Arriba la Miel Solar, l’últim en ecologia avançada

Com convertir una activitat industrial en un benefici per al medi ambient i, fins i tot, per a l’economia de la zona. La resposta és la Miel Solar Endesa, un nou concepte d’ecologia avançada que després de triomfar en els seus primers projectes pilot farà el salt ara a la gran escala.

La iniciativa es materialitza en la introducció d’abelles i plantes aromàtiques als camps solars, entre les plaques fotovoltaiques. Les abelles produeixen mel i pol·linitzen les plantes, creant un cercle virtuós que promou el desenvolupament de la biodiversitat. I com que els apiaris estan a càrrec d’apicultors de la zona i part del producte acabat es destina al comerç local, s’acaba reforçant també l’economia de l’entorn.

De Carmona a Espanya

El primer projecte pilot va néixer el 2019 al camp solar que Endesa té a Carmona, Sevilla. Una família d’agricultors de la zona, Loremiel, es va ocupar de la cura dels apiaris, i El Rincón de la Abeja, una associació sense ànim de lucre focalitzada en la protecció d’aquests insectes, va monitoritzar gràcies a la tecnologia l’avenç del programa.

A part de Carmona, estan ja en marxa els projectes de Sedeis (Terol) i Minglanilla (Conca), aquest últim a càrrec de l’apicultor local Nómadas de la Miel i amb plantes de safrà com a complement entre les plaques.

Mitja tona de nèctar

El resultat, sumant les tres iniciatives en marxa, ha sigut excel·lent: una producció de mel superior a 500 quilos a l’any i fins a 80.000 abelles comptabilitzades, a part de l’expansió dels cultius de plantes aromàtiques. I ha donat lloc a una nova denominació d’origen certificada: la Miel Solar d’Endesa.

«Volem convertir les nostres instal·lacions en reserves de la biodiversitat. És una nova manera d’entendre la sostenibilitat i els projectes estratègics. Aquesta patent de Miel Solar d’Endesa és el reconeixement a una aposta que demostra la compatibilitat d’usos del terra per al sector industrial i primari, perquè no es competeix pel seu ús, es comparteix, aconseguint beneficis per a tothom sota un enfocament de creació de valor compartit», comenta Inmaculada Fiteni, responsable de sostenibilitat d’Endesa.

L’èxit ha animat els actors implicats a projectar el desenvolupament d’11 iniciatives similars més al llarg del 2024 i d’unes altres 7 el 2025. I totes elles recullen el concepte de CSV o de creació de valor compartit.

El problema de la minva d’insectes

L’elecció d’abelles no és casual, perquè la disminució global en el nombre d’aquests insectes ja està afectant la biodiversitat i la cadena alimentària. Es pot recordar que fins al 75% dels cultius mundials depenen de la pol·linització dels insectes (abelles i d’altres), i la caiguda de la seva població acaba afectant la producció de menjar, la salut de l’entorn i el preu dels aliments, cosa que crea un efecte dòmino de conseqüències molt més preocupants del que podria semblar a primera vista.

«Abans, en un viatge amb cotxe per Espanya, la lluna davantera del vehicle acabava plena d’impactes d’insectes. Ara, amb prou feines se n’aprecien un o dos. És un símptoma del canvi», comenta Paola Vecino, fundadora i presidenta de l’associació El Rincón de la Abeja.

Aquesta doctora en biologia i bioquímica detalla a més a més com la tecnologia ajuda a impulsar l’èxit dels programes. «Introduïm una bàscula a la base del rusc i així calculem la població, i també apliquem sensors d’humitat, temperatura i so, perquè un augment dels dos primers factors sol associar-se a malalties, igual com un canvi en el brunzit habitual pot ser indicatiu de l’atac d’un depredador,» abunda aquesta apassionada de les abelles.

«Espanya és el país amb més biodiversitat d’Europa, i projectes com aquests ajuden a salvaguardar aquesta distinció. A més a més, hi ha més tipus de mels que de vi», conclou la doctora Vecino.

Turisme i educació

Els ajuntaments de cada localitat s’hi impliquen per seleccionar els gestors dels apiaris, però també les Oficines de Turisme hi són presents, perquè aquests nous camps solars s’estan convertint en atractius turístics que es poden visitar. De fet, en alguns casos, tenen un projecte educatiu adossat, que persegueix tant la conscienciació general com també l’enriquiment particular dels escolars.

Les plantacions complementàries han sigut l’última novetat d’aquests projectes, i ja s’està treballant amb safrà, lli, àloe... que s’espera poder recollir també a mitjà termini i sumar els avantatges que ja aporten aquestes iniciatives al desenvolupament econòmic i social del seu entorn més pròxim.