Dol per suïcidi d'un ésser estimat: com s'aborda una pèrdua tan sensible?

El dol per la mort d'un ésser estimat és un procés psicològic complex. Es tracta d'un procés d'adaptació a la pèrdua que, per a les persones malaltes, pot convertir-se en una muntanya russa d'emocions que van des de la tristesa fins a la ràbia. Si la defunció de la persona s'ha produït de manera sobtada i violenta, encara pot ser pitjor. I aquest, per exemple, seria el cas de les persones que travessen un dol després del suïcidi d'un familiar.

Segons les dades del Codi Risc Suïcidi (CRS), en 2022 es van llevar la vida 607 persones a Catalunya. Una dada que va ser un 5% superior al de l'any anterior. Aquest tipus de defuncions solen generar un impacte major en la família. D'una banda, intervé el factor sobtat i la violència de l'acte; també juga un paper important l'etapa vital de la persona que s'ha suïcidat i, per l'altre, el tabú social que envolta a aquestes morts. Per aquest motiu, el dol pot ser molt més complex.

“L'elaboració dels dols per suïcidi solen presentar un procés molt més complicat per ser la causa de la mort una conducta suïcida, sent aquesta molt traumàtica, violenta i imprevista. Es tracta del tipus de mort amb més probabilitat de presentar un procés de dol de major complexitat i també de més trastorns psicopatològics”, explica Gemma Espel, psicòloga clínica i psicoterapeuta col·laboradora de Proxima Serveis Funeraris.

L'experta també posa en relleu la dificultat per a abordar el dol quan el suïcidi es produeix sense cap avís previ. “Quan la persona comet el suïcidi de forma totalment anònima sense que cap integrant de la família tingués cap coneixement del seu estat psicològic, sent molt més traumàtic emocionalment per als integrants de la família, i en conseqüència amb major dificultat a elaborar el procés de dol”, assegura.

Per què la mort per suïcidi continua sent un tabú?

La mort per suïcidi continua generant molt tabú, a més de no tenir acceptació social. “Aquest tipus de mort fa que en l'entorn es generi un debat judiciós i d'estigmatització sobre els supervivents i la persona morta”, apunta Espel. La psicòloga col·laboradora de Proxima explica que la família “tendeix a sentir vergonya i sentiments de culpa” i que això porta al silenci i a ocultar el motiu real de la defunció del seu ésser estimat.

“A pesar que aquestes conductes manifestes poden variar en funció de la dinàmica interactiva i estructura de cada sistema familiar. Encara que si s'observen aquests mecanismes psicopatològics, la família pot presentar dues imatges molt diferents: d'una banda, projectar una imatge positiva del difunt i transmetre al seu entorn una exoneració de la culpa, i per l'altre, en la dinàmica interna familiar manifestar-se amb major sentiment de culpa i una pobra comunicació afectiva entre els membres de la família”, adverteix Espel.

Com abordar el dol per suïcidi d'un ser estimat?

L'abordatge del dol pel suïcidi d'un ser estimat pot variar en funció de cada persona i la situació de les famílies. “Algunes famílies ja presenten de base una certa comunicació i unió afectiva que pot facilitar en gran manera que entre ells puguin expressar emocions o, en algun moment determinat, aconsellar a un dels membres de la família que demani ajuda professional”, assegura la psicòloga.

Així i tot, els experts recomanen que per a elaborar dols d'aquesta tipologia, s'acudeixi des d'un principi a un professional per l'impacte emocional més traumàtic i intens. En aquest sentit, Espel explica que hi ha tres recursos terapèutics molt rellevants:

1. El suport familiar. Aquest és, probablement, un dels aspectes més destacats i és important que es fomenti la comunicació afectiva i cohesió entre els seus membres. D'aquesta manera conjunta, es retroalimenta en positiu i s'avança en el procés de l'elaboració del dol per a tots els integrants de la família.

2. El suport social. En aquest cas són rellevants els grups de suport. Els experts asseguren que s'aconsegueix reduir la simptomatologia principal. També és important el suport d'amics i veïns per a l'acompanyament afectiu als familiars. I, per l'altre, el suport institucional amb ajuda de professionals de la salut.

3. Abordatge terapèutic. Les tècniques més utilitzades: teràpia de dol cognitiu conductual, amb l'objectiu de potenciar el compromís afectiu, la reestructuració de cognicions i l'afrontament de conductes; entrevista terapèutica per a “fer conscient i parlar del seu dolor”; estratègies humanistes/experiencials com escriure una carta al ser estimat, expressant-li els seus sentiments i records més íntims; tècnica de la cadira buida, amb la finalitat de “aportar veu” i espai a la persona morta.

Pel que fa al mateix temps que es pot trigar a superar aquest tipus de pèrdues, Espel assegura que pot ser el tipus de dol més llarg en el temps. “És important tenir present que es dona per acabat de resoldre un dol en una família, quan tots i cadascun dels seus integrants l'han elaborat i resolt de manera correcta -independentment del temps i recursos que cadascun pugui trigar per a resoldre'l-. Si per alguna raó un dels integrants de la família no ho ha aconseguit, llavors sol expressar-se més problemes mentals, que també poden afectar el patró d'interaccions de la resta de membres de la família”, adverteix.

Proxima Serveis Funeraris: Empresa Funerària Emocionalment Responsable

Proxima Serveis Funeraris va obrir el seu tanatori en el barri de Sants el mes de juliol passat. Aquesta empresa funerària de Barcelona compta amb el segell d'Empresa Funerària Emocionalment Responsable (EFER) de la Fundació Salut i Persona pel seu acompanyament integral a les famílies. ”A més, aquest segell aporta una informació més específica per a les famílies, així com major credibilitat, serietat i professionalitat en l'abordatge terapèutic. I, per tant, la família se sent més acompanyada, atesa i compresa des d'un principi, evitant complicacions posteriors en el procés d'elaboració del dol”, assegura Espel, psicòloga col·laboradora de Proxima Serveis Funeraris.

En Proxima compten amb personal altament qualificat la vocació del qual és l'acompanyament a les famílies. Així mateix, disposen d'un acord amb la Fundació Salut & Persona, on cada família té a la seva disposició un servei de consulta psicològica per al procés de dol, gratuït i per cortesia de Proxima. També, i especialment per a les causes de mort més traumàtiques, com pot ser el suïcidi, a través de la Fundació, es posa a la disposició de les famílies una xarxa de psicòlegs/as especialistes en dol, per a ampliar el nivell de servei prestat i poder oferir un acompanyament integral.