Els missatges racistes a nenes de San Ildefonso arriben a la Fiscalia

El 10 de desembre del 2023, l’agència de notícies Europa Press publicava, a la xarxa social X, un vídeo amb un fragment d’una entrevista a quatre nenes de San Ildefonso. Les menors, visiblement contentes, explicaven les seves impressions prèvies al sorteig de la Loteria de Nadal, en el que cantarien els números i els premis el 22 de desembre. Però les respostes que van rebre a la xarxa no tenien res a veure amb el to d’emoció de les seves paraules i del significat del moment. "¿Esteu segurs que és un sorteig d’Espanya?", preguntava un usuari en un missatge. "El sorteig de Nadal del Bronx", en deia un altre. Ara, afroféminas –una comunitat en línia que va néixer el 2014 per donar veu i visibilitzar les dones afrodescendents negres a Espanya–, amb el seu equip jurídic, ha comparegut davant la Fiscalia General de l’Estat per presentar una denúncia "per fets presumptament delictius que atempten contra la dignitat i la integritat de menors racialitzats".

Les quatre menors, totes elles racialitzades, tenen entre 12 i 13 anys, com recull la denúncia, a què ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica. S’hi assenyala que "el factor racial va ser, en aquest cas, el mòbil discriminatori que va ocasionar una allau de comentaris fets amb la finalitat d’incitar i promoure l’odi envers aquestes persones; i, de manera més àmplia, cap al conjunt de la població migrant i/o racialitzada".

La denúncia també recorda que "els fets presumptament delictius haurien sigut perpetrats a través d’un mitjà de comunicació de masses, de públic accés i susceptible d’arribar a un públic quantitativament indeterminat, el que multiplica el potencial efecte lesiu de la conducta il·lícita".

"¿Això què collons és? Després pretenen que creguem que no hi ha un pla de substitució poblacional a Europa?"; "Per què un dels bongos vesteix com un nebbro [negre] a la presó?"; "San Ildefonso del Senegal"; i "¿Però això és Espanya?", són alguns dels missatges que va rebre la publicació. El to racista va continuar el mateix dia de la Loteria de Nadal, com remarca l’equip jurídic d’Afroféminas, que va fer un seguiment a aquests perfils i va descobrir que entre les persones que hi havia darrere, algunes són "pertanyents a grups neonazis".

Reproductors d’odi

Notícies relacionades

Les eòliques demanen celeritat en la licitació dels parcs marins

A partir del 2027 sols es podrà accedir a Vallter en telecabina

Així, han identificat almenys dos d’aquests perfils, que "utilitzen de forma pública i notòria símbols franquistes, preconstitucionals, relacionats amb el feixisme i promovent o incitant, directament, la radicalització cap a l’extrema dreta". Hi ha "missatges de suport a la Divisió Blava; banderes franquistes; crides directes a la radicalització; missatges creadors i reproductors d’odi sobre població migrant i racialitzada; i, inclusivament, missatges dirigits directament a promoure una neteja ètnica i racial", exposen.

Tot això els fa pensar que els missatges d’aquestes persones no són circumstancials, sinó que "responen a una ideologia clarament marcada i esbiaixada per l’odi racial, la intolerància i l’atac als valors més bàsics de qualsevol democràcia".