D’un institut complicat a Terrassa a una beca a Harvard

Padilla, que al juny acabarà amb notes excel·lents el batxillerat internacional, farà el salt de Terrassa a Boston (EUA): l’han admès per estudiar a partir del curs que ve a la Universitat de Harvard, una de les millors del món, i becat per poder fer aquests estudis ja que els pares ingressen menys de 85.000 euros a l’any. Encara no sap la carrera: dubta entre el doble grau de Matemàtiques i Polítiques o el d’Informàtica.

Al camí fins a arribar-hi, la Sara ha conegut les diferents cares de l’escola pública. "He vist el millor i el pitjor. Si en comptes d’entendre els alumnes migrants els tractem com tontos... ¡Clar que es desmotiven i abandonen!", diu.

No fa ni tres anys que va arribar a Catalunya i el seu català és el d’un nadiu. Va néixer a Sevilla, de pare espanyol i mare marroquina. Ha viscut a la capital d’Andalusia, al Marroc i a Ceuta, on ha passat gran part de la seva escolarització. "És una ciutat que no ofereix gaires oportunitats i a les escoles hi ha una falta de professors competents", diu. La primària a Ceuta no va ser per a ella una bona època. "Veia que mai arribàvem a aprendre", es queixa.

Quan cursava 3r de l’ESO va decidir posar-se el vel. "És una decisió que jo he pres, ningú m’hi ha obligat, ni a mi ni a la meva mare", assenyala la noia. De petita, diu, mai va patir racisme. "Em protegeix el nom del meu pare espanyol i la meva aparença, mai m’he sentit forastera, i això és un privilegi que pot marcar la diferència". Tot i que quan es va col·locar el hijab tot va canviar. "Recordo que un professor em va preguntar què volia estudiar. Jo li vaig dir que Medicina i es va sorprendre. Em veia incapaç de fer res només per portar el vel. La part bona és que jo mai m’havia sentit així i sabia que ell no tenia raó", es queixa la Sara.

Durant la pandèmia del coronavirus i el confinament, va veure molts vídeos a Youtube per aprendre anglès i va aconseguir treure’s el nivell C1. Va ser en aquella època en què va descobrir el batxillerat internacional i els centres públics que oferien aquesta opció. "Dubtàvem entre anar a Madrid o a Barcelona, i al final vam venir aquí perquè hi havia oportunitats també per als meus germans", segueix. Un ja estudia Enginyeria.

A punt de deixar els estudis

La família va arribar al barri de Sant Pere de Terrassa el setembre del 2021, just perquè la Sara comencés 4t de l’ESO. "Com que hi vam arribar tard no vaig poder elegir. Em va tocar l’institut Santa Eulàlia, un centre de màxima complexitat", explica la noia. És amb diferència, diu, la pitjor experiència educativa que ha viscut mai. "Era horrible. Era tan horrible que em vaig desmotivar, vaig estar a punt de deixar els estudis", revela.

La seva descripció de l’institut és significativa. El seu testimoni reflecteix un dels problemes que els mals resultats de l’informe PISA han exposat amb tota la seva cruesa: la segregació escolar i la falta d’equitat en l’accés a l’educació. "És un centre amb molt alumnat migrant, amb moltes necessitats. Però els professors no les coneixen, no les cobreixen, no entenen la seva realitat... i llavors es dona un enfrontament innecessari entre alumnes i professors". La majoria d’alumnes provenen de l’exclòs barri de Ca’n Anglada. "Hi ha qui no té ordinador ni connexió a internet, els seus pares no hi són perquè necessiten treballar, no poden fer extraescolars i ningú els ajuda amb els deures".

Lamenta que ningú atén ni atura aquesta realitat. "Els professors no volen entendre tot això. Només veuen que el nano ha tret un quatre en un examen". "Moltes vegades ens tracten com uns tontos perquè som immigrants o fills d’immigrants. Jo vaig poder sortir d’aquest institut perquè tenia un objectiu, però si això és l’únic que veus des de petit t’ho acabes creient... No somies", insisteix la noia.

