El Govern no regularà les polèmiques pistes de gel i delega la decisió en els ajuntaments

És cert que algunes pistes, com la de Barcelona o la de Manlleu, estan fetes a base de poliuretà, un material sintètic. Però també és veritat que d’altres sí que fan servir grans quantitats d’aigua. El Departament d’Acció Climàtica recorda que el Pla Especial de Sequera (PES) no específica aquests usos de l’aigua. Per tant, consideren fonts de la conselleria consultades per aquest diari, ha de ser cada ajuntament qui decideixi si és necessari instal·lar aquestes pistes en una situació tan greu com l’actual.

En cas que decideixin seguir endavant, el Govern sí que insisteix en la importància que el consum de la pista de gel no els impedeixi complir les dotacions màximes permeses per la fase del PES en què es trobi cada localitat (excepcionalitat, preemergència, emergència...). Alguns municipis han optat per renunciar a la pista de gel per la sequera, però diversos alcaldes (i n’hi ha de tots els colors) no han dubtat a apostar per aquest reclam nadalenc.

Mesures d’estalvi

A Manresa, es gasten uns 20.000 litres d’aigua. A Sant Feliu de Llobregat, 25.000. En aquesta ciutat, el muntatge d’aquesta pista de gel (ha costat 47.000 euros) en plena situació d’emergència climàtica ha causat irritació entre els grups de l’oposició. L’ajuntament és qui assumirà les aportacions d’aigua necessàries per al funcionament de la infraestructura. Els Comuns de Sant Feliu han anunciat una denúncia a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) perquè verifiqui l’estat actual de la instal·lació i avaluï «les possibles responsabilitats del govern municipal i de l’empresa».

Des del Govern local defensen que la pista respon a un exercici de «dinamització econòmica del municipi i del teixit comercial» i afirmen que la pista no suposa «l’incompliment de cap norma o llei».

Algunes de les ciutats que han instal·lat aquestes pistes ja han informat que reutilitzaran el gel i el portaran a una depuradora. A Vilafranca del Penedès, han explicat que utilitzen aigua no potable procedent d’un pou, igual que a Platja d’Aro. A Girona, la pista serà menys gruixuda del que era habitual, cosa que permetrà estalviar un 40% de l’aigua que se solia utilitzar. A Olot, un altre exemple, han apostat per l’aigua regenerada.

La majoria d’empreses i ajuntaments s’han posat les piles per intentar que el consum d’aigua fos més baix que altres anys i estalviar-se la polèmica. D’altres, com Terrassa o Reus han decidit no muntar les pistes perquè consideren que són un equipament incongruent en temps de crisi climàtica.

«¿Què pensaran els ciutadans?»

Notícies relacionades

¿Quan baixarà la pressió? ¿Hi haurà barcos? ¿Qui es multarà? La sequera en 14 respostes

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La plataforma Aigua És Vida ja s’ha pronunciat de forma crítica sobre totes aquestes pistes de patinatge sobre gel. «Una pista de gel consumeix el mateix que 233 persones al llarg d’un dia. No és una quantitat espectacular. Però el problema és el simbolisme. ¿Què pensarà la ciutadania si mentre se li demana que estalviï aigua el seu ajuntament omple una pista de gel?», reflexiona el seu portaveu, Dante Maschio.

Insisteix que aquest tipus de situacions donen poca credibilitat al greu context de la sequera. A més de la despesa d’aigua, és el consum energètic, de més de 35.000 kilowatts hora en alguns casos. El que consumeixen una cinquantena de vivendes.