PISA i la cultura de l’esforç

Des del meu punt de vista, no obstant, i sense minimitzar la importància de les anteriors hi ha una raó de fons que incideix en el declivi i que té a veure amb l’adopció d’una determinada concepció de l’educació que s’ha anat imposant en contraposició a la clàssica idea de la lletra per les anques entra tan gràficament plasmada per Goya en la seva Escena d’escola. En el que probablement ha constituït un abús flagrant i contraproduent d’alguns moderns mètodes educatius s’ha estès cada vegada més a una devaluació de la cultura de l’esforç en els processos d’aprenentatge i a un excés de protagonisme de la ludificació en aquests processos que no només han traslladat la idea que per aprendre cal divertir-se sinó que erròniament se n’ha deduït que això implica la llei del mínim esforç.

Notícies relacionades

Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres

Parlon admet més actituds violentes des de la pandèmia però nega un repunt de la perillositat a Catalunya

I aquesta desoladora concepció ha impregnat tots els nivells educatius com il·lustra el fet que en una oposició a la qual em vaig presentar recentment per optar a una plaça de professor universitari a la UB un membre del tribunal em va criticar que per impartir una assignatura de l’especialitat de Teoria Política només utilitzés llibres com a material didàctic. La meva sorpresa va ser majúscula i no només perquè no se m’acut millor manera d’aproximar-se a l’estudi dels textos clàssics que llegint textos clàssics, sinó perquè la crítica traspuava la idea que llegir llibres suposa un avorrit i majúscul esforç de què cal deslliurar els estudiants universitaris i de la qual es deduïa la necessitat d’introduir materials en un altre tipus de suports, no necessàriament més útils però sí amb un component lúdic més gran –com si llegir no fos un plaer– que pogués resultar més atractives per a les noves generacions natives digitals. El patró és el mateix: aprendre amb un nivell de diversió més gran i amb menys nivell d’esforç.

Però aquesta màxima no sempre és certa. Cal dir la veritat i és que com tot en la vida, aprendre exigeix esforç, m’atreviria a dir fins i tot que molt esforç, que no sagni. I que els esforços, tot i que en aquest cas tinguin com a recompensa el coneixement, no sempre són divertits.