«Catalunya té marge per a més regadius amb exigències ambientals»

¿Ha sigut la pitjor sequera de la història per a les conques de l’Ebre?

No es pot parlar de les conques de l’Ebre com un tot. Són una regió que inclou zones de clima mediterrani, atlàntic i gairebé desèrtic. En els últims 100 anys s’han viscut moltes sequeres, però és cert que aquesta ha sigut molt greu perquè veníem d’un any sec.

¿Marcarà un abans després?

Sí. La sequera ha arribat a afectar el 85% de la conca. Ha sigut global, per tant ha requerit una gestió integral. S’ha posat a prova el nostre model de gestió.

¿Estava preparada la Confederació?

Sí. I ho estarem encara més quan vingui un altre episodi com aquest. Per primera vegada, ens enfrontàvem a dues novetats: la norma dels cabals ambientals i el pla especial de sequera.

¿Quin balanç en fan?

La gent ha complert en un 90% els cabals ecològics mínims. Hi ha hagut un gran compromís ambiental dels usuaris.

I el pla de sequera, ¿funciona?

Sens dubte, ha sigut molt útil.

¿Canviaran algun detall?

Ho estem revisant i quan tinguem un informe complet d’aquesta sequera, plantejarem alguna modificació. De cada fenomen extrem se n’aprèn.

¿Què modificaran?

La conca del riu Siurana, que ha patit gran escassetat, està inclosa en la unitat territorial del Baix Ebre. Segurament les separarem perquè no tenen res a veure.

¿Algun exemple més?

L’escenari ha constatat la necessitat de modernització i digitalització d’alguns cultius, que són els principals consumidors d’aigua de les nostres conques. Algunes comunitats de regants hauran de millorar els seus protocols.

Són els que tenen la competència de distribució de l’aigua, en certs casos.

Molta gent creu que depèn de la CHE. Però en casos com el canal d’Urgell, són els regants els que decideixen com repartir l’aigua per a agricultors i municipis.

¿Pretenen canviar-ho i que a partir d’ara mani la CHE?

No. Ells l’han gestionat tota la vida i continuaran fent-ho. Però durant la sequera hem tingut una relació pròxima i profunda que a partir d’ara es mantindrà.

A l’Urgell, la modernització està pendent.

Ja van els tràmits. El sufraga el Ministeri d’Agricultura.

¿Hi pot haver més regadius?

Sí, però només en llocs on l’aigua estigui garantida. A Catalunya està pendent el desenvolupament de regadius al voltant del canal Segarra-Garrigues.

Després d’aquesta sequera, ¿té sentit continuar plantejant això?

Les sequeres són excepcionals. En la planificació, ja tenim en compte el canvi climàtic i ho calculem tot amb un 20% menys d’aigua. Les comunitats autònomes tenen la pretensió legítima d’ampliar aquestes hectàrees regables, però hauran d’estar ultramodernitzats i ser respectuosos amb el medi ambient.

¿La conca del Segre ha sigut el territori de la CHE més afectat per la crisi hídrica?

Sí, al costat de la conca del Siurana. Al Segre hi va haver en risc la supervivència dels fruiters, cosa que posava en perill l’economia de tota la província de Lleida.

¿Pot explicar què és el projecte d’harmonització del Noguera Pallaresa?

Consistiria a utilitzar més aigua d’aquest riu per als regadius, per alleujar la pressió del Segre.

¿Això significaria menys aigua per a les hidroelèctriques?

Probablement.

¿Està sobre la taula?

No ho descartem, però ara mateix no és una prioritat. És un assumpte que cal estudiar de nou perquè la situació actual no és la de 20 anys enrere.

¿Hi ha embassaments sobredimensionats?

En absolut.

¿Rialb, tampoc?

No. Rialb va marcar un abans i un després per a l’economia i l’agricultura. El 2020, es va omplir. Regula les crescudes del Segre.

En moments crítics, la Generalitat va exigir més competències sobre les conques de l’Ebre i va ser crítica amb una suposada falta de previsió ¿Què els contesten?

Potser no coneixen bé les eines de participació incloses en el model. Estan en totes la decisions que es prenen.

¿Va ser fluida la relació amb l’Executiu català?

Sí, més enllà de les declaracions polítiques.

¿Canviarà la relació entre les conques de l’Ebre i les conques internes?

En la gestió diària, hem de tenir bona coordinació i així continuarà sent. De vegades, es presenta Catalunya com si estigués partida per la meitat. Però no és així, en la part catalana de l’Ebre el Govern té certes competències i col·laborem constantment.

Al delta de l’Ebre, els arrossers han tingut dificultats per regar.

Allà hi ha marge per canviar algunes coses. Es podrien adaptar els canals, que avui no estan pensats per a l’escassetat, perquè l’aigua arribi a la presa tot i que el cabal no sigui abundant. En resum, els agricultors s’hauran d’obrir a canviar la seva manera de regar.

Per restaurar el Delta, a més de protegir la costa, està previst moure sediments que fa dècades que estan encallats als pantans de Riba-Roja i Mequinensa. ¿Quan fluiran pel riu i arribaran al Delta?

Encara estem en un estadi inicial. Mobilitzar sediments és una cosa molt nova. Estem analitzant on són, quants n’hi ha i com és millor moure’ls.

¿No es podria anar més de pressa?

El full de ruta està pactat amb la Generalitat. A ells els agradaria anar més de pressa, però crec que cal tenir paciència. És un procés tan delicat que un error nefast podria suposar un retrocés. De moment, esperem els resultats de les proves pilot de mobilització de sediments dins dels embassaments. Encara no sabem quant temps i quants diners pot costar.

Notícies relacionades

Valvanera Ulargui: "Les cimeres climàtiques haurien de ser més eficients"

Resistir a la indiferència

Si continua faltant aigua a Barcelona, ¿tindria sentit replantejar el transvasament de l’Ebre?

No és a sobre de la taula. Hi ha obres previstes per garantir aigua a Barcelona, on preocupa el proveïment. Si es plantegés qualsevol actuació puntual, dependria del Govern d’Espanya, que és qui hauria de determinar si l’escenari requereix aquesta mesura. Ara com ara no estem en aquesta situació. L’Ebre té les seves necessitats i tampoc té un gran excés d’aigua. Qualsevol interconnexió entre conques és política nacional que ha de valorar el ministeri. Però l’ideal és que cada conca s’autoproveeixi.