La justícia alenteix la investigació pel tracte de favor a la cimentera de Montcada

Per tant, quan es produeixin les dues compareixences al jutjat haurà passat gairebé un any des que la fiscalia va presentar la denúncia per presumpte delicte contra el medi ambient.

Les diligències judicials les va impulsar primerl’Agrupació de Veïns del Barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac, que el gener d’aquest 2023 van presentar una querella contra la Generalitat i l’empresa gestora de la cimentera per un delicte continuat de prevaricació i un altre contra els recursos naturals i el medi ambient. Meses després, al maig, s’hi va unir la denúncia firmada pel fiscal Toni Pelegrín. Les dues accions judicials van anar a parar el Jutjat d’Instrucció número 27 de Barcelona.

Els farragosos tràmits processals es van allargar en el temps (primer els veïns van haver de ratificar la querella), fins que el magistrat va citar els dos imputats per a aquest mes de novembre. Però els interrogatoris no es van practicar, a petició de la defensa de l’empresa, i el jutge els va ajornar fins a l’abril del 2024. Primer, acudiran davant el jutge el representant legal de Lafarge i Dragone i dies després, ex alts càrrecs de la Conselleria d’Acció Climàtica.

A més d’aquestes compareixences al jutjat, la fiscalia també va instar el jutge a requerir a la Generalitat l’expedient administratiu complet de l’última autorització ambiental atorgada a l’empresa Lafarge a partir del 2021, així com qualsevol modificació atorgada a aquesta activitat des del 2016.

Permisos nuls

L’acusació pública afirma que l’Executiu va atorgar les llicències d’activitat partint dels permisos que des del 2015 havien sigut declarats nuls en diverses sentències. La denúncia de la fiscalia es va produir després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) anul·lés en diverses ocasions, des del 2013 al 2019, l’autorització ambiental de la Generalitat. Els jutges van argumentar que la declaració d’impacte ambiental (DIA) no va ser publicitada perquè els afectats poguessin formular al·legacions sobre el seu contingut.

Notícies relacionades

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental

Segons la fiscalia, l’imputat Emili Dragone, que era cap de servei, malgrat conèixer les resolucions de nul·litat, va proposar, «sense més ni més», la publicació del permís al ‘Diari Oficial de la Generalitat’ (DOGC), en lloc d’iniciar un nou procediment. El Govern de llavors, diferent de l’actual, va atorgar el 2015 una nova autorització a la cimentera. Un permís, assegura l’acusació, obsolet. A més, en aquell període de temps l’empresa havia experimentat modificacions en la seva activitat i s’havien dictat reglaments i disposicions que no es van tenir en compte. Per tant, al seu entendre, la declaració d’impacte ambiental «no s’ajustava a les normes ambientals ja vigents quan es van concedir les noves llicència.

El culebró judicial va seguir i el 2019, el TSJC hi va apreciar «flagrants» incompliments, coneguts «en tot moment pel denunciat» (Dragone), i va tornar a declarar nul·la l’autorització ambiental de novembre del 2015 concedida per la Generalitat, una decisió que també va ser confirmada pel Tribunal Suprem. Durant aquest 2023, l’empresa va obtenir una nova autorització. La cimentera continua produint ciment i actuant també com a incineradora, cosa que, segons la denúncia de l’associació de veïns del barri de Can Sant Joan, provoca l’emissió de pols i partícules.