La Generalitat i el Govern desencallen la inversió de 384 milions per a l’N-II i la C-32 al Maresme

L’N-II és d’aquestes infraestructures que acumulen anys de promeses incomplertes. El 2009, l’Estat va traspassar la titularitat al Govern des de Montgat fins a Tordera, però no els 400 milions promesos que s’havien de destinar a la millora i conservació de la carretera. Només en van arribar 90, així que falten, aplicant l’IPC, prop de 384 milions, segons càlculs del Govern. Aquesta és la xifra que la consellera de Territori, Ester Capella, ha tornat a prometre aquest dilluns que s’invertirà en aquesta artèria, eterna cicatriu, agreujada per la presència del ferrocarril, entre els pobles del litoral i el mar. ¿Objectiu? Que sigui més permeable, més ciutadana, més amable, més per a bicicletes. «Ha de ser l’eix cívic que el Maresme es mereix», ha resumit Capella.

¿Per què els habitants d’aquesta comarca haurien de creure que ara sí que va de debò la promesa de pacificar l’N-II? Hi ha un element clau: la Generalitat i el Govern estan ultimant un conveni que posarà negre sobre blanc els diners i els projectes previstos. Segons detalla Territori, aquest acord està «redactat, consensuat i en procés de formalització per les dues parts». Es va negociar amb l’equip de l’anterior ministra de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez però haurà de tancar-se amb el nou gabinet del Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, liderat per Óscar Puente. De fet, aquests diners formen part de l’acord pel qual ERC van votar a favor dels pressupostos generals de l’Estat, un import que ascendia a 914 milions destinats a infraestructures a aquest costat de l’Ebre, inclosos els 384 per al Maresme. Faltava donar-li forma; hi estan treballant.

Puente cap al consens

¿Corre perill l’entesa? Tenint en compte que la investidura de Pedro Sánchez es va aconseguir, en bona mesura, gràcies als vots dels diputats d’Esquerra, no seria gaire arriscat afirmar que Puente mantindrà la predisposició de la seva antecessora i que complirà l’acord al qual es va arribar el juny passat. La idea és aplicar el que en el seu moment es va plantejar amb la Ronda del Vallès (‘aka’ Quart Cinturó), és a dir, que l’Estat paga i el Govern planifica i executa. De fet, ja hi ha algunes obres que estan en la fase d’estudi informatiu, com els nous enllaços des dels municipis cap a l’autopista.

Notícies relacionades

80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Per a aquestes entrades a la C-32, el conveni reserva una partida de 90 milions d’euros. Una vegada estiguin acabades, haurien de permetre que l’N-II, que en el dia d’avui registra uns 30.000 vehicles diaris en els trams més transitats, allotgi 10.000 cotxes menys. Els nous enllaços estan previstos a Alella-Masnou, Teià, Premià de Mar, Cabrils-Vilassar de Mar, Canet i Calella. Un altre més, el de Llavaneres, està previst millorar-lo. Es prioritzaran, detalla Territori, «en funció que el seu impacte sigui positiu en la millora de la mobilitat i de la rendibilitat socioeconòmica prevista».

Un 30% menys de cotxes

El final dels peatges ha generat un efecte crida dels conductors cap a la C-32. De fet, a l’N-II, segons xifres de Trànsit, el trànsit s’ha reduït un 30% des que l’autopista és gratuïta. Això és el que permet començar a pensar que la via de la costa pot convertir-se més en un passeig que uneix municipis que en una carretera intransitable a peu o amb bicicleta. Per a aquests últims, per cert, està planificat un carril bici; però també hi haurà ampliació de voreres i millor integració urbana de l’artèria. És un bon exemple del que els urbanistes que han redactat el pla director urbanístic metropolità pla director urbanístic metropolità defineixen com a avingudes metropolitanes. Tots aquests projectes, per cert, també s’estan redactant.