"Sense mesures més contundents, la segregació no acabarà ni el 2036"

¿Quina és la situació actual?

Catalunya continua tenint uns nivells de segregació elevats i preocupants. És cert que tenim un pla contra la segregació i que això és un avenç, però el fet de tenir un pla no vol dir que ja no hi hagi segregació escolar. Fins que no es despleguin amb tota la contundència que fa falta hi continuarà havent segregació.

¿No s’està desplegant amb contundència?

El pla ha suposat avenços, però encara són molt poc sòlids, i posar-nos triomfalistes ara mateix no és bo. No estem en el punt de celebrar res. Podem celebrar el consens; podem celebrar el fet que tinguem un decret, però no podem celebrar una reducció dràstica de la segregació escolar.

La consellera va dir dilluns que d’aquí tres o quatre anys, "potser abans", la segregació escolar serà història. Vostè, que coneix de primera mà les dades, ¿comparteix aquest pronòstic?

Si seguim amb les mesures amb què estem treballant ara, però sense introduir mesures més contundents, la segregació escolar no acabarà ni l’any 2026 ni en el 2036.

¿Ni tot i que tots els implicats complissin el pla al peu de la lletra?

El pla és fenomenal, però no s’està desplegant en la seva totalitat. S’ha centrat molt en la detecció i distribució d’alumnat vulnerable, però hi ha moltes mesures també molt importants i que encara no estan en marxa i fa falta valentia política.

¿Quines mesures?

La distribució de l’alumnat que arriba al llarg del curs, la matrícula viva, es continua assignant preferentment als centres més complexos, centres segregats. Una mesura important seria acabar amb això.

¿Això per què passa? ¿Perquè tenen més vacants?

De vegades, sí, però passa també perquè es continua amb la lògica de creure que aquests centres "estan acostumats" a rebre aquest tipus d’alumnat, i això n’incrementa molt la complexitat. No podrem acabar amb la segregació escolar fins que trenquem amb aquesta lògica.

¿En quins nivells estem?

Fa anys estàvem en uns nivells escandalosos i és cert que s’ha reduït. Les mesures que s’estan aplicant funcionen, però encara en tenim moltíssima. Quan estàs malament i millores una mica te n’alegres, però hem de continuar sent crítics. Si caiem en la idea que està tot guanyat i que amb les mesures en marxa ja està el problema resolt, ens quedarem com estem, i això és perillós.

¿Com estem?

Segons les últimes xifres del Síndic, perquè acabés la segregació faria falta que el 36% de l’alumnat de primària i el 30% del de secundària canviés de centre.

ESADE i Save The Children van presentar fa uns dies un informe en què assenyalaven la "gratuïtat real" de la concertada com a mesura efectiva per acabar amb la segregació. ¿Ho comparteix?

Aquest és un tema que està pendent. I cal dir que al principi el Govern tenia prevista l’aprovació d’un decret de concerts que havia de regular la concertada perquè fos corresponsable per norma. Ara mateix això no hi és. ¿I què passa? Que és una cosa opcional. Les concertades que volen es corresponsabilitzen, i les que no, no ho fan, i això genera una bretxa dins de la mateixa concertada. El que no té sentit és que tinguem un sistema educatiu finançat amb fons públics i que hi hagi una part d’aquests centres que no es facin càrrec de l’alumnat del seu barri. Això s’hauria de regular bé.

La conselleria defensa que el problema no és de segregació escolar, sinó urbana. ¿Ho és?

La segregació escolar és molt superior a la urbana a Catalunya. Si tothom s’escolaritzés a l’escola del seu barri, la segregació escolar es reduiria molt. Tenim centres amb altes taxes de segregació en municipis que són molt acomodats, però amb barris que són molt diversos.

Si no és la segregació urbana, ¿quina n’és la principal causa?

És multicausal. Té a veure amb la segregació urbana, però també amb l’arribada d’alumnat migrant, amb les tendències d’elecció de les famílies o amb les modes en centres educatius, fins i tot. Però la lluita contra la segregació escolar no pot dependre d’això, és responsabilitat de l’Administració i és culpa de la inacció de l’Administració.

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

¿I què més hauria de fer?

Reforçar les aules d’acollida. Ara mateix hi ha un repunt d’arribada d’alumnat migrant i no tenim unes aules d’acollida tan ben dotades com ho estaven el 2008 i 2009.