Catalunya instal·larà renovables en solars públics abandonats

Catalunya té el repte d’accelerar en matèria d’energies renovables i corregir l’actual situació. Per aconseguir-ho, el Govern ha contractat més personal administratiu per continuar desembrollant l’embut de sol·licituds per part d’empreses que pretenen instal·lar parcs solars o eòlics. No obstant, en paral·lel, el Departament d’Acció Climàtica s’ha marcat l’objectiu de cobrir el 100% de l’energia consumida per la Generalitat a través de fonts renovables.

L’Energètica és la nova empresa pública que ha assumit el desafiament. Una de les principals vies és instal·lar plaques fotovoltaiques a les teulades de conselleries i altres edificis del Govern. "Però amb les teulades no n’hi haurà prou, necessitarem generar molta més energia", reconeix en declaracions a ELPERIÓDICO el director de l’energètica pública, Daniel Pérez.

Per produir més energia, segons ha pogut saber aquest diari, L’Energètica ha firmat un conveni amb l’Incasòl (Institut Català del Sòl) per instal·lar panells solars no només en teulades, sinó també en solars en desús que són de propietat pública. La idea és disposar d’un inventari amb els possibles terrenys que es puguin utilitzar per generar energia solar que s’enviarà a la xarxa de distribució i que equivaldrà a la que consumeixin alguns edificis públics.

"Estem convençuts que és millor prioritzar aquests espais antropitzats per minimitzar els impactes al medi natural. Per aquesta raó, el primer que hem fet és mirar quins terrenys de la Generalitat es poden aprofitar", explica Pérez.

De moment, l’energètica pública ja té localitzades unes 360 hectàrees públiques de l’Incasòl aprofitables que podrien convertir-se, com a màxim, en 270 megawatts. Aquests espais estan en nou municipis de les províncies de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida i són parcel·les ermes, pròximes a polígons industrials, o, en altres casos, àrees de cultiu de molt poc valor.

En aquest moment, L’Energètica ja està analitzant la viabilitat tècnica de cada espai per després poder tramitar els projectes i instal·lar les plaques solars. ¿Quanta energia es generaria en aquests espais? Es podria arribar a cobrir el que consumeixen entre 73.000 i 100.000 llars.

Aquest és un pas més per part de l’Administració per acostar-se a cobrir tota la demanda dels edificis públics amb energies renovables. Però es pot dir que l’energia produïda en aquests espais no necessàriament ha d’alimentar directament un equipament de la Generalitat.

"L’energia no vola, per tant, el que necessitem és que en aquests terrenys hi hagi punts de connexió pròxims", afirma Pérez. Després, aquesta energia, la utilitzaran els polígons pròxims als solars o els pobles adjacents. Però l’important és que la quantitat d’energia produïda es quantificarà i així es podrà saber quina part de la demanda pública s’està cobrint.

Pérez considera que aquest inventari realitzat entre l’energètica pública i l’Incasòl ha de ser un punt de partida del que serà una "relació recurrent": "Haurem d’anar trobant més espais degradats que siguin de propietat pública (alguns són terrenys sobrants de la reindustrialització de certes zones) adequats per instal·lar-hi plaques solars". Quan s’analitzen les possibles porcions de terra que es poden utilitzar, s’ha de tenir en compte la inclinació i orientació de la superfície.

És cert que, per a les iniciatives privades que es proposin instal·lar parcs d’energies renovables, una cosa necessària per arribar als objectius de transició previstos per Acció Climàtica, s’hauran d’ocupar també espais naturals o agrícoles: en total, un 2,5% de la superfície de Catalunya dedicada a la producció d’energia el 2050. Però per a la producció pública, el Govern opta per prioritzar les zones degradades i antropitzades.

El 18% durant el 2024

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

L’Energètica, finalitzarà aquest any cobrint el 10% de les necessitats energètiques del nucli de la Generalitat, és a dir, els principals edificis públics de Catalunya, conselleries incloses. Quan acabi el 2024, es preveu que s’hagi arribat ja al 18%: "Això s’aconseguirà sumant les plaques solars que instal·lem a les teulades i també en solars abandonats com aquests".

En la següent fase, més endavant, a partir del 2030, quan ja s’hagin cobert les necessitats d’aquest nucli, l’objectiu serà cobrir ja altres edificis o infraestructures públiques com poden ser les potabilitzadores i les dessalinitzadores. Pérez es mostra "moderadament satisfet" amb el treball iniciat durant aquests primers mesos, però constata que queda molta feina per fer.