Copaternitat: tenir un fill sense vincle amorós s’obre pas, malgrat la falta de blindatge legal

És indubtable que les noves tecnologies faciliten que persones amb desig de ser pares i mares, però que no tenen parella, trobin una persona amb qui comparteixen afinitat, gustos, principis i intencions sobre com afrontar la paternitat, fins al punt de tenir un fill en comú, normalment mitjançant la reproducció assistida. En el cas de les dones és indubtable que existeix la possibilitat de ser mare sola, però hi ha qui prefereix trobar un ‘copare’ o ‘comare’ amb qui compartir les alegries però també les múltiples responsabilitats que implica tenir un fill.

També es dona la coparentalitat entre homes gais –amb o sense parella– que busquen una dona que els complementi i exerceixi com a mare, tot i que sense la compensació econòmica i la utilització del cos de la dona que comporta la maternitat subrogada. O al revés una –o dues–lesbianes que busquen un pare.

Webs i empreses

A Espanya hi ha diverses pàgines web que faciliten la copaternitat. Algunes són una espècie de Tinder, que permeten escollir entre les persones inscrites i xatejar-hi a la recerca de la persona adequada. L’empresa Copaternidad va una mica més enllà i pretén unir dues persones a través de trobades personals i assessoria, a fi que s’«estableixin unes bases sòlides de confiança i unió abans de fer el pas d’intentar l’embaràs», segons explica la seva impulsora, Carmen Balaguer.

Com a mínim, l’empresa aconsella que les persones amb afinitat tinguin diverses cites setmanals durant més de sis mesos i coneguin als entorns respectius, a fi de tenir una idea més completa de com és la persona amb qui compartir la paternitat. Balaguer va fundar Copaternidad el 2021, ara té uns 300 usuaris (que paguen per poder accedir als serveis que s’ofereixen) i en aquest temps han nascut dos nadons, tot i que en un dels casos el copare va iniciar la recerca a través de l’empresa i finalment ha tingut el fill amb una amiga. A més, hi ha tres ‘comares’ embarassades.

La majoria dels usuaris d’aquesta comunitat són persones de 38 anys de mitjana que o bé no han trobat la persona amb qui portar a terme el seu desig de ser pares o han trencat amb una parella amb la qual portaven molts anys, no han tingut fills i no es veuen capaços de trobar-ne una altra abans que caduqui el rellotge biològic. També predominen nois homosexuals. I, la majoria, segons Balaguer, són persones amb capital sociocultural.

Dificultats

DificultatsNo obstant, la copaternitat no és senzilla ni un camí de roses. D’entrada, tot i que internet faciliti el contacte, igual com passa en les relacions amoroses, no sempre es troba la persona adequada. A més, si s’encerta, en ocasions han iniciat la recerca tan tard que la reproducció assistida falla.

I després del naixement del nadó, per molt que es tingui parlat on viurà, com se l’educarà o a quin tipus d’escola anirà, poden sorgir tants conflictes que els juristes aconsellen que abans del naixement es redacti un acord privat sobre qüestions relatives a la criança i, una vegada que neixi el nadó, es firmi un conveni regulador, que recull mesures sobre la custòdia, la pàtria potestat, el règim alimentari o la vivenda, i es registri davant un jutge. La inscripció del nen al Registre Civil és semblant a la de les parelles no casades, no és un plantejament jurídic nou.

No obstant, la lleino regula la copaternitat com a tal i és un tipus de vincle que ni tan sols s’esmentava en l’extinta llei de famílies que es va gestar la legislatura passada i una de les seves finalitats era precisament reconèixer els nous models familiars.

Falta de regulació

Davant la falta de regulació, María Dolores López Muelas, vocal de l’Associació Espanyola d’Advocats de Família (AEAFA), recomana que sempre es firmi el conveni regulador, ja que ella ha portat diversos casos de copares en conflicte i ha vist des de progenitors que, una vegada nascut el nen, han de reclamar la filiació, fins a pares que se’n desatenen, entre altres problemes.

Per això, els advocats de família reclamen una reforma del Codi Civil a fi d’introduir la copaternitat i altres filiacions noves en l’ordenament jurídic, de manera que se’ls doni seguretat jurídica.

Segons l’opinió de Máximo Peña, psicòleg expert en perinatal, la copaternitat és un «experiment social que, tot i que no és absolutament nou, les tecnologies el faciliten i pot sortir bé o malament», a causa de les complexitats que implica. Una d’aquestes, que també es dona en les parelles divorciades, és on viu el menor, si s’opta per una única casa o el nen ha d’anar i venir entre dues cases.

Les opinions

Una altra dificultat són les parelles dels respectius copares. «Pot ser que es doni el cas que tots dos tinguin parella sentimental i aquest nen tingui quatre figures referents, que li donin el seu temps, el seu amor, els seus recursos, però pot ser que entrin en competència per les seves cures o que el nen senti com una pèrdua si es dona una ruptura i deixa de tenir contacte amb alguna de les parelles dels seus pares –assenyala l’autor de ‘Paternidad aquí y ahora’–. És un tema molt complex que convé estudiar».

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Segons la seva opinió, amb tot, la clau de l’èxit d’aquest model familiar és «tenir sempre en ment les necessitats del nen».

Més crític es mostra Javier Urra, també psicòleg i primer Defensor del Menor a Madrid. Urra considera que la copaternitat «no respecta l’interès superior del menor» perquè «ser pares comporta coincidir, comprometre’s, ser una imatge i un exemple per als fills». «Em pregunto si la copaternitat no té una part d’d’egoisme i d’una cosa que és molt pròpia d’aquesta societat, la individualitat sumativa.» «Soc contrari a la copaternitat però molt favorable a l’adopció i a l’acolliment», precisa.