Construcció i hostaleria apugen els salaris per sota de la mitjana

Trobar el candidat idoni per a un lloc de treball és un problema creixent per a les empreses a Espanya, malgrat que aquest continua sent el país de la Unió Europea amb més taxes d’atur. A finals de l’any passat la patronal CEOE presentava un informe de la mà de Randstad en què assenyalava que tres de cada quatre companyies té dificultats per cobrir les seves vacants.

Un any després, el problema persisteix i ha obligat algunes companyies a deixar enrere els seus prejudicis. Segons un estudi recent de la Fundació Pimec, l’escassetat de perfils està portant més empreses a contractar gent més gran de 55 anys, si bé el 63% continua sense fer-ho.

Són diversos els sectors que s’han queixat de falta de mans, però no tots han actualitzat de la mateixa manera les seves remuneracions per fer més atractiu anar a treballar per a ells. La construcció i l’hostaleria en són dos exemples, ja que des que va esclatar el coronavirus han apujat sous, però per sota de la mitjana. També la banca i l’educació, entre d’altres. Per contra, el transport i la sanitat, afligits de falta de mans, sí que han superat amb els seus increments salarials des del 2019 la mitjana espanyola.

Aquestes són algunes pinzellades que deixa sobre l’evolució dels salaris l’última enquesta de població activa (EPA), que situa a Espanya el sou mitjà per a una jornada completa en 2.341 euros bruts al mes, al voltant d’un 6% per sobre de la mitjana del 2019, abans de començar la pandèmia.

Altres activitats

Si hi ha dos sectors on clarament els salaris han pujat amb especial intensitat des de l’esclat de la Covid, per motius presumiblement diferents, són les energètiques i les companyies TIC. Les primeres han viscut uns anys de beneficis rècord, esperonats especialment des de l’inici de la guerra d’Ucraïna i per a mal de cap de milers de llars. I les segones escalen un esglaó més en la competència global que les empreses punteres mantenen per captar els millors programadors, analistes de dades i enginyers de ciberseguretat.

Per contra, els professionals de les indústries extractives no només no han vist, de mitjana, apujar el seu salari, sinó que aquest és un camp on les nòmines s’han depreciat. No viu el seu millor moment, precisament marcat per aquest encariment dels preus de l’energia, que en sectors d’especial dependència estan tenint un impacte costós, entre altres qüestions.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El debat de les vacants també ha tingut el seu impacte en el si del Govern. Fa mesos la Seguretat Social va flexibilitzar els requisits perquè migrants que ja viuen a Espanya, però no tenen permís de treball puguin regularitzar la seva situació. També per facilitar que les empreses puguin contractar en origen, per a enuig del Ministeri de Treball, que considera que a Espanya no hi ha un problema de vacants.

Més recentment, el xoc està sent entre el Ministeri d’Economia i el de Treball per la reforma dels subsidis d’atur. El primer planteja que l’import a cobrar sigui més gran al principi i menor al final, amb la intenció d’incentivar que més aturats s’avinguin a acceptar una ocupació. Treball, per la seva banda, prioritza atorgar més i millors ingressos per no forçar els aturats a acceptar una ocupació de baixa qualitat.