El Govern ampliarà el permís de naixement de 16 a 20 setmanes

El ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, va anunciar que el Govern central aprovarà "amb celeritat" la llei de famílies, que es va quedar encallada durant la passada legislatura després de diverses topades entre el PSOE i Podem i a causa de l’avanç electoral. En el marc d’aquesta llei i al llarg de l’any 2024, el nou ministre es va comprometre a ampliar de 16 a 20 setmanes els permisos per naixement, en compliment de l’acord firmat entre el PSOE i Sumar previ a la investidura del president Pedro Sánchez.

A més, va assegurar que "en els pròxims mesos" el permís parental de vuit setmanes, que es va aprovar al final de la passada legislatura, serà remunerat, a fi de "fer un salt qualitatiu en protecció social, un pas decisiu en la conciliació i les polítiques benestar". La ministra impulsora de la llei de famílies, Ione Belarra, ja va intentar en l’etapa anterior que el permís fos retribuït, però, en la negociació amb el PSOE, es va acabar quedant a l’aigüera igual que l’ampliació dels permisos de naixement fins als sis mesos, que també defensava Podem.

Requisits de conciliació

Poc abans de les eleccions, els tres permisos laborals que formen part de llei de famílies van ser aprovats per reial decret –a causa del fet que la norma dequeia amb l’avanç electoral–, però el de vuit setmanes va tirar endavant sense cap tipus de finançament, és a dir, actualment és com una espècie d’excedència que poden disfrutar els pares amb nens menors de 8 anys, de manera contínua o discontínua, a temps complet o parcial.

El compromís del nou ministre, que pertany a Sumar, és començar a remunerar quatre de les vuit setmanes que permet la baixa destinada a afavorir la conciliació. Fonts del seu departament asseguren que aquesta remuneració parcial, sumada a l’ampliació dels permisos de naixement, complirà els requisits que marca la directiva europea de conciliació que Espanya ha de complir abans de l’agost del 2024.

De fet, aquestes fonts assenyalen que si la llei no s’ha aprovat abans d’aquesta data, ja que poden sorgir noves friccions en la negociació amb els socialistes, que piloten els ministeris d’Economia i Hisenda i, per tant, els diners que es poden invertir a afavorir la conciliació, es buscaran altres fórmules, com pot ser un reial decret, per intentar que les dues mesures entrin en vigor al juliol i complir així amb la directiva.

Els altres dos permisos aprovats el mes de juny passat i que ja estan en vigor són una baixa laboral de cinc dies a l’any, retribuïda, que es pot utilitzar en cas d’accident o malaltia greu, hospitalització o intervenció quirúrgica que necessiti repòs, tant d’un familiar de fins a segon grau com d’un convivent. Aquest tipus de permís està inclòs en molts convenis col·lectius però ara es pot disfrutar en qualsevol tipus d’empresa.

Causes de força major

El segon permís es denomina "a causa de força major", es pot distribuir per hores i pot arribar a un total de fins a quatre dies a l’any. També és retribuït i l’objectiu és que els treballadors puguin absentar-se de la feina per raons familiars urgents, com per exemple, quan un fill o un dependent a càrrec es posa malalt i es necessiten unes hores o un dia per cuidar-lo.

Notícies relacionades

ENDESA 80 anys d’història de l’electricitat

La natalitat cau a Espanya a un nou mínim amb 1,12 fills per dona

El ministre Bustinduy va portar a terme aquests anuncis en la presa de possessió dels alts càrrecs del seu ministeri, en la qual es va comprometre també a aprovar el 2024 la llei de serveis d’atenció a la clientela, que es va quedar a les portes d’arribar al BOE la passada legislatura. Aquesta norma, que va ser impulsada per l’extint Ministeri de Consum –competències que ara ha assumit Drets Socials– compta amb bastant suport i és previsible que s’aprovi en els primers mesos de l’any. Un dels seus objectius és establir terminis màxims d’espera per part de les empreses per respondre a les reclamacions i consultes telefòniques.

Quan la llei entri en vigor, les reclamacions hauran de ser contestades en un termini màxim de quinze dies i un màxim de tres minuts en les consultes telefòniques. Així mateix, Bustinduy va afirmar que Espanya es presentarà el juliol de l’any 2024 a l’examen voluntari davant les Nacions Unides per retre compte sobre els avenços en l’Agenda 2030, que avaluarà els 17 objectius de desenvolupament sostenible compromesos davant la comunitat internacional.