¿Consumir ens fa feliços?

S’ acosten les festes i ens trobem en l’onada consumista més important de l’any. Per això, proposo reflexionar sobre fins a quin punt comprar ens fa feliços i, si aquest és el cas, quins productes ens aporten més felicitat.

Existeixen milers d’estudis sobre la relació entre el nivell d’ingressos i la felicitat, però no n’hi ha tants per saber quines eleccions de consum ens generen més benestar. I estaria bé tenir-ne, perquè el volum d’opcions per gastar és aclaparador, i els anuncis ens suggereixen, de maneres molt atractives, que, gràcies que tal o tal altre producte, serem més feliços. Aquí, convé aclarir que la felicitat sempre respon a una percepció individual i molt subjectiva sobre si s’està content (o no) amb la pròpia vida. Els efectes immediats d’anar a comprar es reconeixen amb facilitat: trobar l’objecte desitjat ens dispara la dopamina, l’hormona del plaer, i un cop hem passat per caixa, la serotonina ens fa sentir bé per haver finalitzat el procés. ¿Però què passa després?

Un estudi realitzat per Veenhoven resumeix les 379 evidències científiques que s’han constatat al voltant del consumisme i la felicitat. Doncs bé, les conclusions confirmen que sí: consumir ens fa feliços. Tant si som rics, com si som pobres. Una segona conclusió és que comprar objectes duradors, com mobles, electrònica, o eines, ens fa més feliços que comprar-ne que tinguin un cicle de vida més curt. Tot això indica que una manera de consumir més conservadora, prioritzant objectes que milloren la qualitat de vida, per sobre de petits capricis a curt, ens aporta més felicitat a llarg termini.

Una altra conclusió curiosa és que la despesa en peces de roba aporta més felicitat als homes que a les dones. Una possible explicació és que les dones infelices compren roba, però els aporta poca felicitat i, en canvi, els homes infeliços no gasten diners en aquest bé. Gastar en menjar també ens aporta felicitat, però només de manera marginal. En canvi, haver de fer retallades en menjar està associat a una gran pèrdua de felicitat—segurament perquè això succeeix en moments de gran dificultat econòmica personal. Com és lògic, incrementar la despesa en salut està relacionat amb la infelicitat. Finalment, gastar en productes de luxe aporta molt poca felicitat. Es el que es coneix amb el nom de consum conspicu. Comprar productes per accedir a estatus socials o trets que creiem que no tenim, com per exemple ser més atractiu o encaixar en determinats grups. És un procés que es produeix de manera inconscient, i que pot acabar generant més insatisfacció..

També existeix una correlació positiva entre el nivell de felicitat i el consum en oci i educació. Les experiències vivencials com àpats, viatges, excursions, o aventures –serveis que han registrat un gran increment en vendes els darrers anys– són una gran font de felicitat. D’una banda, perquè fomenten relacions socials de qualitat que són importants pel benestar. I, d’altra banda, perquè les vivències estan relacionades amb la pròpia personalitat i preferències individuals i, tant les experiències viscudes com la valoració que se’ls dona, són pròpies. Ajuden a reforçar la pròpia individualitat i limiten la comparació amb altres persones. A més, les vivències es gaudeixen abans (amb l’anticipació i la preparació), durant, i després.

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Aquests mateixos arguments es poden replicar en la despesa en educació: fomenta relacions amb persones que tenen interessos similars i es converteix en una experiència personal transformadora i intransferible, deixant menys marge a la comparació social.

Una darrera conclusió és que gastar en els altres ens fa més feliços que fer-ho en nosaltres mateixos. Per Nadal, doncs, s’ajunten diversos d’aquests elements. Gairebé tot el que comprem és per a persones estimades i les celebracions no deixen de ser experiències vivencials en les quals posem atenció i cura perquè tothom hi estigui còmode. Si fem cabal de la recerca científica, per a la tria de regals es recomana prioritzar els béns més duradors o les experiències. Un cop les necessitats bàsiques estan cobertes, gastar a fer, en comptes de tenir, ens fa més feliços.