El Gordo estimula el consum a les províncies afavorides amb el premi

Quan una família resulta afortunada amb el Gordo de la loteria, és possible que la seva economia es capgiri com un mitjó, i que, de les estretors més grans imaginables, pugui passar a plantejar-se un viatge futur a la Lluna amb Elon Musk.

¿Però què passa en una província quan hi cau el Gordo de Nadal? Un informe publicat recentment pel Banc d’Espanya troba evidències que els premis de la loteria de Nadal espanyola estimulen l’activitat econòmica a les regions guanyadores i que això es produeix gràcies a l’optimisme que també es contagia als que no han sigut afortunats pel sorteig del Gordo.

"Els guanys de la loteria indueixen importants efectes en la demanda que porten a un creixement en la compra d’automòbils, una reducció de l’atur, més ofertes d’ocupació i augments moderats dels preus de l’IPC a nivell provincial", afirma l’informe titulat La propagació sentimental dels premis de la loteria: evidència de la Loteria de Nadal Espanyola.

Trets del sorteig

Els autors relacionen aquests efectes amb el fet que "les llars que es troben a les províncies afortunades per loteria, tot i que no reben directament cap premi, es tornen més optimistes sobre el futur de l’economia". Aquest fet té molt a veure amb els trets del fenomen social que constitueix la Loteria de Nadal a Espanya: la seva gran mida i l’enorme quantitat de premis; la concentració de premis entorn de persones que viuen en una mateixa província i l’alt nivell de participació.

"Tot i que no rebin premis de loteria, els consumidors de les províncies guanyadores es tornen més optimistes sobre les condicions macroeconòmiques espanyoles", afirma l’informe. "Les llicències d’automòbils augmenten en 10 punts percentuals a les províncies guanyadores" durant els primers sis mesos després d’haver guanyat la loteria, escriuen els autors.

L’estudi parteix de l’encreuament entre les dades de la loteria de Nadal i les de l’Enquesta de Confiança del Consumidor del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS).

"Les llars milloren el seu sentiment sobre el futur de l’economia espanyola després de guanyar la loteria, segons els autors de l’informe. "Això es confirma quan observem regions amb moviments secessionistes actius, com Catalunya i el País Basc, on la gent pot distingir clarament entre condicions nacionals i regionals", afegeixen. En aquestes dues regions també millora la confiança en l’evolució de l’economia espanyola després d’haver rebut el Gordo.

Efectes sentimentals

"Els efectes sentimentals dels premis de la loteria no són significativament diferents en regions en què hi ha moviments secessionistes. Per tant, l’augment del sentiment sembla l’única explicació plausible per a la reacció positiva de la confiança dels consumidors sobre l’economia espanyola després de guanyar la loteria", conclouen els autors.

L’encreuament de les dades que proporciona l’enquesta permet arribar a la conclusió que la millora més intensa de les expectatives es produeix en un perfil de consumidor "jove, menys educat, aturat i de baixos ingressos", i sobretot, en moments de recessió.

La combinació d’aquesta pluja de milions amb l’optimisme contagiós provoca, per exemple, que després que una província guanyi en la loteria una mitjana de 1.000 euros per càpita, la taxa d’atur baixi lentament fins a arribar a la seva caiguda màxima (0,3 punts percentuals) després d’un any i es mantingui significativament en un menor nivell 20 mesos després de l’impacte inicial.

També es detecten efectes en els preus: la inflació de la província guanyadora augmenta significativament set mesos després del sorteig, arriba al seu màxim 17 mesos després del xoc i es manté per sobre de la mitjana durant gairebé dos anys després de l’impacte. I aquesta pressió més elevada sobre els preus té a veure amb el fet que "viure en províncies premiades augmenta significativament la probabilitat que les llars informin d’un augment en el consum futur en 2 o 3 punts percentuals en els quatre mesos després d’haver guanyat la loteria".

El cas de Las Palmas

En el sorteig del 2021, el Gordo es va repartir sobretot a l’estació d’Atocha de Madrid (516 milions), a Las Palmas de Gran Canaria (160 milions), a Santoña (Cantàbria, 4 milions) i a Ayamonte (Huelva, 4 milions).

Notícies relacionades

Endesa, 80 anys d'història de l'electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

En els quatre anys previs al Nadal del 2021, la taxa mitjana d’atur de Las Palmas s’havia situat en el 22,11%, set punts per sobre de la mitjana estatal d’aquell mateix període (15%). Després de rebre el Gordo del 2021, Las Palmas va retallar la seva taxa d’atur en 4,9 punts al llarg del 2022. Quant a la inflació, va passar a tenir una variació mig punt superior a la mitjana estatal després del premi.

L’estudi del Banc d’Espanya no és el primer que es proposa identificar relacions entre les dades de la Loteria de Nadal i l’economia. Els mateixos autors en citen altres de previs que han demostrat, per exemple, que el partit polític en el poder tendeix a obtenir relativament més vots en aquelles províncies que van guanyar el Gordo en anys electorals; o bé, que la creació d’empreses i ocupació augmenta a les províncies guanyadores. No obstant, aquest estudi centra la seva anàlisi en "la propagació sentimental dels premis de la loteria" o, el que és el mateix, en la seva incidència sobre la confiança i les expectatives dels agents econòmics.