Hans Keirstead, CEO del Human Immunome Project. "Aconseguirem descodificar el sistema immunitari en 10 anys"

Lidera un projecte de gran envergadura. ¿Quin pot ser el seu impacte si arriben a la meta?

Es tracta del primer projecte amb l’objectiu de descodificar el sistema immunitari sense tenir en compte raons d’edat, gènere, ètnia, procedència, nivell socioeconòmic... I pensant en qualsevol tipus de malalties, ja siguin oncològiques, al·lèrgies o de qualsevol altre tipus. El seu impacte seria similar al que en el seu moment va tenir el projecte de seqüenciació del genoma humà, que va comptar amb un pressupost multimilionari.

El sistema immunitari agrupa les defenses del nostre organisme. ¿Què en sabem?

Els experts consideren que, actualment, comprenem menys de l’1%. Nosaltres hem estat dos anys traçant un pla estratègic per generar dades i construir models d’intel·ligència artificial del sistema immunitari, que es posaran a disposició pública. Ens costarà 10 anys completar l’objectiu. En una primera fase, amb el 5% de les dades, s’obriran 10 centres d’investigació i, quan tinguem el 100% de les dades, crearem entre 100 i 200 centres arreu del món.

Sembla que 10 anys és un termini relativament curt per a un objectiu tan complex.

Sí, el nostre projecte és enorme a causa de la complexitat del sistema immunitari, que és molt divers i dinàmic, ja que depèn de factors tant genètics com ambientals. Però també tenim totes les eines i ara ens toca passar a l’acció. En els dos primers anys ja tindrem uns resultats d’alt valor, però centrats en un grup reduït de persones, d’una baixa diversitat. No obstant, en els següents vuit anys aconseguirem convertir-lo en global, per a totes les races i les classes socials. Serà transformador.

Quin tipus de malalties es podran tractar llavors?

Totes. Es produirà un augment extraordinari dels fàrmacs i de les teràpies, i no només del càncer o d’altres malalties més greus, sinó també d’aspectes més generals com ara l’envelliment. A més, seran més segurs, barats i es reduiran els efectes secundaris, perquè seran personalitzats segons l’edat, la raça, el gènere...

Qui se’n beneficiarà?

El millor d’aquest projecte és que tothom en surt beneficiat, perquè tots els agents implicats tindran lliure accés. Els governs podran reduir la despesa en atenció sanitària, que és del 22%. La indústria farmacèutica disposarà de dades per fabricar tota mena de fàrmacs, els metges podran receptar millor i amb menys efectes secundaris, la investigació augmentarà i, per descomptat, els pacients tindran fàrmacs personalitzats més efectius i econòmics. Podrà augmentar l’esperança de vida, però sobretot la qualitat de vida.

Notícies relacionades

¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu

Magistrades i lletrades qüestionen la sentència

El que explica és una molt bona notícia. ¿No hauria d’acaparar més atenció mediàtica?

Bé, fins al moment hem sigut un grup d’acadèmics debatent sobre un projecte teòric; ara comencem a accelerar el projecte per convertir-lo en realitat. En dos anys ja tindrem dos bilions de dades que permetran produir nous fàrmacs i teràpies, així que estic convençut que llavors sí que cridarem l’atenció.