La primera jornada de vaga d’infermeres afecta la primària

No només de metges està feta la sanitat i això ho va demostrar ahir la vaga, principalment, d’infermeres, però també d’altres categories professionals, com auxiliars i administratius, de l’Institut Català de la Salut (ICS), empresa pública que aglutina el 80% dels centres d’atenció primària (CAP) i vuit hospitals catalans.

Dues manifestacions, una només d’infermeres –convocada pel sindicat Infermeres de Catalunya, que va fer una crida a facultatives tant de l’ICS com del Siscat, la sanitat concertada– i una altra d’infermeres i de la resta de perfils professionals només de l’ICS –convocada per cinc sindicats minoritaris–, van aconseguir tallar el centre de Barcelona ahir durant més de dues hores. I, sobretot, va impactar en l’atenció primària, que no va poder tirar endavant l’activitat programada (i no urgent), com per exemple vacunacions, perquè no hi havia infermeres. La protesta continuarà aquest dimecres, amb la segona jornada de vaga.

A les deu del matí va arrencar a la plaça de Catalunya la manifestació d’Infermeres de Catalunya, i una altra a la seu de l’ICS a la Gran Via amb Balmes. Totes dues van confluir a la Via Laietana i van transcórrer juntes fins a la plaça de Sant Jaume, davant el Palau de la Generalitat, cap a les dotze del migdia. Els treballadors protestaven pel preacord del nou conveni laboral firmat per la Conselleria de Salut i el sindicat d’infermeres majoritari, Satse, malgrat el rebuig de la gran majoria de facultatives i fins i tot col·legis professionals.

De fet, la vaga ha posat sobre la taula una altra realitat: la gran desconnexió entre les infermeres i Satse, el sindicat amb més pes del col·lectiu i el que té més representació. La mobilització va aconseguir reunir unes 2.500 persones segons la Guàrdia Urbana, i 4.000 infermeres segons el sindicat Infermeres de Catalunya. Segons Salut, amb dades del 71% de tots els centres, la vaga va tenir un seguiment del 8,2% en el torn de matí i del 10,6% en el torn de tarda.

Menys impacte als hospitals

Tot i així, l’impacte de la vaga es va poder veure a primera hora del matí principalment als CAP, que van treballar només amb el 25% de la plantilla d’infermeres, i no tant als hospitals. El CAP Raval Nord, un dels més massificats de Barcelona, estava bastant buit passades les nou del matí. A l’entrada únicament hi havia dues administratives, les de serveis mínims. "Els administratius també som essencials", deia una pancarta a l’entrada.

♫"La gent està molt enfadada", va comentar una netejadora que no podia fer vaga perquè era part d’una subcontracta. "He vingut a fer-me la meva cura diària però la meva infermera està de vaga", va dir la Judith, una noia jove, des d’aquest centre de salut. Per això la van enviar a les urgències del mateix CAP. L’activitat urgent està garantida malgrat la vaga. "Vaig tenir una angina de pit fa unes setmanes i he vist com infermeres i auxiliars fan tota la feina. Entenc molt la seva vaga", va comentar la Isabel, una altra pacient que ahir va acudir a les urgències del CAP Raval Nord.

Ramon Almirall, de 73 anys, també es va veure afectat per l’aturada de les infermeres. Almirall va acudir ahir al matí al CAP Manso a posar-se la segona vacuna de l’herpes zòster, però la seva infermera estava de vaga. Li van dir que truqués el dia 14 (la vaga dels cinc sindicats minoritaris és de dos dies, ahir i avui, però Infermeres de Catalunya ha fet una crida a una vaga indefinida). Estava molest per això, però el Ramon recolza la vaga. "Aquesta gent cobra una misèria", va explicar a aquest diari.

A l’altra punta de Barcelona, al CAP Besòs, fins i tot els metges van recolzar la vaga d’infermeres d’ahir. "Aquí els metges fem també vaga en solidaritat amb la resta de l’equip. No es poden millorar les condicions d’uns [els metges] i deixar els altres igual o amb una millora ridícula", va explicar a aquest diari la metge del CAP Besòs Meritxell Sànchez-Amat.

Greuge amb els metges

Càntics, música i petards van retrunyir a la Gran Via a l’arrencar la manifestació davant la seu de l’ICS. "El preacord del nou conveni laboral és classista. Als metges els apugen 15.000 euros a l’any, i a nosaltres, 1.700", es queixava Emma Solís, infermera del CAP Sant Andreu. Al costat d’ella es trobava Miquel Alonso, administratiu al CAP Manso, que considerava "totalment injust" que als metges els apugessin tant el sou. "Els administratius cada vegada tenim més responsabilitats", va dir l’Alonso. Els administratius van ser els que, en la pandèmia, van fer de gestors covid, una figura que ja no existeix. "El que és essencial és invisible als ulls", es llegia en un cartell que subjectava, molt a prop, una noia.

Infermeres, auxiliars i administratius, que van tenir un paper tan clau durant la pandèmia de covid-19 (sobretot les infermeres, encarregades de diagnosticar, fer tests, vacunar, cuidar els pacients), tenen la sensació d’haver sigut totalment oblidats. Les infermeres continuen sense ser considerades categoria A1 (són A2), com els metges, malgrat que des del 2010 són graduades i ja no diplomades. Aquesta és una de les principals reivindicacions de les infermeres.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

"El de Satse és indignant. Estan venuts", es van queixar dues llevadores. "Les llevadores som l’única especialitat d’infermeria que no es paga", es van lamentar Raquel Martínez i Ester Cerro, del CAP Badalona. "Si fóssim homes i estiguéssim treballant a càrrec dels òrgans masculins, se’ns reconeixeria", va reflexionar Cerro. Demanen que se’ls apugi un 13% el sou, igual que ha pujat l’IPC.

"A les auxiliars no ens han apujat gens el sou. I des de la pandèmia tenim més competències", es va queixar Carmen Andreu, auxiliar al CAP Adrià. "Fem mapes, espirometries, electros, domicilis... Som l’estament més baix", va afegir.