La Generalitat admet ara que cal "ensenyar a llegir"

Va passar desapercebuda per la tempesta que van desencadenar les desafortunades declaracions del Govern assenyalant una suposada "sobrerepresentació de l’alumnat migrant en la mostra" –que després va resultar ser falsa– com a responsable de la catàstrofe de resultats de Catalunya en l’informe PISA 2022; però en la roda de premsa de dimarts després de la publicació de les dades, el Departament d’Educació va admetre que part del problema es podia deure a la circumstància que en els últims anys "l’ensenyament de la lectura s’ha anat abandonant. Així ho va reconèixer el director general d’Innovació Educativa, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, que va afegir que un dels objectius de la conselleria és recuperar aquest ensenyament, cosa que, va assegurar, ja estan "reactivant".

Ignasi Garcia Plata, secretari de Transformació Educativa, va apuntar també en la mateixa línia, afegint que calia "reforçar les competències bàsiques". "Ens hem relaxat", va reconèixer, fent referència indirecta als currículums més globalitzats i a la idea que tots els nens aprendran a llegir tard o d’hora gairebé de forma natural tenien conseqüències.

De fet, Cuevas va posar sobre la taula una dada que recorda sempre el neurobiòleg Héctor Ruiz Martín: hi ha nens que, òbviament, sí que aprendran a llegir de forma "natural" si tenen llibres a l’abast, però n’hi ha d’altres, es calcula que un 30%, que si no tenen una aproximació sistemàtica a través de treballs de consciència fonològica no aprendran a descodificar de manera fluida, cosa que arrossegaran durant tota l’escolarització (com demostren els últims resultats de PIRLS i de PISA, que estem lamentant aquests dies). "A descodificar n’aprendran tots, però amb fluïdesa no. I la fluïdesa és el que fa que per a tu llegir no sigui una càrrega, que no et costi", assenyalava al setembre en una entrevista a aquest diari Ruiz Martín.

De manera velada –i sepultada pel desafortunat discurs de la immigració– tant Cuevas com Garcia Plata admetien dimarts que les metodologies més competencials basades íntegrament en l’interès dels nens tenen llacunes.

Precisament al model d’educació per competències, recollit en la Lomloe i que Catalunya fa anys que aplica en l’educació primària, es va referir Cuevas ahir en una entrevista a Catalunya Ràdio. Va defensar que la investigació conclou que aquest model dona "resultats mitjans" sempre que s’apliqui en condicions. I va reconèixer que fa falta millorar els recursos per acompanyar els docents a aplicar aquest model a les aules.

La radiografia oferta dimarts per PISA és un element més que està movent els fonaments del sistema, però les advertències que alguna cosa no va bé venen de lluny. El mes de maig passat els resultats en l’estudi PIRLS (Progress in International Reading Literacy Study), baròmetre internacional que avalua els nivells de comprensió lectora, ja assenyalava que els estudiants catalans de quart de primària havien baixat 15 punts des del 2016 (i es van situar a la cua d’Espanya, només per davant de Ceuta i Melilla).

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

Projectes globalitzats

En la mateixa línia del que van apuntar els responsables de la conselleria, la presidenta de Rosa Sensat, Mar Hurtado, ferma defensora de l’educació per projectes, admet també que "és cert que hem perdut una mica la formació en didàctica; ens n’hem anat molt a projectes molt globalitzats, i potser és veritat que hem de tornar a les didàctiques".