El seu objectiu era ser acceptada en el batxillerat internacional de l’institut Forat del Vent de Cerdanyola del Vallès. "Si no fos públic, no hi hauria pogut entrar", agraeix. El centre només compta amb 25 places per cursar aquest batxillerat i rep el doble de sol·licituds. El currículum i l’avaluació venen determinats per les directrius d’una organització internacional amb seu a Ginebra. La carta de presentació que hi va enviar la Sara per demanar una plaça no tenia desperdici. "Començava dient: ‘Soc l’immigrant que et traurà la feina’", recorda emocionat el seu tutor David Castelló, orgullós de la feina feta i el potencial de la seva alumna.

"Que la Sara hagi arribat fins a Harvard és un fet insòlit que ens omple d’orgull a tots", diu el tutor i professor de Filosofia. "Al llarg de la meva carrera com a docent cap alumne havia aconseguit una cosa així. Demostra que l’escola pública també pot fer les coses bé", afegeix el docent. "El problema és que des de l’escola pública no es parla tant d’aquestes oportunitats perquè no això es coneix", afegeix l’alumna.

Fa tres anys que Castelló imparteix classes del batxillerat internacional a Cerdanyola, que combina amb la resta de batxillerats que ofereix l’institut. "És veritat que és més feina. Ens fan avaluacions i aquest tipus de batxillerat es veu com a elitista, però és que tampoc es fomenta entre els centres públics", explica. La majoria dels seus alumnes faran carrera a l’estranger. "Són nois que a l’escola estaven avorrits i en alguns casos patien bullying... Arriben a un microcosmos on se senten còmodes i el nivell és altíssim".

La Sara està a punt d’acabar el batxillerat. Si no baixa de la seva mitjana de 9 ja té assegurada la seva plaça a la Universitat de Harvard. Explica que formar part d’aquesta classe ha sigut el millor que li ha passat. "És una classe excepcional, és meravellós: des de les ciències a les mates, la literatura i la filosofia. No està fet perquè recordis, sinó que està fet perquè pensis i entenguis les coses", remarca.

És aquí on es va veure capaç de tot. Fins i tot de demanar una plaça a la Universitat de Harvard. Només dues persones a tot Espanya han sigut admeses aquest any en aquest prestigiós centre. "M’han fet moltes proves i vaig pensar que no m’hi acceptarien", diu. El procés de sol·licitud va ser ple d’anècdotes. Per exemple, va haver de passar una entrevista que li va fer una exalumna de la universitat. "Jo vaig parlar del genocidi a Palestina, de l’opressió que pateix aquest poble..., i la noia em va dir que el seu marit era jueu", recorda

Institut a contracorrent

El director de l’institut Forat del Vent, Jordi Fernández, pensa que la història de Sara Padilla, i la de tots els seus companys, compensa totes les dificultats que tenen. "Nosaltres oferim el batxillerat internacional perquè els docents vam tenir aquesta vocació fa tres anys". "Al final, representa més feina amb els mateixos recursos. La Conselleria d’Educació no ens dona res per impartir aquesta oferta extra i és molt complicat fer-ho quadrar amb la resta de classes i el funcionament de l’institut".

No obstant, les satisfaccions dels seus alumnes fan que tot aquest esforç valgui la pena. "És molt gratificant. Demostra que si donem oportunitats, els alumnes ho aconsegueixen. I també són un referent per a la resta d’alumnes del centre". Aquest centre compta amb un 17% d’estudiants en situacions diverses de vulnerabilitat. "Imagina’t si els polítics apostessin per projectes com aquests", apunta Fernández.

Notícies relacionades

El clima i el gènere

La proposta econòmica de Bakú contra el caos climàtic indigna el sud global

Els sacrificis de la mare

La Sara opina que la seva història no és excepcional. "A mi mai m’ha faltat de res. Si calia comprar un ordinador, es comprava. Si calia fer classes d’anglès, es feien. La meva mare ha fet l’impossible perquè no ens faltés res", explica la noia. La mare es desfà en llàgrimes quan recorda aquests anys. "He fet el que ha fet falta", explica la dona. Mai va poder homologar el seu títol universitari al Marroc i li va tocar tornar a estudiar de zero a Espanya. Es va quedar a un any d’acabar la universitat i obtenir el graduat. "El vaig deixar pels meus fills. Era incompatible", explica. Avui assegura que no li dol aquest sacrifici. "Ara, l’èxit dels meus fills, l’èxit de la Sara, el sento com si fos el meu". "Explico la meva història per si puc ajudar alguna persona que s’estigui desmotivant, que pensi que no pot... sí, sí que es pot fer", remarca Padilla.