... però vaig ser valenta i en vaig sortir. I vinc aquí per dir a les dones que hi ha sortida, que no estan soles», insisteix emocionada.

La Sara i la Blanca, dues dones d’uns trenta anys, recordaven que les assassinades són tan sols la punta de l’iceberg. «A mi m’han assetjat al metro, al carrer... és injust i vull que acabi ja, per això som aquí», diu la Blanca. «Doncs abans era molt pitjor. Els homes se’t despullaven pel carrer, s’arramblaven a tu... i tu no podies dir res. Et tractaven com la seva nina, sense veu ni vot», responia la Mercè, una veterana del feminisme de 65 anys. «Jo el que no suporto a la feina és que els homes no em deixen parlar, he de cridar més que ells», es queixava la Raquel, de 26 anys. «Les mares també som unes de les grans víctimes del masclisme: patim la violència econòmica, la violència vicaria, hem de sostenir les cures sense remunerar, no cuidem amb les mateixes condicions que ells i això és una tremenda conseqüència del patriarcat i la violència masclista», insistien els membres del Col·lectiu Petra.

Contra la ultradreta i l’odi

«Hem de mostrar al món que estem enfront de la ultradreta, amb tot el que està passant a Espanya i globalment, que els discursos de l’odi estan en auge», lamentava la Blanca, que després d’anys de no assistir a les manifestacions feministes, aquesta vegada ha volgut sortir al carrer. I és que entre pancartes de ‘No és no’, ‘si vols flexibilitat fes ioga’, ‘Garanties de curació i reparació a les víctimes’, ‘Sola, borratxa, vull arribar a casa’, també es podia entreveure un enorme mocador verd, símbol del moviment feminista a l’Argentina i el dret a l’avortament. «Després de la victòria de Milei s’estan utilitzant els drets de les dones com a moneda de canvi, hem de sentir la nostra veu i no fer ni un pas enrere», lamentava la Marina, migrant argentina a Barcelona, amb un grup de compatriotes. Al seu torn, s’han vist moltes banderes en suport al poble palestí.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

La manifestació ha sigut encapçalada per col·lectius i moviments socials feministes, per exemple les dones del sindicat de dones migrants SindiLlar, que van denunciar els problemes de la llei d’estrangeria que dificulten encara més la possibilitat de denunciar la situació de la violència en les dones migrants.

Els partits polítics i les institucions també han sigut presents en la manifestació. «Els fets d’aquest estiu posen de manifest que necessitem canvis estructurals... Ens hem fet propi el discurs de les jugadores de futbol per erradicar les violències masclistes», ha dit la consellera de Feminismes Tania Verge. «Hem de plantar cara als discursos de l’odi i l’onada regressiva contra els drets de les dones», ha insistit Verge, que ha assenyalat que mentre la Generalitat ha triplicat els fons per atendre i acompanyar les víctimes de la violència masclista, Ayuso a Madrid ha reduït els fons al 20% i altres governs amb VOX ha reduït o eliminat aquests recursos. També han recolzat la protesta amb la seva presència a la manifestació el PSC, ERC, Junts, els comuns i la CUP, que també han demanat més mitjans per a les dones.