Les aules catalanes obtenen unes notes "catastròfiques"

El primer informe postpandèmia PISA –un examen a l’alumnat de 4t d’ESO de més de 80 països realitzat el mes de març del 2022 i els resultats del qual van ser publicats ahir– revela que Catalunya és la segona comunitat autònoma (la primera és la ciutat de Melilla) que més puntuació perd en matemàtiques si comparem el període comprès entre 2018 i 2022: 21 punts menys. És a dir, l’equivalent a un curs acadèmic. En la mitjana de l’OCDE, la baixada és de 17 punts. De fet, els resultats de l’alumnat català en les tres competències avaluades –matemàtiques, comprensió lectora i ciències– se situen a la cua d’Espanya. En una dècada (del 2012 al 2022) els alumnes catalans han perdut un curs en matemàtiques (24 punts), gairebé dos en comprensió lectora (38) i pràcticament un en ciències (15).

"Els resultats espanyols de l’informe internacional PISA són dolents, però a Catalunya són catastròfics. Tant que mereixen una reflexió i una explicació", advertia el director d’Educació d’EsadeEcPol, Lucas Gortazar. Els tècnics de PISA defensen a l’informe una primera hipòtesi per explicar el daltabaix no català sinó internacional: la pandèmia de coronavirus i el seu fort impacte a les escoles: tancament de centres, educació online i restriccions severes del que es va anomenar nova normalitat. No obstant, Daniel Roberto Salinas, responsable de PISA, va explicar ahir a Madrid que la crisi de la covid-19 només ha accentuat la contínua trajectòria negativa que s’està donant a les aules des de fa una dècada.

Del 2012 al 2018, l’alumnat de tot el món –Espanya inclosa– va experimentar una tendència descendent en la matemàtiques. Lluny d’esmorteir-se o recuperar-se, la caiguda continua. I sembla no tenir frens. El 2022, una vegada travessada la pandèmia de coronavirus, Espanya empitjora els seus resultats en matemàtiques i comprensió lectora, cosa que confirma que els confinaments han llastat els aprenentatges. No només aquí, sinó arreu del món. Els països de l’OCDE, de mitjana, encara suspenen més. En matemàtiques, s’han perdut 15 punts en la mitjana de l’OCDE, és a dir gairebé un curs acadèmic (20 punts equival a un any escolar). En comprensió lectora la dada també és desoladora tot i que, a Espanya, no hi ha comparativa amb 2018 sinó amb 2012 per les irregularitats detectades en aquella ocasió. En ciències, per la seva banda, hi ha una mínima millora.

A l’informe del 2018, fet públic el 2019, Catalunya tampoc en sortia ben parada. Va perdre 15 punts en competència científica i 10 en matemàtiques. Malgrat que en aquella ocasió es va situar per sobre de la mitjana estatal, va obtenir un dels pitjors registres assolits pels alumnes catalans en els informes PISA.

Els alumnes catalans de 4t de l’ESO obtenen 469 punts en competència matemàtica, una xifra inferior a la mitjana espanyola (473), de la UE (474) i de l’OCDE (472). La nota de Catalunya és similar a la d’Extremadura i Castella-la Manxa. De totes les autonomies, els pitjors resultats se l’emporten els alumnes de les Canàries (447), Melilla (404) i Ceuta (395). Mentre que els millors són per a Castella i Lleó (499), Cantàbria i Astúries (495) i Madrid (494). Entre 2012 i 2022, en aquesta assignatura, l’alumnat català ha perdut 24 punts. És, de fet, el territori que més cau juntament amb Navarra. Euskadi els segueix de prop, amb 23 punts menys.

En comprensió lectora –on Espanya, de mitjana, té 474 punts– passa el mateix que en matemàtiques. Catalunya arriba als 462, una xifra que només està per sota a Ceuta, Melilla i Andalusia. En ciències, la nota catalana és de 477, per sota de la mitjana espanyola (485). Totes les comunitats superen Catalunya, excepte Ceuta, Melilla, les Canàries, Andalusia i Castella-la Manxa.

Comparant les dades del 2022 amb les del 2012 (les del 2018 van quedar invalidades en l’assignatura de comprensió lectora ateses les irregularitats detectades en les proves), es dedueix que la baixada més acusada és la de Catalunya (38 punts menys). També impactant ha sigut l’empitjorament a Euskadi (32 punts menys) i Navarra (31 punts menys).

Fracàs en inclusió

En ciències, des del 2012, Catalunya ha perdut 15 punts, els mateixos que la Comunitat de Madrid. La mitjana espanyola és una pèrdua de 12 punts mentre que la de l’OCDE, 17. En aquest llistat, només hi ha dues comunitats més mal valorades que Catalunya: Euskadi (26 punts menys) i Navarra (24 punts menys). Melilla (26%), Catalunya (24%) i les Balears (21%) concentren la proporció d’alumnat d’origen migrant més gran. Mentrestant, la pitjor es dona a Extremadura (4%) i Galícia (7%). L’alumnat natiu obté rendiment superior a l’immigrant, tot i que no en tots els casos aquestes diferències són estadísticament significatives. Per competències, les diferències més grans s’observen al País Basc (70 punts en matemàtiques), Melilla (57 punts en lectura) i Galícia (59 punts en ciències).

Notícies relacionades

Dels ‘kikos’ als bunyols d’anís, els xefs catalans innoven amb nous ingredients pels torrons d’aquestes festes

La música com a llengua comuna

Respecte a Catalunya, la distància és de 43 punts en matemàtiques, els mateixos que en lectura i 46 en ciències. Pràcticament dos cursos de diferència. La mitjana d’Espanya és menor: 33, 32 i 36 en les tres competències.

Catalunya tampoc surt ben parada en el capítol de l’assetjament escolar. Espanya té un 6% d’alumnes "freqüentment assetjats", un percentatge més baix que el registrat a Catalunya: 8,6% (la mitjana de l’OCDE és de 8,3%). Només les Canàries, Ceuta i Melilla superen en bullying Catalunya.